Papir Amherst
L'antic document egipcíac denominat Papir Leopoldo II (originalment Papir Amherst VI) és part dels registres judicials originals que tracten dels robos de tombes baix el regnat de Ramsés IX i data de l'any 16 de Ramsés IX. Conté les confessions de huit hòmens que varen irrompre en la tomba de Sobekemsaf II i una descripció de la reconstrucció del crim. Posa de relleu les pràctiques seguides en els tribunals de l'antic Egipte: obtenció de confessions per mig de colps en una vara doble, assots en els peus i les mans, reconstrucció del crim en el lloc i encarcerament dels sospitosos en la porta d'un temple.[1] La peça és un document important per a comprendre l'importància del sepeli i la vida despuix de la mort en l'antic Egipte, aixina com les pràctiques de crims i castics en Egipte durant la XX dinastia.[2]
Antecedents històrics
[editar | editar còdic]
El robo de tombes descrit en el document Amherst-Leopold va ocórrer durant la dinastia XX de l'antic Egipte i "en un context de problemes econòmics i una incipient desunió nacional".[3] Esta va ser una época difícil per a Egipte i certament no pròspera. El país ya no podia controlar els seus territoris estrangers i els va perdre, mentres que enemics tradicionals, com els nómades libios, molestaven a Egipte en incursions en els seus territoris. Durant este periodo, els líders regionals, els dignatarios estrangers i els representants administratius es varen trobar en més poder a mida que els faraons anaven perdent el control de l'orde civil.[4] L'orde civil i el poder administratiu estaven en el seu punt més baix, mentres que les condicions econòmiques en Egipte s'havien tambalejat per l'inflació: "a finals de la XX dinastia, un periodo per al qual tenim una gran cantitat d'evidència documental sobre el robo de tombes, la pràctica va ser clarament encorajada per factors econòmics".[5][6] Com a tal, el robo de tombes es convertia en una forma lucrativa i més atractiva d'obtindre riquees durant els periodos de debilitat de l'antic Egipte. "Els sepelis intactes solen ser de molt mala calitat, puix els antics saquejadors sabien molt ben que no mereixia la pena investigar-los".[7]
El saqueig de tombes era una característica comuna en el món antic, i molt comú en Egipte en particular: "és un fet trist que la gran majoria de les tombes de l'antic Egipte han segut saquejades en l'antiguetat".[7] S'havien fet esforços en el passat per a desalentar als lladres de tombes, pero solament varen servir per a aumentar el seu ingeni i habilitat. Al principi, els propis ataüts es varen fer més difícils d'obrir i varen passar d'estar fets de fusta a ser embotits dins de grans sarcòfecs de pedra en pesades tapes, mentres que les entrades es varen sagellar de manera que fora difícil l'entrada als lladres i després es varen utilisar cambres funeràries secretes per a ocultar els cossos. A pesar de totes les mides per a detindre als lladres, es pot vore que l'atractiu dels tesors potencials durant els temps difícils conduïa a robos com els descrits en el Papir Amherst-Leopold.[8]
Contingut
[editar | editar còdic]
El contingut del papir tracta de les confessions dels autors del crim comés aixina com del castic que se'ls va impondre. La tomba que va ser furtada pertanyia a Sobekemsaf II i els fets daten de l'any 13 de Ramsés IX. Amenpnufer és mostrat com el principal actor del robo, i en el seu juí es diu que la cantitat d'or trobada en la piràmide va aplegar a 14,5 kg.[9] El robo no es va llimitar a Sobekemsaf; «També trobem a l'esposa real i vàrem arreplegar tot lo que trobem sobre ella. Prenem objectes d'or, argent i bronze i els repartim entre nosatres».[10] Si ben els perpetradores varen admetre haver comés el delicte, l'interrogatori i el castic en aquella época no eren justs ni cómodos: «Els lladres duts davant els investigadors de la XX dinastia varen ser interrogats sobre les seues activitats i es va citar a testics per a confirmar o contradir les seues versions. Tant els acusats com els testics varen ser colpejats per a ajudar-los a recordar».[11] Sabent açò, es fa més difícil jujar si els acusats varen ser realment responsables dels fets, encara que la descripció del succés apuntaria a la seua culpabilitat: «Despullem de l'or que trobem en l'augusta mòmia d'este deu, aixina com dels amulets i adorns que estaven en la seua gola, i de les cobertes que la cobrien».[12] El castic prescrit és el del empalamiento, una condena utilisada per als crims més greus: "el castic per profanar una tomba real: el empalamiento".[10]
Vore també
[editar | editar còdic]- anex:Papirs de l'Antic Egipte
- Papir Abbott
- Papirs Mayer
- Papir de Ambras
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Spencer, 1982, p. 95.
- ↑ Breasted, op.cit., §§ 540f
- ↑ Ikram i Dodson, 1998, p. 62.
- ↑ Grandet, Twentieth Dynasty
- ↑ Spencer,, p. 77.
- ↑ Peden, Ramesses IX
- ↑ 7,0 7,1 Spencer, 1982, p. 74.
- ↑ Spencer, 1982, p. 79-80.
- ↑ Cottrell, 1977, p. 135.
- ↑ 10,0 10,1 Ikram i Dodson, 1998, p. 63.
- ↑ Spencer, 1982, p. 98.
- ↑ Breasted, 1906, p. 537.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Bierbrier, M.L., The Tomb-Builders of the Pharaohs (American Univ in Cairo Press, 1993) ISBN 977-424-210-6, pp. 135ff.
- Breasted, J.H., Ancient Records of Egypt, Part Four, (Chicago, 1906).
Capart, J., A. H. Gardiner, B van de Walle, "New Light on the Ramesside Tomb-Robberies." The Journal of Egyptian Archaeology 22, no. 2 (1936): 169-193. Cottrell, Leonard, The Lost Pharaohs 8th Edition (Pa Books, 1977) Grandet, Pierre, The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, New Kingdom.
- Ikram, Salima i Dodson, Aidan, The Mummy in Ancient Egypt (Thames and Hudson, 1998).
James, T.G.H., Pharaoh's People: Scenes from Life in Imperial Egypt (Tauris Parke Paperbacks, 2007) ISBN 1-84511-335-7.
- Peden, Alex J., The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, Ramesses IX.
- Peet, T. E., The great tomb-robberies of the Twentieth Egyptian Dynasty, Oxford 1930, 45-51.
Spencer, A.J. Death in Ancient Egypt (Penguin Books, 1982).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papiro Amherst» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.