Papir de Brooklyn

El papir de Brooklyn (47.218.48 i 47.218.85, també conegut com el papir mèdic de Brooklyn) és un papir mèdic que data del Antic Egipte i és un dels més antics escrits sobre medicina i ofidiologia preservats.[1][2][3][4][5][6][7] El manuscrit està datat al voltant del 450 a. C. i hui és conservat en el Museu de Brooklyn en Nova York.
Història
La data del descobriment del roll no és coneguda. Va ser adquirit al voltant de 1889 per Charles Edwin Wilbour i donado al museu per la seua filla Theodora Wilbour al començ de la década de 1930.[3] El manuscrit podria haver-se originat en el temple d'Heliópolis.[4][5]
En 1989, l'egiptòlec francés Serge Sauneron va publicar una extensa descripció del manuscrit en el seu llibre Un traité égyptien d’ophiologie - Papyrus du Brooklyn Museum nos 47.218.48 et 85[2][4]
Els antics egipcíacs eren molt conscients tant de l'utilitat de les serps per a controlar plagues com dels perills plantejats pels seus verins. Les deïtats vinculades en les serps eren venerades en l'esperança de previndre atacs eventuals pels seus representants terrenals.[8]
Hui en dia, el manuscrit no està en exhibició en el Museu de Brooklyn. Els números de l'archiu són 47.218.48 i 47.218.85.
El manuscrit
El papir de Brooklyn consistix en un roll de papir dividit en dos parts, en algunes d'elles perdudes. La seua llongitut total està estimada en 175 × 27 cm.[4][5] El text està escrit en l'anvers. Els diferents números referixen a la part superior (-48, 66,5 × 27,5 cm) i l'inferior (-85, 66,5 × 27,5 cm) del roll.[3]
Es tracta d'una recopilació; la primera part descriu sistemàticament un número de diferents ofidis i la segona descriu diferents tractaments per als seus mordeduras de serps.[4][5][6][7] El manuscrit també conté tractaments per a les mordeduras de escorpiones i d'aranyes.[2]
El roll està datat entre els anys 660 i 330 a. C., al voltant de la dinastia XXX.[3][4][5][6][7] No obstant, el text està escrit en un estil comunament utilisat durant l'Imperi Mig, lo que podria sugerir que el seu orige podria remetre's a la dinastia XIII.[2]
Contingut
El text contínua pàgina a pàgina, alternant entre les dos parts del papir. D'esta manera, cada pàgina completa comença en 47.218.48 i finalisa en 47.218.85 (el número d'accés donat pel Museu de Brooklyn). El títul i el principi del treball estan perduts, i la partix restant de la primera secció comença en la llínea 15 de la part més baixa (pàgina designada 1) i continua fins a la pàgina 2 tant de la part superior com de la part inferior, finalisant en la llínea 16 de l'última. La primera secció comprén una descripció sistemàtica de serps i les seues mordeduras. L'última llínea establix que hi ha hagut descripcions de trentahuit serps i les seues mordeduras de les quals les primeres tretze estan perdudes.
La segona secció comença en la llínea 17, pàgina 2 de les parts inferiors (47.218.85), i continua casi completa fins al quint parell de pàgines. Només les mitats del costat dret del sext parell de pàgines permaneix. La segona secció comença en el paràgraf 39 en una introducció important: «Començ de la recopilació de remeis para... extraure el verí de totes... serps, tots els escorpiones, totes la taràntules i totes serps, en la mà dels sacerdots kherep de Serqet i per a alluntar totes les serps i sagellar les seues boques».
La segona secció després continua en molts remeis i unes poques fetilla per a aquells que han segut mossegats per serps. L'organisació dels remeis és estrictament pràctica, i en la seua major part està basada en les espècies de serps responsables de les mordeduras, o els síntomes patits per la víctima. Els remeis estan en l'orde típic de les prescripcions que apareixen en el papir Ebers i atres papirs mèdics els quals estaven aparentment destinats per a doctors llaics. Este papir proveïx la més notable evidència de la rodalia dels rols paralels del mege swnw i els varis sacerdots interessats en la sanaació.[9]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Egiptología|20px|Vore el portal sobre Egiptología]] Portal:Egiptología. Contingut relacionat en Egiptología.
- Medicina en l'Antic Egipte
- Papirs de Elefantina
- Charles Edwin Wilbour
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Papir de Brooklyn.
Referències
- ↑ «Ancient Egyptian Medical papyri, Indgo.ie». Consultat el 24 d'octubre de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Australian Academy of Medicine & Surgery». Archivat des de l'original, el 5 de març de 2019. Consultat el 24 d'octubre de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Brooklyn Museum». Consultat el 24 d'octubre de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Kori-Lindner.de (german)». Archivat des de l'original, el 1 de febrer de 2014. Consultat el 24 d'octubre de 2012.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Pharaonen.info (german)». Consultat el 24 d'octubre de 2012.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Oxford University Press, Ancient Egypt medicine, page 355». Archivat des de l'original, el 29 de setembre de 2012. Consultat el 24 d'octubre de 2012.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Medizinische Papyri.de (german)». Consultat el 24 d'octubre de 2012.
- ↑ Bleiberg, Edward (2013). Soulful Creatures: Animal Mummies in Ancient Egypt, Brooklyn Museum.
- ↑ Nunn, John (1996). Ancient Egyptian Medicine, University of Oklahoma Press. Consultat el 17 de juny de 2014.
Bibliografia
Nunn, John Francis Ancient Egyptian Medicine, page 40. University of Oklahoma Press, 2002. ISBN 0-8061-3504-2 Sauneron, Serge Un traité égyptien d'ophiologie. Institut Français d'Archéologie Orientale, 1989. ISBN 978-2724700770
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papiro de Brooklyn» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.