Paleoetnobotánica
La '___protected_title_0___', també coneguda com '___protected_title_1___', és una subdisciplina de frontera ubicada entre l'arqueologia i la botànica. El seu objectiu principal és estudiar les interaccions antigues entre els sers humans i el món vegetal. La paleoetnobotánica és l'estudi de restants botànics trobats com a evidència arqueològica en un jaciment.[1] En térmens amplis la paleoetnobotánica s'interessa en comprendre cóm els sers humans han recorregut històricament a les plantes alimentícies, cóm es varen crear les condicions culturals-naturals que varen propiciar la selecció d'unes plantes sobre atres per a satisfer distintes necessitats (alimentícies, medicinals, rituals, etc.) i cóm, en certs casos, les plantes varen ser modificades intencionalmente i insertades en diversos sistemes de producció per a l'aprofitament humà.
En el transcurs dels processos abans mencionats, algunes de les plantes útils varen ser investides en significats màgic-religiosos, supra-terrenals, i es varen integrar aixina en la cosmovisió de determinades cultures. És el cas del dacsa en algunes de les moltes cultures mesoamericanes. Les plantes, en est i en atres àmbits, varen deixar de ser plantes estrictament naturals per a convertir-se en sers divins, en objectes culturals creadors de vida.
És aixina que els contexts arqueològics, revelats casi sempre per mig de l'investigació arqueològica formal, permeten generar i aplicar tècniques en les quals es recuperen restants botànics antics agrupats en dos grans categories: restants microbotànics i restants macrobotànics. Estos últims són les llavors, els segments d'elles, els raquis, els pedúnculs, els fruts i atres fragments que moltes voltes es poden vore simple vista. Dins dels restants microbotànics, per la seua banda, es troben principalment els grans de polen, els fitolitos i els almidó, sent els últims els que recentment han proporcionat valiosíssima informació directa i confiable sobre l'us de plantes en la prehistòria dels tròpics a escala mundial. Ademés de la seua importància per a l'arqueologia i l'antropologia, la paleoetnobotánica proporciona informació a atres disciplines com la botànica, la genètica i l'ecologia (i.g. ecologia moderna i paleoecología). A raïl dels resultats que es poden obtindre en l'aplicació d'investigacions paleoetnobotánicas, és possible generar mapes i distribucions geogràfiques de les diferents espècies en el temps, aixina com interrelacions culturals micro i macroregionales.
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Bibliografia
- (novembre de 2009).«Noves perspectives sobre les cultures botàniques precolombinas de Puerto Rico: implicacions de l'estudi de almidó en ferramentes líticas, ceràmiques i de closca».Cuba arqueològica.Poble Nou, Matances, Cuba:2(2)ISSN 1852-0723.Consultat el 15 de decembre de 2010.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paleoetnobotánica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.