Química sostenible

Química ambiental.

La química sostenible (també cridada química verda) consistix en una filosofia química dirigida cap al disseny de productes i processos químics que implica la reducció o eliminació de productes nocius (per als materials, les persones i el mig ambient). La qual cosa en molts casos implica el redisseny dels productes i processos utilisats.

Actualment les seues bases es resumixen en 12 principis. La química sostenible se centra en les reaccions i processos que es porten a terme en l'indústria química i indústries afins.

És necessari distinguir-la de la química ambiental, que estudia el comportament dels composts químics (naturals o sintètics) en el mig ambient. També cal destacar que la química sostenible té un caràcter preventiu (evitant, en la mida de lo possible, la generació de productes perillosos), mentres que la remediación mig ambiental es dirigix cap a l'eliminació de productes amoladors que ya s'han abocat a la naturalea.

Beneficis de la química verda

La química verda o sostenible es tracta d'aplicar en distints àmbits de la química tals com la química orgànica, la química inorgànica, la bioquímica, la química analítica, la química física, la química farmacèutica, l'ingenieria química, o la ciència de polímero. La denominada química clic s'emmarca dins dels principis de la química verda o sostenible, ya que busca la màxima eficiència atòmica dels processos i el minimisar el número de passos per a conseguir cert producte.

La bioquímica és fonamental per a promoure la salut i el benestar dins del marc del desenroll sustentable. A través de l'investigació bioquímica aplicada, és possible alvançar en tractaments mèdics més eficaços, promoure una nutrició més saludable, desenrollar energies netes, previndre malalties relacionades en l'ambient i crear solucions per a la remediación ambiental. L'integració d'estos alvanços en polítiques públiques i pràctiques sostenibles és clau per a un futur més saludable i ecològicament equilibrat.

Encara que l'ocupació per primera volta del terme "química Verda" ha segut assignat a Paul Anastas en 1991, sembla que el terme ya havia segut amprat en anterioritat, com per l'investigador Trevor Kletz ho use en 1978 en un artícul en el que s'instava a l'us responsable de processos químics i busca de processos sostenibles.

Dotze principis de la química sostenible

Paul Anastas, de l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, i John C. Warner varen desenrollar dotze principis de la química verda, que ajuden a explicar el significat de la definició en la pràctica, i que busquen valorar cuán respectuosa és una reacció, un procés o un producte químic en el mig ambient.

Els principis cobrixen conceptes com:

1. Prevenció. És millor previndre la formació de residus que tractar de netejar despuix de la seua formació.
2. Eficiència atòmica. Els métodos sintètics deuen ser dissenyats per a conseguir la màxima incorporació en el producte final de totes les matèries usades en el procés.

1. Síntesis segura. En quant possible, es deuen dissenyar metodologia sintètiques per a l'us i la generació de substàncies en escassa toxicitat humana i ambiental.
2. Productes segurs. Es deuen dissenyar productes químics que, preservant l'eficàcia de la seua funció, presenten una toxicitat escassa.
3. Dissolvents segurs. Les substàncies auxiliars (dissolvents, agents de separació, etc.) deuen resultar innecessàries en lo possible i, quant menys deuen ser inocuo.
4. Eficiència energètica. Les necessitats energètiques deuen ser considerades en relació en els seus impactes ambientals i econòmics. Els métodos sintètics deuen ser duts a temperatura i pressió ambiente.
5. Fonts renovables. Les matèries de partida deuen ser renovables i no extinguibles, en la mida que açò resulte practicable tècnica i econòmicament.
6. Evitar derivats. La formació innecessària de derivats (bloqueig de grups, protecció/desprotección, modificació temporal de processos físics/químics) deu ser evitada en quant siga possible.
7. Catalisadors. Els reactius catalítics (tan selectius com siga possible) són superiors als estequiomètrics.
8. Biodegradabilidad. Els productes químics han de ser dissenyats de manera que, al final de la seua funció, no persistixquen en l'ambient, sino que es fragmenten en productes de degradació inerte.
9. Polució. Es deuen desenrollar les metodologia analítiques que permeten el monitoreo a temps real durant el procés i el control previ a la formació de substàncies perilloses.
10. Prevenció d'accidents. Les substàncies i les formes del seu us en un procés químic, deuen ser elegides de manera que resulte mínima la possibilitat d'accidents.

Eixemples

Un eixemple és la modificació de la síntesis tradicional del ibuprofeno, en un complex procés de sis etapes, en alt cost energètic, baix rendiment i en cost adicional del reciclat i gestió de residus. Alguns nous métodos desenrollats són més "verts", ya que ampren únicament tres etapes i la majoria dels àtoms dels reactants passen finalment a formar part del ibuprofeno, sense generar un gran número de residus.

Una alternativa sintètica per a obtindre Aspirina® és descrita en 10 etapes, aplicant una metodologia en un acostament vert (benigno per a l'ambient), utilisant com a catalisador i/o mig de reacció Tonsil Actisil FF (argila bentonítica) i en cantitats chicotetes de reactius, ubicant este experiment en la gama de microescala. Es va portar a terme en condicions lliures de dissolvent i usant com a font d'activació alterna, irradiació infrarroja.

Atres eixemples de Química verda en el món real són:

Plàstics biodegradables

Els plàstics que es desenrollen a partir de fonts renovables ecològiques, són biodegradables. La combinació d'innovacions reduïx la nostra dependència dels productes derivats del petròleu, protegix als sers humans i la vida selvada dels productes químics indesijables en els plàstics vells i reduïx els rebujos i l'impacte en el mig ambient.

Alvanços en Medicina

Els productes farmacèutics són cars de produir en part pels complicats i exigents mecanismes de síntesis necessaris per a produir alguns medicaments. La química verda busca agilitar els processos de producció, reduir l'impacte ambiental dels medicaments i els seus metabòlits i minimisar els productes químics tòxics utilisats en les reaccions.

Investigació i desenroll

L'investigació científica ampra una série de tècniques que utilisen productes químics perillosos i lliberen rebujos en el mig ambient. Els nous processos més ecològics mantenen l'investigació i la tecnologia en el bon camí, a l'hora que la fan més segura, més barata i menys derrochadora.

Química de pintures i pigments

Les pintures verdes van molt més allà d'eliminar el plom de les formulació. Les pintures modernes reduïxen els productes químics tòxics lliberats a mida que les pintures se sequen, substituïxen alguns colors venenosos per pigments més segurs i reduïxen les toxines quan s'elimina la pintura.

LOS BENEFICIOS DE LA QUÍMICA VERDE

La química verda influïx en diferents aspectes de la nostra vida, l'economia i l'ambient.

Gràcies a la química verda i a un disseny més reflexiu a escala molecular, podem alcançar en major eficàcia els nostres objectius d'un mig ambient més net, una millor salut pública, una indústria sostenible i unes economies més innovadores i resilientes.