Anar al contingut

Panicum racemosum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Panicum racemosum (Panicum racemosum)


Panicum racemosum o Pastura dibuixant (nom comú en Uruguai) és una espècie herbàcea perenne, pertanyent a les poàcees, perenne rizomatoser. Nativa d'Uruguai, Argentina, Brasil, i Chile. Creix en sols arenencs, típicament en les médanos costers, de manera que se li califica com psamófila.

Descripció

És una planta de porte mig, que es desenrolla en macollos aïllats, de 40-100 cm d'alt altura. [1]Les fulles presenten baïna i làmina en numerosos pèls que els protegixen del vent, reflectixen els rajos solars i disminuïxen de la dessecació. Les seues raïls són llargues i fines apropiades per a trobar la humitat en l'arenal. L'inflorescència és un mechó obert en ramificacions laterals. Florix a principis de la primavera; produïx una panoja d'arracades florals individuals. És una espècie pionera de gran importància ya que contribuïx a fixar els médanos.

Taxonomia

Panicum racemosum va ser descrita per (P.Beauv.) Spreng. i publicat en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 1: 313. 1825[1824].[2]

Etimologia

Panicum: nom genèric que és un antic nom de llatí per a la dacseta comuna (Setaria italica).[3]

racemosum; epítet llatío que significa "en arracades".[4]

Sinonímia
  • Eriolytrum junceum Desv. ex Kunth
  • Monachne racemosa P.Beauv.
  • Panicum montevidense (Spreng.) Döll
  • Panicum reptans (Lam.) Kunth
  • Saccharum reptans Lam.
  • Talasium montevidense Spreng.[5][6]


Vore també

Referències

  1. ↑ Institut de Botànica Darwinion | (ed.): «Zuloaga Fernando i Antón Ana. 2018» (en es-ar). Flora Argentina. Consultat el 2025-07-08.
  2. ↑ «Panicum racemosum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de juliol de 2014.
  3. ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ. (2008). «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des de l'original, el 21 de decembre de 2009. Consultat el 29 de giner de 2010.
  4. ↑ En Epítets Botànics
  5. ↑ «Panicum racemosum». The Plant List. Consultat el 22 de juliol de 2014.
  6. ↑ «Panicum racemosum». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 22 de juliol de 2014.

Bibliografia

  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?26616 (7 dic 2007)
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  3. Guglieri, A. & H. M. Longhi-Wagner. 2000. Flora Ilustrada do Rio Grande do Sul 26: Gramineae - Paniceae gênero Panicum L. Bol. Inst. Bioci. Univ. Fed. Rio Grande do Sul 59: 1–156.
  4. Longhi-Wagner, H. M., V. Bittich, M. d. G. L. Wanderley & G. J. Shepherd. 2001. Poaceae. 1: 1–292. In M. G. L. Wanderly, G. J. Shepherd & A. M. Giulietti (eds.) Fl. Fanerog. Estat São Paulo. Editora Hucitec, São Paulo.
  5. Matthei, O.R. 1987. Les espècies del gènero Panicum (Poaceae) en Chile. Gayana, Bot. 44(1–4): 25–32.
  6. Morrone, O. N., A. M. Antón & F. O. Zuloaga. 1995. Axonopus. Fl. Fan. Argent. 19(1): 11–16.
  1. Nicora, I. G., M. I. D. Paula, A. M. Faggi, M. d. Mariano, A. M. M. A., L. R. Parodi, C. A. Petetin, F. A. Roig & Z. R. Agrasar. 1978. Gramineae. 8(3): 1–583. In M.N. Correja (ed.) Fl. Patagónica. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  2. Palaus, R. A. 1969. Panicum. In A. Burkart, Fl. Il. Entre Rios. 2: 277–324. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  3. Renvoize, S. A. 1984. Grass. Bahia 1–301. Royal Botanic Gardens, Kew.
  4. Rosengurtt, B., B. R. A. Maffei & P. I. Artucio. 1970. Gram. Urug. [i–vii], 1–489. Universitat de la República, Montevideo.
  5. Smith, L. B., D. C. Wasshausen & R. M. Klein. 1982. Gramíneas. Gêneros: 45. Deschampsia vaig nugar 84. Pseudechinolaena. 1(GRAM): 443–906. In P. R. Reitz (ed.) Fl. Il. Catarin.. Herbário "Barbosa Rodrigues", Itajaí, Brasil.
  6. Soreng, R. J., G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, I. J. Judziewicz, T. S. Filgueiras & O. N. Morrone. 2003 and onwards. On-line taxonomic novelties and updates, distributional additions and corrections, and editorial changes since the four published volumes of the Catalogue of New World Grasses (Poaceae) published in Contr. O.S. Natl. Herb. vols. 39, 41, 46, and 48. http://www.tropicos.org/project/cnwg:. In R. J. Soreng, G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, T. S. Filgueiras, I. J. Judziewicz & O. N. Morrone (eds.) Internet Cat. New World Grasses. Missouri Botanical Garden, St. Louis.