Paramelaconita
La paramelaconita és un mineral de la classe dels minerals òxits de composició Cu1+2Cu2+2O3. Va ser descobert en 1891 en una mina propenca a Bisbee en el comtat de Cochise (Arizona, Estats Units). George Augustus Koenig li va assignar el seu nom utilisant el prefix grec παρά (para, «propenc») i «melaconita» (un atre nom de la tenorita, CuO), per la seua composició propenca a la d'este mineral.[1][2]
Propietats
La paramelaconita és opaca, de color negre a voltes en una tenyida púrpura, i de lluentor subadamantino o gras.[2] En llum reflectida la seua coloració és blanca en una tenyida pardo rosáceo.[3] De durea 4,5 en l'escala de Mohs, té una densitat d'entre 5,9 i 6,04 g/cm³.[2]
Químicament és un òxit simple de coure, anhidro, el contingut del qual en este metal és propenc al 80%. És soluble en àcit, álcalis, hidròxit amònic i sales d'amoni.[4] Cristaliza en el sistema tetragonal, classe ditetragonal dipiramidal.[5]
Morfologia i formació
La paramelaconita forma cristals prismàtics, podent estar molt estriados, pero més freqüentment té hàbit massiu. És un mineral secundari que es troba en les zones oxidadas de depòsits de coure hidrotermals. Sol aparéixer associat a cuprita, tenorita, connellita, malaquita, goethita, crisocola, pancheíta, dioptasa o atacamita.[3]
Referències
- ↑ (1891).«On paramelaconite and the associated minerals».Academy of Natural Sciences Philadelphia, Proceedings.
- 284.Consultat el 29 de juliol de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Paramelaconite (Mindat.org)
- ↑ 3,0 3,1 Paramelaconite (Handbook of Mineralogy)
- ↑ Paramelaconite (Mineralienatlas)
- ↑ Paramelaconite mineral data (Webmineral)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paramelaconita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.