Papilio polytes
Papilio polytes, el mormón comú, és una espècie comuna de palometa de la família dels papiliónidos que està àmpliament distribuïda a través d'Àsia.[1][2]
Esta palometa és coneguda pel mimetisme que presenten les numeroses formes de les seues femelles que imiten a les palometes papiliónidas no comestibles de cos roig, com la rosa comuna i la rosa carmesí.
Noms
[editar | editar còdic]El nom comú és una alusió a la poligàmia que abans practicaven els membres del Moviment dels Sants dels Últims Dies (mormones), segons Harish Gaonkar, del Museu d'Història Natural en Londres:
| ... the origins of giving common English names to organisms, particularly butterflies for tropical species started in Índia around the mid 19th century ... The naming of Mormons evolved slowly. I think the first to get such a name was the Common Mormon (Papilio polytes), because it had three different females, a fact that could only have been observed in the field, and this they did in Índia. The name obviously reflected the ... Mormon sect in America, which as we know, practiced polygamy. | ... els orígens de donar noms comuns en anglés als organismes, en particular a les espècies de palometes tropicals, varen començar en l'Índia a mitan del sigle XIX ... La denominació dels mormones va evolucionar llentament. Crec que el primer en obtindre eixe nom va ser el Mormón Comú (Papilio polytes), perque tenia tres femelles diferents, un fet que solament va poder haver-se observat en el camp, i açò ho varen fer en l'Índia. El nom òbviament reflectia la ... secta mormona en Estats Units, que, com sabem, practicava la poligàmia. |
El nom científic es construïx a partir de la paraula llatina per a palometa, papilio, i el prefix grec per a molts, poli.[3]
Àrea de distribució
[editar | editar còdic]Pakistan, Índia, Bangladés, Nepal, Sri Lanka, Maldives, Birmània, Tailàndia, sur i oest de China (incloent les províncies Hainan i Cantón), Taiwan, Hong Kong, Japó (illes Ryūkyū), Vietnam, Laos, Camboya, illes Andamán, illes Nicobar, Malàsia Oriental i peninsular, Brunei, Indonèsia (llevat illes Molucas i Nova Guinea Occidental), Filipines, i illes Marianes del Nort (Saipán).[1][2]
Estat
[editar | editar còdic]Molt comú. No amenaçat.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Palometa de color negre azabache en fila de taques blanques a lo llarc de la part mija de l'ala posterior. 90–100 mm.[5][6]
Macho
[editar | editar còdic]El mascle té una única fase o morfo. És una palometa papiliónida de color obscur. La part superior de l'ala anterior té una série de taques blanques que disminuïxen de tamany cap a l'àpiç. La part superior de l'ala posterior té una banda discal completa de punts blancs allargats. Pot o no tindre miges llunes roges marginals. Els mascles són generalment de tamany més menut que les femelles, pero no sempre. Tant el mascle com totes les fases de la femella de P. polytes poden variar considerablement en tamany segons la regió climàtica.[5]
-
Macho, fase cyrus Revers -
Macho, fase cyrus Anvers
Femella
[editar | editar còdic]La femella del mormón comú és polimòrfica. En el subcontinent indi té vàries formes, fases o morfo, que són els següents:
Fase cyrus
Esta forma és similar al macho, diferenciant-se en que sempre té miges llunes roges fortament marcades.[5] És el menys comú dels tres morfo. Abunda normalment a on la rosa comuna i la rosa carmesí no es troben, com ocorre en l'estat indi d'Himachal Pradesh, al voltant de la seua capital Shimla; encara que també s'han capturat alguns espècimen de forma romulus.
Fase stichius
Esta forma femella del mormón comú imita molt be a la rosa comuna. Est és l'morfo més abundant #onsevullga que vole la rosa comuna.[5]
Fase romulus
Esta forma femella imita a la rosa carmesí i és comuna en la seua àrea de distribució. No és una imitació tan propenca com la de la forma anterior, puix és més opaca que el seu model. És fàcil diferenciar a les imitadores de les models pel color del seu cos: les models tenen el cos roig i les imitadores ho tenen negre.
