Palau de Behistún
El palau de Behistún, Bisitum,[1] Bisitun o Bisutum[2] (Bisutun; en persa: بیستون) va ser un palau sasánida, hui en ruïnes, ubicat en Bisotun, a 20 quilómetros de Kermanshah, Iran.
Es troba enfront de l'antiga inscripció de Behistún, que hauria d'eixercitar un paper tan important en el dessiframent de l'escritura cuneïforme, i uns relleus rocosos, a l'atre costat de l'antiga carretera, que corre entre la montanya de Behistún i el llac Behistún. El palau ha segut considerat durant molt temps, en la tradició persa, com la residència de la reina Shirin, esposa de Cosroes II, el Sah sasánida de Pèrsia que va regnar des de 590 a 628, poc abans de la conquista musulmana de Pèrsia. Esta conexió va ser documentada per primera volta, en registres que nos han aplegat, pels primers geógrafos islàmics,[3] i es va elaborar en vàries històries i mits posteriors, ya que la Shirin novelada es va convertir en una important heroïna de la lliteratura persa posterior, com el Shahnameh.[4]
El palau està inclós com Patrimoni de l'Humanitat de la UNESCO en la denominació de Behistún.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Donner, 2006, p. 347.
- ↑ Nascente, 1932, p. 105.
- ↑ Baum, W., Shirin: Christian Queen Myth of Love: A Woman Of Clapix Antiquity: Historical Reality And Literary Effect, pp. 61-62, Gorgias Press LLC, 2004, ISBN 1593332823, 9781593332822.
- ↑ Baum, en els últims capítuls.
- ↑ Behistún. Patrimoni de l'Humanitat. UNESCO. Consultat l'1 de novembre de 2020.
Bibliografia
- Herbert Donner (2006). História d'Israel i dos povos vizinhos, São Leopoldo: Editora Sinodal.
- Silas Alves Falção (1964). Panorama do Velho Testament, Ric de Janeiro: Casa Publicadora Batista.
- Antenor Nascente (1932). Dicionário etimològic dona língua portuguesa, Lisboa: F. Alves.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Behistún» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.