Connellita
La connellita és un mineral, clorur i sulfat de coure hidratado i en hidroxilos, descobert en la mina (wheal) Providence, Carbis Bay, Cornualles (Regne Unit). Va ser descrit inicialment per Artur Connell, professor de química en l'universitat de St. Andrew, en Edimburc, Escòcia, sense concretar la localitat ni donar-li nom.[1] James Dwight Dana va propondre el nom de connellita en el seu honor .[2]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La connellita apareix com microcristales aciculares o bacilares de color blau intens, a voltes lo suficientment grossos per a que es puga determinar la seua morfologia. Forma una série en la buttgenbachita, que és l'equivalent en nitrat en lloc de sulfat, per lo que freqüentment conté una certa proporció d'este ion. És soluble en àcit i en hidròxit d'amoni, pero no en aigua.[3]
Jaciments
[editar | editar còdic]La connellita és un mineral prou difòs, en unes 300 localitats conegudes en el món,[4] pero en casi tots els casos apareix en cantitats molt menudes. Es troba associada a atres minerals secundaris de coure, com cuprita, malaquita, azurita, calcofilita i spangolita.[3] Són molt estimats els eixemplars trobats en diverses mines de Cornualles (Regne Unit).[5] En Espanya, es troba, entre atres llocs, en Cerro Minat, Huércal-Overa (Almeria), en la mina María Josefa, Rodalquilar, Níjar (Almeria), i en la mina Novísimo San Fernando, Oliva de Mèrida (Badajoz).[6] En Argentina, apareix en la mina Ric Agre, Picunches (Neuquén).[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Edinburgh New Philosophical Journal 43, 243-244.
- ↑ Dana, James Dwight (1850). System of Mineralogy, tercera edició., George P. Putnam, p. 522-523.
- ↑ 3,0 3,1 Palache, C., Berman, H. i Frondel, C. (1951). The System of Mineralogy. Volum 2, John Wiley & Sons, pp. 572-574.
- ↑ «Connellite. Mindat».
- ↑ Goley, P. i Williams R. (1995). Cornish Mineral Reference Manual., Endsleigh Publications.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel i Rewitzer, Christian (2022). Atles de minerals d'Espanya. Atles of Spanish minerals., Prames, p. 109. ISBN 978-84-8321-550-0.
- ↑ de Brodtkorb, Milka K. (2006). Associació Mineralógica Argentina (ed.). Les Espècies Minerals de la Republica Argentina, Vol. 2, p. 428.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Connellita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.