Palau de Klessheim

Palau de Klessheim

Vista aérea

El castell o palau Klessheim (en alemán: Schloss Kleßheim) és un palau de recree austríac, situat 4 km en els suburbis de l'oest de Salzburc. Va ser construït per iniciativa de Johann Ernst von Thun per a ser la residència d'estiu dels arquebisbes de Salzburc. El proyecte, d'estil barroc, va ser encomanat a Johann Bernhard Fischer von Erlach. Les obres varen començar en 1700 i despuix d'un paréntesis en que varen estar interrumpidadas, varen ser finalisades en 1732 en una forma més simplificada, despuix d'haver optat els obipos successors pel palau de Mirabell.

Des de 1993 és utilisat per l'estat de Salzburc com cassino.

El palau està rodejat per un gran parc i el Mühlbach, i conta en un camp de gòlf en el parc històric. Baixe el terrat atrasser del castell es troben les Escoles de Turisme de Salzburc.

Tot el complex del castell, inclós el parc, és un ben catalogat i també pertany a l'àrea de protecció del paisage de Siezenheimer-Au i al cinturó vert protegit de Salzburc.

Localisació

El castell de Klessheim es troba en el territori del municipi de Wals-Siezenheim, a quatre quilómetros al noroest del centre de la ciutat de Salzburc i a a penes un quilómetro de la frontera alemana delimitada pel riu Saalach. Està rodejada per un gran parc en el que hi ha un camp de gòlf i una escola d'hostaleria. El castell i el parc ara estan baix protecció patrimonial.

Història

Vista del castell cap a 1721

Originalment cridat Kleshof, era una chicoteta casa solariega, que va ser adquirida pel príncip-arquebisbe Johann Ernst von Thun en l'any 1690. L'arquitecte Johann Bernhard Fischer von Erlach la va convertir en Lustschloss Favorita (palau de plaure Favorita) a partir de l'any 1700, pero despuix de la mort de l'arquebisbe en l'any 1709, el seu successor, Franz Anton von Harrach va procedir a la cancelació dels treballs en favor del palau de Mirabell. L'arquebisbe comte Leopold Anton von Firmian, qui també va construir palau Leopoldskron, va concloure el palau Klessheim, incloent una sala de cerimònies en un ampli terrat i una rampa que conduïx als jardins. En el XVIII, un parc natural anglés va ser introduït baix el govern de l'arquebisbe Hieronymus von Colloredo. Despuix de la secularisació de Salzburc en l'any 1803, el palau Klessheim va passar a mans de la Casa de Lorena del Imperi austríac. En l'any 1866 es va convertir en residència permanent del archiduc Luis Víctor d'Àustria (1842-1919), germà menor de l'emperador Francisco José I. L'archiduc havia ampliat el palau d'acort en els plans dissenyats per Heinrich von Ferstel i va morir en ell en l'any 1919. Els seus hereus varen vendre el palau dels Habsburgo en l'estat de Salzburc al Estat Federal d'Àustria.

Àguila afegida despuix de l'any 1938.

Despuix de la Anschluss austríaca, en l'any 1938, Adolf Hitler, durant la seua estància en la propenca residència del Berghof, utilisava el palau Klessheim per a conferències i per a estajar en hostes oficials com Mussolini, Miklós Horthy, Ion Antonescu, Jozef Tiso i Davant Pavelić. Mentres Horthy estava estajat en Klessheim, el 19 de març de 1944 Hitler va donar en secret l'orde per a posar en marcha l'Operació Margarethe per a ocupar Hongria i fer complir la deportació dels judeus d'Hongria al camp de concentració de Auschwitz. El 7 de juliol de 1944, en motiu d'una exposició d'armes, en un intent per part d'oficials de la Wehrmacht, sobretot de von Stauffenberg, per a matar a Hitler va fracassar, ya que el conspirador Helmuth Stieff no accionó la bomba. Fins a octubre de l'any 1944, el Palau es va mantindre fòra de l'alcanç dels bombardero aliats. En maig de l'any 1945, va ser capturat per l'Administració Militar Nortamericana. Existixen algunes estàtues Reichsadler realisades en pedra calcàrea, en els portals d'entrada, i que són un recordatori de l'era Nazi.

Despuix de la guerra, el palau de Klessheim va ser restaurat per l'estat de Salzburc. Durant la Guerra Freda, el govern neutral d'Àustria ho utilisava per a mantindre conferències i per a estajar a dignataris internacionals, entre ells el president de EE. UU. Richard Nixon, que en el seu camí cap a Moscou, es va reunir en ell en el canceller Bruno Kreisky, el 20 de maig de 1972. Des de 1993 és sèu del Cassino de Salzburc, que abans estava situat en el Mönchsberg.

El castell també va aparéixer en la película The Great Race (La carrera del sigle) de l'any 1965, protagonisada per Jack Lemmon, Tony Curtis i Peter Falk.

Vore també

• Resistència alemana el nazisme

Bibliografia

Reinhard Medicus: Dones höchfürstliche Schloss Favoritta zu Klesheimb und sein alter Park, in: Bastei - Zeitschrift dones Stadtvereines Salzburg für die Erhaltung und Pflege von Bauten, Kultur und Gesellschaft. 55 Jg. Salzburg 2006. 1. Folge, S. 10–17.