Anar al contingut

Paleoinspiración

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La paleoinspiración és un canvi de paradigma que du a científics i dissenyadors a inspirar-se en materials, sistemes o processos antics (del art, l'arqueologia, la història natural o el paleoambiente) per a desenrollar nous materials, sistemes o processos, sobretot en vistes a la sostenibilitat i la creació.

La paleoinspiración ya ha contribuït a numeroses aplicacions[1]Plantilla:,[2] en camps tan variats com la química verda,[3] el desenroll de nous materials artístics, materials composts, microelectrónica o materials de construcció[4]Plantilla:,.[5]

Semàntica i definicions

[editar | editar còdic]

Encara que este tipo d'aplicacions es coneixen des de fa molt temps, el concepte en sí va ser falcat per equips del CNRS, l'Institut Tecnològic de Massachusetts i l'Universitat de Ciències Aplicades de Berna inspirats pel terme bioinspiración. Varen publicar este concepte en un artícul original publicat en llínea en 2017 per la revista Angewandte Chemie.[6]


S'han utilisat diferents noms per a designar les aplicacions corresponents, en particular : paleoinspirado,[6] "antiqua-inspired",[7] "antiquity-inspired" [8] o arqueomimético.[9] L'us d'estos diferents noms subralla el gran desfasament temporal entre les fonts d'inspiració, des de millons d'anys quan es consideren sistemes paleontológicos i fòssils, fins a sistemes materials arqueològics o artístics molt més recents, o inclús subactuales (inspirats de la creació contemporànea o del patrimoni industrial).

Propietats buscades

[editar | editar còdic]

Es busquen propietats fisicoquímica i mecàniques distintes.

Poden referir-se a propietats intrínseques de materials paleoinspirados:

  • durabilitat (materials que es troben en certs contexts, que han resistit l'alteració en estos ambients), resistència a la corrosió o alteració
  • propietats electròniques o magnètiques
  • propietats òptiques (en particular de pigments o tenyides, materials utilisats per a la fabricació de ceràmica [10]).

També poden referir-se als processos químics:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Murielle Leroy. «Paléo-inspiration. L’archéologie au service de l’innovation». Culture et Recherche, Ministère de la Culture (France). Consultat el 08 février 2022..
  2. «Li patrimoine, gisement d’idées pour li futur?» (en fr). CNRS Li journal. Consultat el 2022-02-08.
  3. Nathaniel Herzberg. «Paléo-inspiration : quand li passé invente li futur». li site du quotidien Le Monde. Consultat el 21 mars 2021..
  4. «La paléo-inspiration, socle dones constructions du futur ?». Leonard Vinci Building Beyond. Consultat el 08 février 2022..
  5. «A new perspective on ancient materials inspires future innovation» (en en). MIT News | Massachusetts Institute of Technology. Consultat el 2022-02-08.
  6. 6,0 6,1 Loïc Bertrand, Claire Gervais, Admir Masic, Luc Robbiola. «Paleo‐inspired Systems: Durability, Sustainability, and Remarkable Properties» (en en). Wiley Online Library. Consultat el 08 février 2022..
  7. «A new perspective on ancient materials inspires future innovation» (en en). MIT News | Massachusetts Institute of Technology. Consultat el 2022-02-10.
  8. Annual Review of Materials Research.51(1)ISSN 1531-7331.doi:10.1146/annurev-matsci-080819-013103.Consultat el 2022-02-10.
  9. «Ancient Mayans Inspire Modern Fade Proof Dye» (en en). phys.org. Consultat el 2022-02-10.
  10. The European Physical Journal B.88(5)ISSN 1434-6036.doi:10.1140/epjb/i2015-60253-8.Consultat el 2022-02-10.