Anar al contingut

Papir 6

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Papir 6

Papir 6 (en la numeració de Gregory-Aland), designat per 𝔓6 o per ε 021 (en la numeració de von Soden), és una còpia primerenca fragmentaria del Nou Testament en grec i copto (Akhmimic). És un manuscrit en papir del Evangeli segons Juan que s'ha datat paleográficament en el IV. El manuscrit també conté text de la Primera Epístola de Clemente, que l'Iglésia copta tracta com un llibre canònic del Nou Testament. La major part del còdex s'ha perdut.

El text grec del còdex té vàries variacions inusuals sobre les versions modernes.

Descripció

El còdex conté text de la Primera Epístola de Clemente en copto (dialecte Akhmimic) en les primeres 26 pàgines del manuscrit, l'Epístola copta de Santiago en les pàgines 91–99, i el Evangeli grec i copto de Juan en la pàgina 100. Les pàgines 27–90 no han sobrevixcut. Al voltant de 25 pàgines contenien el restant del text de la Primera Epístola de Clemente i una pàgina de text de Santiago 1:1-12, pero hi havia unes 28 pàgines en contingut desconegut. Segons Friedrich Rösch, no hi ha espai per a la Segona Epístola de Clemente.[1]

El tamany original de les pàgines provablement medix 28 cm per 15 cm. Segons la reconstrucció, el text del còdex es va escriure en una columna per pàgina, 30 llínees per pàgina.[2] Està escrit en lletres unciales. Els nomina sacra estan escrits de manera abreviada (ις, θυ).

Han sobrevixcut uns 200 fragments del còdex.[3] 15 fragments dels quatre fulls originals contenen el text grec del Evangeli de Juan.

Contingut

El text grec del còdex conté: Evangeli segons Juan 10:1-2,4-7. 9-10; 11:1-8,45-52.

El text copto (Akhmimic) del còdex conté: Primera Epístola de Clemente 1:1-26:2; Juan 10:1-12,20; 13:1-2,11-12; Santiago 1:13-5:20.

Text

Fragments en el text de Juan 11:45

El text grec d'este còdex és una representació del tipo textual alejandrino. Kurt Aland ho va ubicar en Categoria II dels manuscrits del Nou Testament, per tindre algunes llectures peculiars.[2]

[τευσαν εις αυτον τιν]ες δε εξ αυ
[των απηλθον προς τ]ο̣υ̣ς φαρισαιους
[και ειπαν αυτοις α] επ̣ο̣ιησεν ις̅
[συνηγαγον ουν οι αρ]χι̣ερεις
[και οι φαρισαιοι συνεδριο]ν̣ και ελε
[γον τι ποιουμεν οτι ουτο]ς̣ ο̣ α̣ν̣θρ̣ω̣
[πος πολλα ποιει σημεια] εαν
[αφωμεν αυτον ουτως] παντες̣
[πιστευσουσιν εις αυτον] κ̣αι ελευ
[σονται οι ρωμαιοι και αρο]υ̣σιν ημων
[και τον τοπον και το εθνο]ς̣·
[εις δε τις εξ αυτων καια]φας
[αρχιερευς ων του ενιαυτο]υ̣ εκειν[ου
ειπεν αυτοις υ]με[ις ουκ] ο̣ιδατ̣[ε
ουδεν ουδε λο]γ̣ι̣ζε̣[σθε ο]τ̣ι συμ
[φερει υμιν ι]ν̣[α εις αν]θ̣ρω
[πος αποθαν]η̣ υ[περ του λαο]υ̣
[και μη ολον το] ε[θνος αποληται του
το δε αφ εαυτου] ουκ ε̣[ιπεν] α̣λλα̣
[αρχιερευς ων] του ε[νια]υ̣του̣ εκ̣[ει
νου επροφητευσεν οτι ε]μ̣ελ̣λ̣ε̣[ν
ις̅ αποθνησκειν υπερ το]υ̣ εθ̣[νους]
[και ουχ υπερ του εθνους μονον
αλλ ινα και τα τεκ]ν̣α του [θ]υ̣̅ [τα
διεσκορπισμενα] συναγαγη ε̣ι̣ς ε̣ν̣

Referències

  1. ↑ Friedrich Rösch, Bruchstücke dones ersten Clemensbriefes nach dem achmimischen Papyrus der Strassburger Universitäts- und Landesbibliothek (Strasbourg, 1910), p. VIII.
  2. ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Aland
  3. ↑ Friedrich Rösch, Bruchstücke dones ersten Clemensbriefes nach dem achmimischen Papyrus der Strassburger Universitäts- und Landesbibliothek (Strasbourg, 1910), p. VII.

Vore també


Referències