Palmera trepadora
- Vara (Arecaceae) redirigix ací
- Artícul introductori: Introducció als òrguens de les plantes.
- Artícul introductori: Monocotyledoneae, i dins d'elles la família Arecaceae.
Es diu palmeres trepadoras o palmeres de hàbit semitrepador o apoyante a les palmeres (família Arecaceae) que creixen empinades i leñosas pero són de brot molt prim, d'uns milímetros a uns 10 cm de diàmetro, que després d'un periodo de creiximent vençut pel seu propi pes es recolza en els arbres que ho rodegen en lo que la planta guanya altura en una forma de parasitosis mecànica dels arbres. D'esta manera creixen decenes de metros fins al dosel dels boscs, a una velocitat, si la lluminositat ho permet, d'uns decímetros a 5 m per any segons l'espècie. Botánicamente no són lianes (no són guiadoras), el seu hàbit és semitrepador o apoyante.
"Inicialment erectos, els delicats brots pugen a la busca dels arbres que els otorguen soport i trepen en el dosel de la selva per mig de ganchos recurvos i espines que creixen en la seua talle, fulls i inflorescència. En totes les palmeres trepadoras els fulls són pinadas i es presenten a lo llarc del brot en lloc de formar una corona densa. Els brots de les palmeres trepadoras, més comunament referits com a vares (cans en anglés) són massiços en costraste en les canyes de bambú que casi sempre són huecas".[1] "La majoria de les palmeres trepadoras també són palmeres cespitosas (en anglés clumping), que envien nous brots aéreus [originats com hijuelos] subterràneus".[1] "Unes 600 espècies de palmeres en [16] gèneros tenen un hàbit de creiximent trepador. La més notòria és el gènero Calamus, el gènero més diversificado de tota la família d'arecàcees, en aproximadament 350 espècies descriptas, i que és la font de casi tot el ratán comercial."[1]
El hàbit de "palmera trepadora" és un dels térmens útils per a referir-se a l'hàbit del brot de les palmeres, els demés sò "palmeres arborescentes", "palmeres arbustivas", i "palmeres acaulescentes", com definits en Dransfield (1978[2] citat en Kubitzki ed. 1998[3]).
Diversitat
La major part són les cridades ratán. Els ratanes estan cercanament relacionats entre sí i pertanyen a la subfamília Calamoideae. Tots els ratanes estan confinats als tròpics del Vell Món, no hi ha verdaders ratanes en el Nou Món. Tots ells posseïxen brots armats d'espines en funció de fixació, les espines es troben en les bases foliares persistents.[4] Comunament els gèneros posseïxen representants trepadores i espècies no trepadoras cercanament relacionades en estos, que els natius que cullen ratanes reconeixen com a tals i a les que els donen noms concordes (p.ej. que etimológicament signifiquen "planta germana de tal espècie de ratán").
En el Nou Món atres dos grups de palmeres tenen representants trepadores i és usual que es crea erròneament que són grups cercanament relacionats en els ratanes. Un és Chamaedorea i l'atre Desmoncus, de subfamílies diferents, que trepen en l'ajuda dels seus folíols terminals reflexos. Desmoncus és moltes voltes explotat per les qualitats de les seues vares i és usat de la mateixa manera que els ratanes.
Dypsis scandens que fa poc es va descobrir en Madagascar, tampoc està relacionada en els verdaders ratanes.
| Grup Morfològic | Regió | Tàxons |
|---|---|---|
| Ratanes | Tròpics del Vell Món | Calamoideae: Calamus, principalment, ademés Daemonorops, Ceratolobus, Korthalsia, Plectocomia, Plectocomiopsis, Myrialepis, Calospatha, Pogonotium, Retispatha, Laccosperma (syn. Ancistrophyllum), Eremospatha i Oncocalamus.[5] |
| No ratanes | Tròpics del Nou Món | Ceroxyloxideae: Chamaedorea Arecoideae: Desmoncus (també explotat com els ratanes) |
| Madagascar | Arecoideae: Dypsis scandens |
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 "Climbing palms. (Fig. 1-2). About 600 species of palms in 15 genera have a climbing growth habit. Most noteworthy is the genus Calamus--the largest genus in the palm family with approximately 350 described species--source of nearly all commercial rattan. The majority of climbing palms llaure also clumping palms, sending out new shoots from the root system.
Initially erect, the slender stems seek out trees for support and climb up into the forest canopy by means of recurved hooks and spines growing on the stem, leaves and inflorescences. In all climbing palms the leaves llaure pinnate and grow along the stem instead of forming a donen-se crown. The stems of climbing palms, more often referred to as cans, llaure solid in contrast to bamboo poles which llaure almost always hollow. " (c) FAO 1995. Tropical Palms. Introduction. NON-WOOD FOREST PRODUCTS 10 ISBN 92-5-104213-6 http://www.fao.org/docrep/X0451E/X0451e03.htm - ↑ Dransfield, J. 1978. Growth forms of rain forest palms. En: Tomlinson, P.B., Zimmermann, M.H. (eds.) Tropical trees as living systems. New York: Cambridge University Press, pp. 247-268.
- ↑ Arecaceae en: Kubitzki (ed 1998) en: The Families and Genera of Vascular Plants
- ↑ Rattan Glossary. http://www.fao.org/docrep/006/Y5232E/y5232e04.htm#P31_5904
- ↑ Terry C.H. Sunderland and John Dransfield. Species Profiles. Ratans. http://www.fao.org/docrep/003/y2783e/y2783e05.htm
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palmera trepadora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.