Paraula de 36 bit

Computadora PDP-6 desenrollada en 1963 per DEC i que, de la mateixa manera que els mainframe d'IBM, treballava en paraules de 36 bits.

Molts dels primers computadors orientats al mercat científic tenien paraules de 36 bits. El llarc de la paraula tenia el tamany just per a representar número entero positius i negatius en una precisió de dèu dígits decimals (35 bits podia ser el màxim).

Açò també permetia almagasenar sis caràcters alfanumèrics en caràcters de 6 bits. Abans de l'introducció de les computadores, lo més alvançat en càlculs de precisió científics i d'ingenieria eren les màquines de calcular mecàniques, de funcionament elèctric, de dèu dígits, com els fabricats per Friden, Marchant i Monroe. Estes màquines tenien una columna de tecles per cada dígit i els operadors eren entrenats per a usar tots els dits quan ingressaven els números; mentres algunes calculadores especialisades tenien més columnes, dèu era el llímit pràctic. Les computadores, els nous competidors d'eixes màquines, tenien que igualar eixa precisió. Les computadores decimals venudes en eixa época, com l'IBM 650 i l'IBM 7070, tenien paraules de dèu dígits, com l'ENIAC, un dels primers computadors.

Entre les computadors en paraules de 36 bits estaven el MIT Lincoln Laboratory TX-2, les IBM 701/704/709/7090/7094, les UNIVAC 1103/1103A/1105/1100/2200, les General Electric 600/Honeywell 6000, les Digital Equipment Corporation PDP-6/10 (tal com s'utilisava en les DECsystem-10/DECSYSTEM-20), i en la serie Symbolics 3600. Màquines més chiques com les PDP-1/9/15 usaven paraules de 18 bits, de tal forma que una paraula doble podia formar 36 bits. l'EDSAC tenia un esquema similar.

Estes computadores usaven direccionament de paraula, no de byte, donant un espai de direccionament de 2¹⁸ paraules de 36 bits, aproximadament 1 megabyte d'almagasenament. Moltes d'estes màquines tenien llimitada la memòria física a una cantitat similar. Les arquitectura que varen sobreviure varen evolucionar per a soportar espais de direccionament virtual usant segmentaació de memòria i atres mecanismes.

Entre els conjunts de caràcters més comuns estaven:

• sis Fieldata de 6 bits o caràcters IBM BCD
• sèt caràcters de 7 bits i 1 bit sense usar (la convenció usual en les PDP-6/10)
• quatre caràcters de 8 bits (7 bit ASCII més 1 sense usar o 8 bit EBCDIC) i 4 bits sense usar
• quatre caràcters de 9 bits (la convenció Multics).

Els caràcters eren presos de les paraules usant desplaçament estàndar i operacions d'emmaixquerat o en hardware especialisat soportant caràcters de 6 bits, 9 bits, o de llongitut variable. El Univac 1100/2200 usava la designació de paraula parcial de l'instrucció o un registre "J" per a accedir als caràcters. La GE-600 usava paraules especials indirectes per a accedir a caràcters de 6 i 9 bits; la PDP-6/10 tenia instruccions especials per a accedir a camps de bytes de llongitut arbitrària. El llenguage de programació C requerix que tota la memòria siga accessible com bytes, per lo que l'implementació del C en màquines de 36 bits usa bytes de 9 bits.

Per a l'época en que IBM va introduir el System/360, els càlculs científics es varen dur a menge flotant i les calculadores mecàniques ya no varen ser competència. La 360 també incloïa instruccions d'aritmètica decimal de llarc variable per a aplicacions comercials, per lo que l'us de paraules que el seu llarc era potència de dos, es va tornar ràpidament universal.

Vore també

• Extensió de direcció física
• UTF-9 i UTF-18