Anar al contingut

Palau dels Comtes de Cervellón (Anna)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Palau dels Comtes de Cervellón (Anna)

El palau dels Comtes de Cervellón és un palau d'estil barroc situat en la passejada Alameda, n.º 4 de la localitat d'Anna (Valéncia) Espanya. Va ser restaurat i adaptat com a vivenda al començament d'el XVII, despuix de concedir el rei Felipe III el 3 de maig de 1604 la vila d'Anna en el títul de Comtat a Fernando Pujades de Borja que va residir en ell en la seua família. Està declarat com be d'interés cultural des de 2001.

Descripció

[editar | editar còdic]

Este palau està alçat sobre l'antic castell d'Anna, ya existent en el XII. El palau consta d'un cos principal que recau a la Alameda i atres tres cossos, sent el posterior orientat a l'est sobre el riu Sellent. En l'interior hi havia un pati i en el seu centre destacava un sortidor. Les parets que cercaven este pati estaven coronades per menudes almenas en eixints d'aspilleras i finestres d'estil gòtic encara que en modificacions posteriors. En un dels seus extrems hi havia una rampa que duya a un subterràneu. En el cos principal del palau es troba la porta d'accés. En un dels seus extrems presentava un eixint que va deure formar en un atre temps un torreón. El zaguán és abovedado, en arcs apuntats i finestres del mateix tipo.

Adossat al palau, es troba la capella de Santa Ana en eixida a la plaça de la Alameda. Els seus finestrals orientats cap al Nero donen a contemplar un panorama majestuós en el riu Sellent i la vegetació als seus peus.

Història

[editar | editar còdic]

La primera referència que es té sobre l'edifici data de 1244, en concret del 4 de setembre del mateix any en el que, segons arreplega Vicente Rausell, existix una escritura de donació del castell d'Anna, otorgada per Jaime I d'Aragó que, junt a ell, cedix les Viles d'Anna i Enguera a l'Orde de Santiago, sent maestre D. Pelayo Pedro Correja. De la seua etapa fundacional, allà pels sigles XII /XIII, nos queden els basamentos de l'edifici en la seua part posterior.

La primera transformació de l'edifici es produïx despuix de 1604, quan s'efectua la venda de la Vila d'Anna en temps de Felipe III. El 3 de maig de 1604, el Rei erigix en comtat la Vila d'Anna i seran precisament D. Fernando Pujades Olim Borja i la seua esposa Francisca Alapont Relleu, Senyora de Relleu, els primers Comtes d'Anna, els que es fan càrrec del primitiu castell. En esta época, els Comtes de Cervellón comencen la remodelació de l'edifici per a fer-ho habitable per la família.

Despuix del terremot de 1748, i per les obres de restauració que es varen portar a terme en l'iglésia per l'afonament de les voltes, es va instalar en la plaça dels Àlbers una tenda a on es va colocar provisionalment el Santíssim Sacrament i a on va proseguir el cult de forma provisional. Com les obres es varen espayar en el temps, esta es va traslladar al jardí del Palau i finalment al oratorio, que es va obrir al cult de tota la població fins al 16 de giner de 1750, en que es varen donar per finalisades les obres de l'iglésia.

En l'any 1885 es varen efectuar obres importants de restauració a costa de Cruz Navarro Sarrión i en tal motiu, es va pintar un llenç al oli que, segons Vicente Rausell, es va conservar en la sacristia de l'iglésia parroquial de Benetúser, “ en l'apareixen la figura de S. Vicente Ferrer i sobre fondo l'edifici del Palau en els andamiajes i en la part baixa les figures de Santa Ana i Santa Bàrbara, una a cada costat del quadro “ i en la base del quadro una inscripció en la data de 1855 i el nom de Cruz Navarro Sarrión.

Al voltant de 1890, els Comtes varen vendre les seues propietats a Ricardo de Trenor Bucelli, casat en Josefa Isabel Palavicino Ibarrola. Este matrimoni va passar llargues temporades en l'edifici de la plaça dels Àlbers. A finals de la década de 1980 es varen entaular negociacions en la família dels Trenor per a l'adquisició de la Casa Palau per l'Ajuntament d'Anna. Entorn a 1995 varen començar les obres d'adequació de l'edifici per a usos públics que varen finalisar en 2007, sent alcalde Fernando Sarrión Ramos.

Referències

[editar | editar còdic]

Plantilla:FVMP

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons