Papir Oxirrinco 581

El Papir Oxirrinco 581 (P. Oxy. 581 o P. Oxy. III 581) és un fragment de papir escrit en grec antic, que aparentment registra la venda d'una esclava. Datat el 29 d'agost de l'any 99, P. Oxy. 581 va ser descobert, junt en centenars d'atres papirs, per Bernard Pyne Grenfell i Arthur Surridge Hunt mentres excavaven un antic abocador en Oxirrinco en l'Egipte modern. El contingut del document va ser publicat pel Egypt Exploration Society en 1898, que també va assegurar la seua donació al University College, Dundee, més tarde l'Universitat de Dundee, en 1903 - a on encara es troba. L'artefacte, que medix 6,3 x 14,7 cm i consta de 17 llínees de text, representa la conclusió d'un document més llarc, encara que el principi del papir es va perdre abans de ser trobat. P. Oxy. 581 ha rebut una modesta atenció acadèmica, la més recent i completa en una traducció de 2009 del clasicista Amin Benaissa del Lady Margaret Hall, un college de l'Universitat d'Oxford.

El fragment provablement documenta el registre d'una venda d'esclaus en el agoranomeion d'Oxirrinco, una institució cívica romana que s'ocupava del registre i gestió de documents i la supervisió dels imposts. P. Oxy. 581 menciona a quatre individus; la pròpia esclava, provablement una chiqueta de huit anys; el comprador no identificat, per a qui s'està registrant la transacció; Demas, germà del comprador aixina com l'anterior propietari de l'esclava i Cecilio Clemente, un notari no especificat que també està relacionat en atres quatre Papirs de Oxirrinco que daten dels anys 86/100. Una «omissió inadvertida de escribano», en la que el valor declarat de 3.000 dracmes de bronze, moneda en gran part obsoleta, no es va convertir en el seu equivalent en argent, es considera un error inusual i ha servit per a distinguir el document.

Antecedents i descripció

Els Papirs de Oxirrinco són una colecció de rars fragments de papir descoberts en un antic abocador en Oxirrinco, l'actual Egipte. El lloc va ser excavat des de 1896 fins a 1907 pels papiròlecs Bernard Pyne Grenfell i Arthur Surridge Hunt en nom de la branca grecorromana del Egypt Exploration Society, que posteriorment va publicar el contingut dels descobriments i els donó a institucions de respal de tot lo món. Aparte d'una minoria d'importants fragments lliteraris bíblics i clàssics, la gran majoria de la colecció està composta per correspondència relativa als ciutadans privats de Oxirrinco tant durant el regne Ptolemaico (305 a. C.-30 a. C.) com durant la successiva administració romana (32 a. C.-648 d. C.).

P. Oxy. 581 va ser escrit en grec antic, com la major part de la colecció, el 29 d'agost de l'any 99, i va ser publicat per primera volta en el volum III del catàlec del Egypt Exploration Society de 1898. En unes mides de 6,3 x 14 cm, el document «més be reduït», consta de 17 llínees i es considera complet en els costats esquerre, inferior i dret, pero està fracturat en la part superior; el fragment és la conclusió d'un mensage més llarc. En 1903, segons una carta enviada al llavors director John Yule Mackay, el president i el comité de la branca grecorromana varen votar per a presentar el papir al University College, Dundee, que es va reorganisar com l'Universitat de Dundee en 1967. És l'únic dels Papirs de Oxirrinco que forma part de la colecció de l'universitat (número de referència MS 142/1, anteriorment MS 15/29), a on és conservat pels servicis d'archius residents i està montat en cristal. A partir de 2006, P. Oxy. 581 és l'element més antic del registre de l'institució. El document ha aparegut en una breu història de R. A. Coles del Museu Ashmolean en 1998, una descripció del fondo per l'archivista adjunta de Dundee, Caroline Brown, en juny de 2003, aixina com una traducció de les cartes de Oxirrinco del clasicista Amin Benaissa, membre de Lady Margaret Hall, Oxford, en 2009. Encara no s'han fet còpies conegudes del document

original.

Bibliografia

• (1921) «Atheniensium Respublica», W. D. Ross (ed.). The Works of Aristotle, Oxford: Clarendon Press. OCLC 605300427.
• Benaissa, Amin (2009). “Sixteen Letters to Agoranomi from Clapix First Century Oxyrhynchus”. Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 170: 157–185. Bonn: Dr. Rudolf Habelt GmbH. ISSN 0084-5388.
• Brown, Caroline (2006). “Digitisation projects at the University of Dundee Archive Services”. Program 40 (2): 168–177. Bingley, West Yorkshire: Emerald Group Publishing. doi:10.1108/00330330610669280. ISSN 0033-0337.
• (1971) Browne, Gerald M. (ed.). The Oxyrhynchus Papyri (vol. 38), London: Egypt Exploration Society. OCLC 43539416.
• (1898a) The Oxyrhynchus Papyri (vol. 2), Londres: Egypt Exploration Fund. OCLC 935406339.
• (1898b) The Oxyrhynchus Papyri (vol. 3), Londres: Egypt Exploration Fund. OCLC 502359250.
• Hannah, Robert (2013). Greek and Roman Calendars, London: A&C Black. ISBN 978-1-84-966751-7.
• Huebner, Sabine R. (2013). The Family in Roman Egypt: A Comparative Approach to Intergenerational Solidarity and Conflict, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-1-10-724455-9.
• Hunt, Peter (2017). Ancient Greek and Roman Slavery, Hoboken, New Jersey: John Wiley & Sons. ISBN 978-1-40-518805-0.
• (2009) The Oxyrhynchus Papyri (vol. 74), London: Egypt Exploration Society. OCLC 690524232.
• Luijendijk, AnneMarie (2010). “Sacred Scriptures as Trash: Biblical Papyri from Oxyrhynchus”. Vigiliae Christianae 64 (3): 217–254. Leiden: Brill Publishers. doi:10.1163/157007210X498646. ISSN 0042-6032.
• Westermann, William Linn (1955). The Slave Systems of Greek and Roman Antiquity, Philadelphia: American Philosophical Society. ISBN 978-0-87-169040-1.