Palau Sorzano de Tejada

El Palau Sorzano de Tejada, conegut també com a Palau Romero de Tejada, és un palauet situat en la ciutat d'Oriola i sèu del Museu de la Fundació Pedrera Martínez.

Història

En 1804 Matías Sorzano de Nájera, un dels personages més rics i poderosos del XIX en Oriola, va solicitar a l'Ajuntament el reconeiximent de la seua condició de noble per ser divisero del señorío del Solar de Tejada.

Una volta reconeguda la seua noblea, esta li va permetre gojar de numerosos privilegis aixina com ostentar el seu escut, que va colocar en el cantó esquerre de la frontera de la seua casa-palau, edifici construït entre els sigles XVIII i XIX, front als més aristocràtics de la ciutat en el carrer de l'Ángel (actual López Pozas).

Matías Sorzano de Nájera va pagar en 1820 la cantitat de 51 439 reals en monedes d'or i argent a Josefa Sardo de Raymundo i a la seua filla Bàrbara, per dos cases adjacents que posseïen pro indiviso i que lindaban en la seua. L'unió d'estes tres propietats va donar lloc al palau actual.

El Palau

L'edifici, de finals del XVIII i principis del XIX, està format per sòtol, planta baixa, pis principal i dos més sobre ell, en quatre buits d'arc de mig punt en cada altura. Les portes dels tres balcons de la planta principal estan arrematades en sengles frontones, sent curve el central.

En cada extrem de la frontera s'obri una porta, abdós adintelades en pedra. La principal és l'esquerra. Per una escala compensada, allumenada per una llàntia de cristal de Bohemio, s'aplega al primer pis, a on es troba el Saló dels Espills, lloc a on es realisen concerts i activitats culturals.

En la segona s'ubica la capella en un altar d'estructura clàssica. L'edifici, d'estil neoclàssic, va ser ampliat en el XIX. En un principi el palau tenia dos pisos, encara que més vesprada es va afegir un tercer i va quedar oculta la cúpula de la capella. En el seu interior es troben salons, capella i un sòtol que conserva la cuina antiga.

L'interior va ser molt transformat en una restauració en el periodo 1998 - 1999. El resultat és un interior eclèctic, a on es reunixen rajoletes decimonónicos en artesonados neomudéjares, llànties d'aranya i salons d'espills. Una volta restaurat l'edifici es va convertir en Colege Major Universitari adscrit a l'Universitat Miguel Hernández d'Elig.

Blasón

Erro al crear miniatura:

Blasón del Señorío del Solar de Tejada

el blasón que lluïx en el cantó del palau, otorgat pel rei Ramiro I a Sancho Fernández de Tejada, es compon de quatre quarters dividits per una creu patada de l'Orde de Sant Joan.

• En el primer camp apareixen dos castells almenados dels que ix una bandera, en recort de les que va erigir Sancho Fernández de Tejada en els forts de Viguera i Clavijo.
• El segon mostra dos miges llunes en tretze estreles entorn que representen a Sancho, a la seua esposa i als seus tretze fills.
• En el tercer camp, un lleó rampante recorda el seu parentesc en la casa real de León.
• En el quarto i últim s'evidencia la vinculació dels solars de Tejada i de Valdeosera en un teixixc al que està nugat un orso.

Els quarters de l'escut estan adornats per tretze veneres i creues de Santiago, que mostren la relació dels seus tretze fills en l'Orde de Santiago.

Les seues batalles triumfals front als musulmans, com manifesten les puntes cap a avall de les miges llunes que porten, estan representades per tretze banderes al voltant de l'escut. La divisa superior de l'escut diu: «Ecce beatificamus eos qui sustinverunt» (Vejau que enaltim als que varen sofrir).

L'escut que ho acompanya representa a un guerrer ascendint en solitari a l'assalt d'una torre o castell i fa referència al llinage de la seua esposa, Ángela Adalid.

En la bordura del blasón, encara que no en el de pedra de la frontera, es llig «Laudeamus viros gloriosus et parentes nostros in generatione sua» (Honrem als nostres gloriosos antepassats en totes les generacions).

Museu Fundació Pedrera

En 2010 el llavors propietari, l'empresari i mecenes Antonio Pedrera Soler, a través de la Fundació que du els seus llinages, va cedir l'us de gran part de l'edifici, aixina com més de 500 obres pictòriques de la seua colecció particular a la ciutat d'Oriola en la finalitat de crear un museu. Despuix d'alguns contratemps, va nàixer aixina en 2011 el Museu Fundació Pedrera. En la segona i tercera plantes es troben les sales d'exposició. En el palau s'exhibix l'obra, pertanyent a la Fundació, del pintor oriolano Joaquín Agrasot.

També, dins d'este conveni, l'Ajuntament d'Oriola i l'Universitat de Valéncia varen subscriure un acort per a realisar diferents activitats culturals en el palau.

En 2017, la Fundació, alegant incompliments de l'acort per part del Ajuntament d'Oriola, va solicitar obtindre de nou la propietat del palau, a lo que l'Ajuntament es va negar en 2020, rebujant de pla les acusacions.

Fonts

• La plazuela de Rafal i la casa de Matías

• Matías Sorzano de Nájera

• Palau Sorzano de Tejada
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPérez dels Cobos Gironés2001">Pérez dels Cobos Gironés (2001). Palaus i cases nobles de la província d'Alacant, Valéncia: Federico Domenech, S. A.. ISBN 84-95031-41-8.

• Vídeo divulgatiu sobre el Palau Sorzano de Tejada. Museu Fundació Pedrera.

Vore també

• Oriola
• Patrimoni d'Oriola

Enllaços externs

• Fundació Pedrera Martínez
• Oriola vista des del Pont de Rússia

Atres proyectes

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau Sorzano de Tejada.