-
Fase femella cyrus Revers -
Fase femella stichius Anvers
-
Fase femella stichius Revers
-
Fase femella romulus Anvers
-
Fase femella romulus Revers
_female_underside.jpg)
Ginandromorfos
[editar | editar còdic]Esta espècie té una variabilitat genètica considerable i se sap que produïx ginandromorfos, aberracions genètiques que són en part mascles i en part femelles.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Papilio polytes és el membre nominal del grup d'espècies de polytes. Els membres del clado són:
- Papilio polytes Linneo, 1758
- Papilio ambrax Boisduval, 1832
- Papilio phestus Guérin-Méneville, 1830
Les subespecies de Papilio polytes llistades alfabéticamente són:[1][2]
- P. p. alcindor Oberthür, 1879 – Buton, illa Selayar i Célebes
- P. p. alphenor Cramer, 1776 – Filipines
- P. p. javanus Felder, 1862 – Bali, illa de Bangka, illa de Belitung, Java i sur de Sumatra
- P. p. latreilloides Yoshino, 2018 – Nort de Yunnan i Noreste de Vietnam
- P. p. ledebouria Eschscholtz, 1821 – Filipines
- P. p. messius Fruhstorfer, 1909 – Lombok
- P. p. nicanor C. i R. Felder, 1865 – Bacan, Halmahera, Morotai, illes Obi i Ternate
- P. p. nikobarus C. Felder, 1862 – Illes Nicobar
- P. p. pasikrates Fruhstorfer, 1908 – Filipines (Batanes) i Taiwan
- P. p. perversus Rothschild, 1895 – Illa Sangir i illes Talaud
- P. p. polycritos Fruhstorfer, 1902 – Illes Banggai i illes Sula
- P. p. polytes Linneo, 1758 – Indochina, Taiwan i China
- P. p. romulus Cramer, [1775] – Índia, Sri Lanka i Birmània
- P. p. rubidimacula Talbot, 1932 – Oest de Yunnan
- P. p. sakiboso Yoshino, 2018 – Oest de Sichuan
- P. p. sotira Jordan, 1909 – Sumbawa
- P. p. steffi (Page i Treadaway, 2003) – Bongao, Sibutu i Tawi-Tawi en les Filipines
- P. p. stichioides Evans, 1927 – Illes Andamán del sur
- P. p. theseus Cramer, 1777 – Sumatra i Borneo
- P. p. timorensis C. i R. Felder, 1864 – Illes Babar, Wetar, illes Leti, i possiblement Timor-Leste
- P. p. tucanus Jordan, 1909 – Illes Tukangbesi
- P. p. vigellius Fruhstorfer, 1909 – Bawean
Mimetisme
[editar | editar còdic]En Índia esta palometa està considerada com l'eixemple clàssic de mimetisme batesiano, en el qual les espècies comestibles s'assemblen a les palometes de sabor desagradable per a evitar ser devorades pels depredadors.
Les poblacions dels morfo imitadors del mormón comú són molt més menudes que les dels seus models: la rosa comuna o carmesí. Per això és més provable que els depredadors capturen primer al model de sabor desagradable i aixina deprenguen a evitar-les.
Poblacions més grans d'imitadors podrien donar com a resultat que els depredadors proven primer al mormón comú. Si açò aplegara a passar, el depredador no es donaria conte de que les palometes en eixe color i patró estan protegides pels verins que ingerixen, reduint aixina dràsticament l'efectivitat d'este esquema de protecció.
En l'illa Célebes d'Indonèsia, a pesar de que la rosa comuna és abundant, l'morfo femella del mormón comú que allí es troba imita a una palometa completament diferent: Pachliopta polyphontes.
Un sol gen, doublesex (dsx), regula els patrons d'ala complexos, els colors i les estructures requerides per a este mimetisme.[7][8][9]
Hàbitat
[editar | editar còdic]El mormón comú preferix terrenys llaugerament arborats, pero està present en tots els llocs, inclús en la part alta dels tossals. És un visitant habitual dels jardins, sent especialment abundant en els horts de les seues plantes alimentícies: taronges i llimes. És més freqüent durant els mesos del monsó i post-monsó.
Hàbits
[editar | editar còdic]Al mormón comú li agrada visitar les flors i la seua llarga #probòscide li permet alimentar-se de les flors que tenen llarcs tubos corolares. És assidu visitant de Lantana, Jatropha, Ixora, i Mussaenda en els jardins de la ciutat. En els boscs, el mormón comú vola baix, mantenint-se a menys de tres metros del sol, i preferix visitar Asystasia, Peristrophe, i Jasminum per a obtindre néctar.
El mormón comú mascle és un visitant freqüent en els jardins, a on li'l vorà surant sobre les flors quan lluïx el sol. És un insecte inquiet, zigzaguea ràpit i recte prop del sol, i solament es posa per a alimentar-se.
Les fases femella stichius i romulus són imitadors molt convincents pels seus hàbits, especialment els patrons de vol, que són molt similars als dels seus models, la rosa comuna i la rosa carmesí respectivament. No obstant, en carir de la protecció que tenen els seus models, tendixen a ser més fàcils de molestar i volen erráticamente.
Solament els mascles participen en encharcamientos, generalment en llocs sombreados i #fresca en lloc d'en àrees obertes. Se sap que s'acumulen en sols salinos per a extraure minerals.[10]
Abdós sexes prenen el sol en arbusts prop del sol. Mantenen les seues ales planes contra el substrat. El ala anterior es baixa per a cobrir part de l'ala posterior en una postura típica del mormón comú.
Els mormones comuns passen la nit assentats en la vegetació en les ales obertes, generalment prou prop del sol.
