Papir Abbott
El papir Abbott és un important document polític que detalla les investigacions realisades per oficials del Antic Egipte sobre els robos de tombes que varen tindre lloc durant el regnat del faraó Ramsés IX de la dinastia XX, a finals del Imperi Nou.
Història
[editar | editar còdic]Actualment es troba en el Museu Britànic en el número 10221.[1] Es desconeix el primer propietari del papir, pero va ser comprat en 1857 al Dr. Henry William Charles Abbott d'El Caire, per lo que se li coneix en el nom de papir Abbott.[2]
El papir es remonta a al voltant de l'any 1100 a. C. baix el regnat de Ramsés IX en el seu any 16. Segons T. Eric Peet, el contingut del papir té lloc en un periodo de quatre dies.[3]
Medix 218 centímetros d'ample i 42,5 centímetros d'alt. Està escrit en hierático. El document principal consta de sèt pàgines en l'anvers i en el revers hi ha dos llistes de lladres, conegudes com els expedients Abbott. El document està en excelents condicions.[4]
Contingut
[editar | editar còdic]Tracta sobre els robos de tombes, pero l'enigma subjacent és l'escàndal entre dos rivals, Paser, l'alcalde de la Ribera Oriental de Tebas i Pauera, l'alcalde de la Ribera Occidental de Tebas, i segons Peet, va ser escrit des del punt de vista de Pauera. El contingut del papir està dividit en descripcions d'events durant un periodo de quatre dies del 18 al 21 del tercer més del periodo d'inundacions, Ajet, durant l'any 16 del regnat de Ramsés IX.
El dia 18, el papir descriu la busca de les tombes que Pauera afirmava haver segut violades. La comissió va registrar dèu tombes reals, quatre tombes de les Cantoras de l'Estat de la Divina Adoratriz i, finalment, les tombes dels ciutadans de Tebas. El resultat de la busca és que la tomba del rei Sobekemsaf II, dos de les quatre tombes de les Cantoras de l'Estat de la Divina Adoratriz, i totes les tombes dels ciutadans varen ser pertorbades.[3][5]
El dia 19, el papir afirma que va haver una atra busca de tombes en el Valle de les Reines i la tomba de la regna Isis. Els encarregats de realisar la busca varen dur en si a un artesà cridat Peijaru del temple de Usimare Meriamón (Medinet Habu), que va confessar que en l'any 14 havia furtat en la tomba de Isis i en tombes del Valle de les Reines. Mentres buscaven, l'artesà no va poder senyalar les tombes que va violar, inclús despuix de haver segut brutalment colpejat. El restant del dia es va dedicar a registrar les tombes i els resultats varen mostrar que cap de les tombes va ser objecte de vandalisme. També el dia 19, va haver una celebració per que les tombes permaneixqueren intactes. Paser va creure i va declarar als oficials que la celebració era un objectiu directe contra ell, i que anava a informar al faraó de cinc càrrecs contra ells.[6][7]
El dia 20, el papir descriu una conversació entre Pauera i el chaty (visir) Jaemuaset. La conversació va culminar en una investigació sobre els cinc càrrecs reclamats per Paser.[8][9]
El dia 21 es va reunir el Gran Tribunal de Tebas. Despuix d'examinar els càrrecs fets per Paser sobre el dia 19 i interrogar a l'artesà, Paser va ser desacreditat.[10][11]
Conexions
[editar | editar còdic]El papir Abbott és important en el context general dels juïns polítics relacionats en els robos de tombes. La relació del papir Abbott en el papir Amherst ajuda a formar una image més completa dels robos de tombes de la dinastia XX, baix Ramsés IX. Es conecta en el papir Amherst a través de la tomba del rei Sobekemsaf. En el primer, la tomba del rei va ser investigada i trobada vandalizada. En el segon, es registra la confessió dels lladres acusats de vandalizar la tomba del rei.[2]
La segona conexió també tracta dels robos de tombes i s'establix entre els expedients de Abbott i una série posterior de juïns per robos de tombes que varen tindre lloc durant els dos primers anys de l'época coneguda com Whm Mswt o era de la Renaixença. D'esta época, que va començar en l'any 19 del regnat de Ramsés XI, han sobrevixcut varis papirs de robos de tombes, entre els que destaquen: papir Mayer A, papir B.M. 10052 i papir B.M. 10403. La llista de lladres en els expedients Abbott prefigura dos juïns descrits en el papir Mayer A.
El primer juí prefigurado a partir dels expedients Abbot en el papir Mayer A és el juí relatiu als lladres de les tombes de Ramsés II i Seti I. L'atra conexió del juí s'ocupa dels robos de les tombes en la necròpolis de Tebas. La conexió dels expedients de Abbott en el papir B.M. 10052 també s'ocupa del juí dels robos en les tombes de Tebas, pero s'ocupa de l'informació prèvia als juïns. Per últim, la conexió dels expedients Abbott en el papir B.M. 10403 tracta novament del juí pels robos en les tombes de Tebas, pero el papir B.M. 10403 dona més detalls sobre les evidències.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Abbott Papyrus». Archivat des d'el original, el abril de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 Peet, 1997, p. 28.
- ↑ 3,0 3,1 Peet, 1997, p. 30.
- ↑ Peet, 1997, pp. 28-29.
- ↑ Peden, 2004, pp. 228-233.
- ↑ Peet, 1997, pp. 30-31.
- ↑ Peden, 2004, pp. 233-237.
- ↑ Peet, 1997, p. 31.
- ↑ Peden, 2004, pp. 237-241.
- ↑ Peet, 1997, pp. 34-36.
- ↑ Peden, 2004, pp. 241-243.
- ↑ Peet, 1997, p. 128.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1936).The Journal of Egyptian Archaeology.22(2)doi:10.1177/030751333602200124.
- Gardiner, Alan (1961). Egypt of the Pharaohs: an Introduction, Oxford: Clarendon Press.
- Peden, A. J. (2004). Egyptian Historical Inscriptions of the Twentieth Dynasty.
- Peet, Thomas Eric (1997). The Great Tomb Robberies of the Twentieth Egyptian Dynasty, Nova York.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papiro Abbott» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.