Paquiostosis

Restants de cràneus de Stegoceras

La paquiostosis consistix en un engrosamiento dels oss d'un animal vertebrat que és inusual en atres vertebrats filogenéticament pròxims. És l'increment del component mineral sobre la gruixa, lo que fa que quede menys espai per a la mèdula òssea.

En els casos d'animals total o parcialment aquàtics, es considera que este fenomen pot formar part de l'adaptació a una vida en bona part bentónica, puix, en aumentar la seua densitat els ossos, fan efecte de llastre i aixina l'animal pot buscar millor el seu aliment en el fondo del mig aquàtic.

Es troba en freqüència la paquiostosis entre els membres basals del grup dels sauropterigios, sobretot entre els paquipleurosaurios, pero s'observa també en pliosaurios com els cronosaurios i els paquicostasaurios. Aixina mateix, es troba en membres d'un grup més lligat a la vida terrestre: el dels dinocéfalos.

Entre els vertebrats actuals, només s'ha observat paquiostosis en cetáceos i en sirenios.

Referències

• Sobre la paquiostosis en el lloc "The Pleisosaur Directory" ("El directori del plesiosaurio"). En anglés.

• Cruickshank, A. R. I., Martill, D. M., Noe, L. F.: A pliosaur (Reptilia, Sauropterygia) exhibiting pachyostosis from the Middle Jurassic of England ("Un pliosaurio (Reptilia: Sauropterygia) del Jurásico Mig d'Anglaterra que presenta paquiostosis"). Journal of the Geological Society^[1] (publicació de la Societat Geològica de Londres), Londres, 153, 873-879. 1996.