Pallera (apilamiento)
.jpg){kind=link}
Es denomina pallera, meda,[1] almiar a la manera històrica d'almagasenar la palla i atres vegetals, a fi de dispondre d'ells en el temps per a l'alimentació d'animals. Es tracta d'obtindre certa protecció dels agents atmosfèrics i conseguir que el producte conserve, en la major mida possible, les seues qualitats nutricionals. En l'actualitat, en l'us de la maquinària, este modo d'almagasenament ha segut substituït per les "pacas" o balas de palla.
Es compon d'un poste central de fusta sobre el que s'acumula el fenaç tallat en piles i al voltant del com se sol alçar un chicotet murete per a evitar que el ganado poguera acostar-se. Formen part de les pràctiques agrícoles tradicionals de diferents llocs del món, per eixemple, són característics de Galícia (cridats palleiros), del País Vasc i Navarra (cridats generalment Metak, Belar-Metak si són d'herba i Lasto-Metak si són de palla), de Cantàbria (denominades enfeixes) o del Sistema Central en Espanya.
Meda' és un nom característic d'Astúries i d'alguns atres pobles. Es componia d'un poste central de fusta sobre el que es depositava en capes, el fenaç tallat. En Castella, esta mateixa disposició rep els noms d'almiar, lo que demostra que el seu us no és sol característic d'Astúries.
En àrees de Marroc seguix sent una pràctica comuna per a almagasenar la palla de cereal.
Descripció
[editar | editar còdic]El fenaç solt es traslladava a una zona designada per a l'arreplega-normalment una zona alguna cosa elevada per a drenar l'aigua-a on es formava una pila de fenaç o pallera. La pila es feya a prova d'aigua (una tasca de considerable habilitat) i el fenaç es comprimia baix el seu propi pes i es curava per la lliberació de calor de la humitat residual del fenaç i de les forces de compressió. La pila es rodejava d'una tanca per a separar-la del restant del camp. Quan feya falta, la pallera s'obria en una cuchilla i cada dia partix d'ell utilisava per a alimentar als animals. Depenent de la zona, la pallera podia estar recolzat sobre una estructura interna o tindre una coberta impermeable que es podia baixar-se a mida que es retirava fenaç.
Enfeixa
[editar | editar còdic]En Espanya estos menuts montons de fenaç o palla del cereal que es realisa despuix de la sega i que es disseminen pels camps o prats també es denominen enfeixes. No obstant, d'acort en la geografia espanyola poden rebre diferents denominacions locals pels llauradors. Aixina, en Cantàbria es denominen també rucs, borricones, burriquillos, borregos, borreguitos, margaño o porcachos, entre uns atres. En el replanell central d'Espanya es coneix, no obstant, com almiar o ameal. Els montons més grans d'herba reben el nom d'enfeixes altes o, en asturià, balagar, vara d'herba o facín. Són montons majors d'herba acumulada de forma cònica al voltant d'una vara o poste de fusta d'uns 6 o 7 metros d'altura i utilisats en el nort d'Espanya per a almagasenar herba seca per al ganado.
L'enfeixa alta és una forma d'almagasenar herba quan existix anys de gran producció d'ella. Una volta completat tot el pallera en herba, la sobrant devia ser apilada al ras. Per a això, prop d'una quadra o cabanya es plantava en la terra un poste de fusta, enterrat un metro en el sol. Al voltant d'ell es coloquen branques grosses, una damunt de l'atra en la finalitat d'evitar que la humitat del sol afecte a l'herba que s'amontona damunt. L'herba es va apilant en redó i mentres una persona fa esta funció atra la va chafant i repartint al voltant de la vara en la finalitat d'compactar el montó. La montanya d'herba va reduint el seu diàmetro a mida que creix, formant un con que permet que l'aigua de la pluja esvare des de la seua part superior fins a caure al prat. D'esta forma solament l'herba que estiga en contacte en l'aigua s'estropejarà, mentres la que estiga en l'interior del montó permaneixerà en perfectes condicions per a aliment del ganado. L'herba és pentinada en un despalladora en sentit llongitudinal per a facilitar que l'aigua esvare. Antigament, la part superior, és dir, únicament aquella a l'exterior pegada al poste, era arrematada per herba retortillada que evitava l'entrada d'aigua a lo llarc de la fusta. Hui en dia és comú utilisar un plàstic.
Durant l'autumne i l'hivern, l'herba almagasenada en estiu és utilisada per a donar de menjar al ganado. En l'enfeixa alta esta herba seca és agarrada per avall i poc a poc el montó decreix pel pes.
Les enfeixes han segut molt tradicionals i utilisades pels ganaders d'Astúries, Galícia o Cantàbria fins a l'aparició del ensilado d'herba en maquinària agrícola i l'utilisació del plàstic.
Combustió espontànea
[editar | editar còdic]Les piles de fenaç produïxen calor interna per la fermentació bacteriana. Si s'apila fenaç en herba humida, la calor produïda pot ser suficient per a que es capcione fòc en la pallera. Els grangers deuen anar en conte en els nivells d'humitat per a evitar esta "combustió espontànea", perque el fòc en una pallera pot ser molt perillós.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pajar (apilamiento)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.