Papir de Milà

El Papir de Milà és un roll de papir inscrit en Aleixandria a finals de el III o principis de el II durant el govern de la dinastia ptolemaica. Entorn a l'any 176 a. C., el papir es va enviar a un centre de reciclage i es va destinar per a envoldre el pectoral d'una mòmia, molt provablement en la regió del Fayum, en Egipte.

Originalment descobert per saquejadors anònims de tombes com a part d'un bolic de mòmia, va ser comprat en el mercat gris de papirs en Europa en 1992. En el roll figuren més de siscents versos de poesia grega fins ara desconeguts, que representen uns 112 poemes breus o epigramas. Dos d'ells ya eren coneguts i havien segut atribuïts per l'erudit bizantí de el XII Juan Tzetzes als epigramas helenístics. El bizantino va citar el text de lo que en l'actualitat es coneix com AB 15. Posidipo (c. 310 - c. 240 a. C.), macedonio que va desenrollar la seua carrera lliterària en Aleixandria. La reacció inicial ha segut atribuir tots els versos nous a Posidipo, encara que Franco Ferrari sugerix que hi ha proves de que el manuscrit és una antologia, en la que predominen els epigrama de Posidipo.

Ademés dels epigrama, que estan escrits en l'anvers (és dir, la superfície interior del roll), el papir també conté un text mitològic en grec, molt danyat, que va ser escrit en el revers (la superfície exterior) i que, a data de 2023, seguix inèdit. Conté 600 llínees de versos.

En tractar-se de l'eixemple més antic que es conserva d'un poemari grec, aixina com de la major adició al corpus de poesia grega clàssica en molts anys, el història del descobriment va aplegar a The New York Claves i National Geographic.

Etiquetage com el "Papir de Milà", es va publicar en una edició acadèmica en 2001, editada per Guido Bastianini, Claudio Gallazzi i Colin Austin, en contribucions d'atres estudiosos. L'edició inclou la transcripció completa de l'anvers del papir, en amplis comentaris, i facsímils d'alta calitat de tot el roll.

En 2002, Austin i Bastianini varen publicar una edició més completa i reduïda, la editio minor, Posidippi Pellaei quae supersunt omnia, «totes les obres conservades de Posidipo de Pella», inclosos els epigrama del papir, els epigrama coneguts a través de Juan Tzetzes i atres epigrama transmesos per la Antologia Palatina, en traduccions a l'italià i a l'anglés. Des de llavors, es considera l'edició autorisada de les obres de Posidipo. Els erudits s'han afanyat a explotar este nou tesor de produccions lliteràries molt conscients del nivell més sofisticat que es varen crear en un important centre de la cultura helenística.

Despuix d'una «sala plena» de debat en la reunió anual de l'American Philological Association en giner de 2001, es va celebrar en abril de 2002 un seminari sobre el Papir de Milà en el Centre d'Estudis Helènics de Harvard, i es varen celebrar conferències internacionals en Milà, Florencia i Cincinnati, en novembre de 2002.

Els treballs científics sobre el Papir de Milà, sobre Posidipo, que ara es revela en una gama més àmplia de temes, i sobre el epigrama lliterari alejandrino en general, es varen vore enfortits pel descobriment i proseguixen a bon ritme.

Bibliografia

Bastianini G. - Gallazzi C. (edd.), Papiri dell’Università vaig donar Milano - Posidippo vaig donar Pella. Epigrammi, LED Edizioni Universitarie, Milano, 2001, ISBN 88-7916-165-2 Austin C. - Bastianini G. (edd.), Posidippi Pellaei quae supersunt omnia [1], LED Edizioni Universitarie, Milano, 2002, ISBN 88-7916-193-8 Un Poeta Ritrovato. Posidippo vaig donar Pella. Giornata vaig donar studio - Milano 23 novembre 2001, LED Edizioni Universitarie, Milano, 2002, ISBN 88-7916-199-7