Anar al contingut

Papir 91

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Papir 91 (en la numeració Gregory-Aland), designat com 𝔓91, és una còpia antiga del Nou Testament en grec. És un manuscrit en papir dels Fets dels Apòstols. El text supervivent dels Fets són els versículs 2:30-37; 2:46-3:2. El manuscrit ha segut assignat paleográficament a mitan de el III.[1]

Text

El text grec d'este manuscrit és una representació del tipo textual alejandrino, Comfort ho va adscriure com un protoalejandrino, encara que la part existent està delicadament molt fragmentada.[1] Encara no ha segut ubicada en les categories dels manuscrits del Nou Testament d'Aland.

Història

Es desconeix el seu lloc d'orige. El text del manuscrit es va publicar en 1982.[2] Aland ho va ubicar en la llista de manuscrits del Nou Testament, en el grup dels Papirs assignant-li el número 91.[3]

El manuscrit està datat pel INTF al III.[4] Comfort ho va datar per a finals de el III.[1]

Paleográficamente és similar al P. Oxy. 654 i al P. Florentine II 120, abdós de mitan de el III.[1]

Se cita en les edicions crítiques del Nou Testament (NA27).

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Philip W. Comfort, Encountering the Manuscripts. An Introduction to New Testament Paleography & Textual Criticism, Nashville, Tennessee: Broadman & Holman Publishers, 2005, p. 74.
  2. ↑ Claudio Galazzi, ___protected_title_2___ Bulletin of the American Society of Papyrologists 19 (New Haven: 1982), pp. 39-45.
  3. ↑ Aland, K. (1995). The Text of the New Testament: An Introduction to the Critical Editions and to the Theory and Practice of Modern Textual Criticism, Erroll F. Rhodes, Michigan: William B. Eerdmans Publishing Company, p. 74. ISBN 978-0-8028-4098-1.
  4. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Aland


Referències