Cicle de vida
[editar | editar còdic]-
Parella de apareament en la femella en fase romulus en la part superior -
Parella de apareament en la femella en fase stichius en la part superior -
Ou de mormón comú -
Orugas en diferents estadis -
Estadi posterior
-
Primera etapa de bua
-
Bua
_catapillars.jpg)
_female_underside.jpg){kind=link}
_female_underside.jpg){kind=link}
Les femelles es posen en una branca exposta en les ales obertes o tancades. Són cortejades pels machos, que s'acosten per darrere i es coloquen en posició, llenta i elegantment.
Ou
[editar | editar còdic]Els ous són posats d'un sobre els fulls. Són redons i de color groc a taronja clar.[5]
Oruga
[editar | editar còdic]Els primers instares de la oruga s'assemblen molt als de la palometa de llima comuna.[5]
Els estadis posteriors es tornen de color vert obscur. Hi ha una banda negra transversal en un punt ocular a cada costat en els segments quart i quint. Esta banda, que és més obscura i lluenta que la de la oruga de la palometa de llima, és la principal diferència entre abdós.[5]
La oruga del mormón comú també té una banda oblicua en blanc i negre en els segments octau i nové, per lo que s'assembla a la del mormón blau. El osmeterio roig intens i el cap marró groguenc ajuden a distinguir-la de dita oruga, que té un cap verdosa.[5]
Les orugas estan fortament parasitadas per avespes calcídidas, en més de cent avespes diminutes que eventualment emergixen de cada bua.[5]
Bua
[editar | editar còdic]La bua es troba en la part inferior dels fulls i ramitas; és de color vert clar i sense marques. Té dos proyeccions al front en el seu cap i també una en la seua tórax. S'assembla molt a la oruga de la palometa de llima, pero es pot distinguir per:
- les proyeccions en el cap que tenen un clavill més profunt entre elles.
- el abdomen que descolla a un menut punt a cada costat.[5]
Plantes alimentícies
[editar | editar còdic]Les larves es crían en vàries espècies de la família Rutaceae, que inclouen:
- Aegle marmelos o bael
- Atalantia racemosa[11]
- Citrus spp. (C. aurantifolia, C. maxima, C. limon, C. medica, C. sinensis)
- Glycosmis arborea
- Murraya koenigii – Full de curry
- Murraya paniculata
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Varshney; Smetacek, {{{nom2}}} (2015). (en Anglés), Nova Delhi: Butterfly Research Centre, Bhimtal & Indinov Publishing, pp. 7. doi:10.13140/RG.2.1.3966.2164. ISBN 978-81-929826-4-9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Savela. «Papilio polytes Linnaeus, 1758». Lepidoptera and Some Other Life Forms. Consultat el 25 de novembre de 2019.
- ↑ Papilio polytes PDF Mormon - Papilio polytes http://www.reimangardens.iastate.edu/documents/papiliopolytes_052305105434.pdf archivat en Wayback Machine.
- ↑ Collins; Morris, {{{nom2}}} (1985). [1], Gland & Cambridge: IUCN. ISBN 978-2-88032-603-6.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 Bingham, Charles Thomas (1907). [2], Primera edició (en Inglés), Londres: Taylor and Francis, Ltd., pp. 61–63.
- ↑ Moore (1901–1903). [3], London: Lovell Reeve and Co., pp. 223–232.
- ↑ «A single gene called doublesex controls wing mimicry in butterflies». Consultat el 3 de novembre de 2017 (en en).
- ↑ «Single gene controls butterfly wing pattern» (en en-au). www.abc.net.au. Consultat el 3 de novembre de 2017.
- ↑ «doublesex is a mimicry supergene».Nature.507(7491)
- 229–32.doi:10.1038/nature13112.
- ↑ Pola, M., García-París, M. (2005). Marine puddling in Papilio polytes (Lepidoptera Papilionidae). Florida Entomologist 88: 211-213.
- ↑ Kunte, K. (2006). Additions to known larval host plants of Indian butterflies. Journal of the Bombay Natural History Society 103(1):119-120.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Evans (1932). [4], Segona edició (en Anglés), Bombay, Índia: Bombay Natural History Society.
- Gai, Thomas; Kehimkar, {{{nom2}}}; Punetha, {{{nom3}}} (1992). [5] (en Anglés), Bombay, Índia: World Wide Fund for Nature-Índia by Oxford University Press. ISBN 978-0195631647.
- Haribal, Meena (1992). (en Anglés), Gangtok, Sikkim, Índia: Sikkim Nature Conservation Foundation.
- Kunte, Krushnamegh (2000). [6] (en Anglés), Hyderabad, Índia: Universities Press. ISBN 978-8173713545.
- Wynter-Blyth (1957). [7] (en Anglés), Bombay, Índia: Bombay Natural History Society. ISBN 978-8170192329.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Palometes de Sri Lanka (en anglés)
- Mimetisme , Universitat de Nagoya (en anglés)
- Vídeos i fotos de metamorfosis de mormón comuna (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papilio polytes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.