Palau Imperial (Riu de Janeiro)
El Palau Imperial (en portugués Paço Imperial) és un edifici colonial d'estil Barroc localisat en l'actual Plaça XV de Novembre, en el centre històric de Riu de Janeiro, Brasil.
Construït el XVIII com a residència dels governadors de la Capitania de Riu de Janeiro, va passar successivament a ser la casa del virrey, del rei Juan VI i dels emperadors. Actualment és un centre cultural.[1] Per la seua importància històrica i estètica, se li considera el més important dels edificis civils colonials de Brasil.
Història
Casa dels governadors i virreyes
El història de l'edifici comença 1733, quan el governador Gomes Freire d'Andrade, comte de Bobadela, li va demanar al rei Juan V permís per a construir una casa de govern en Riu de Janeiro.[2] Cap a 1738 va començar la construcció de l'edifici, seguint el proyecte de l'ingenier militar portugués José Fernandes Pinte Alpoim,[1] en el Llarc de Carmelo (o de la Polé), actual Plaça Quinze de Novembre, en el centre de la ciutat colonial.[2] La nova "Casa dels Governadors" va ser inaugurada en 1743. Aproximadament en eixa mateixa época, el Llarc va sofrir atres intervencions urbanístiques importants com la construcció de les cases de Telles de Menezes al costat opost al Palau (també proyectades per Alpoim) i l'inauguració d'una font dut des de Lisboa, en el centre del llarc.[2]
Alpoim va aprofitar els edificis preexistentes en el local, l'Almagasén Real i la Casa de la Moneda, en la nova edificació, afegint dos pisos nous en finestres en chicotetes tretes i molduras de vergas curves, en l'época una novetat en Brasil. En l'interior hi ha una bella portada en pedra de lioz i varis patis per a la circulació, i l'accés als pisos superiors es dona per una bella escadaria. Fins a 1808 la Casa de la Moneda i el Real Almagasén varen continuar a funcionar en la planta baixa.[2]
En 1763, en la transferència de la sèu del virreintato de Brasil de Salvador para lo Riu de Janeiro, la Casa dels Governadors va passar a ser la casa de despachos del virrey, el Palau dels Virreyes.[2]
Palau Real
En 1808, en l'arribada a Riu de Janeiro de la família real portuguesa, l'edifici és promogut a Palau Real i usat com a casa de despachos del príncip-regente (i despuix rei) Juan VI.[1] En eixa época el Palau va sofrir obres d'adaptació, aumentant-se un nou pis central a la frontera que dona cap a la baïa de Guanabara. Els interiors també varen ser redecorados i es va afegir un nou saló del tro, a on es realisava la tradicional cerimònia de el "besamanos".[1] També es va construir un passera al veí Convent del Carmen, a on es va instalar la reina María I.[2]
Per a l'aclamació del rei va ser construïda la Varanda, un anex monumental entre el Palau i el Convent de Carmo, a on es va realisar la cerimònia. La mateixa Varanda va ser utilisada en les coronació de Pedro I i Pedro II, pero va ser demolida durant el Segon Regnat.[2]
Palau Imperial
Despuix de l'Independència de Brasil, l'edifici va passar a servir com a Palau Imperial, sent cridat també de Palau de Riu de Janeiro, funcionant com a despaig i residència eventual per a Pedro I i despuix per a Pedro II. En l'interior hi ha una sala, el Pati dels Arqueros, que encara manté la decoració en estuc original de la década de 1840. En este periodo la frontera va rebre l'increment d'una platibanda entorn al tercer pis i que ocultava la teulada. Va ser en el palau que, el 9 de giner de 1822,[1] Pedro I va decidir quedar-se en Brasil i no tornar Portugal. També va ser en una de les sales del palau que la princesa Isabel va firmar, el dia 13 de maig de 1888, la Llei Áurea, lliberant als esclaus.[2]
Decadència i recuperació
Despuix de la Proclamació de la República, en 1889, les propietats de la família imperial i els seus bens varen ser embargats i subastats. El Palau va ser transformat en Agència Central dels Correus i Telégrafs. La decoració interna - estuc, pintures i decoració - va ser destruïda i dispersa. La platibanda va ser retirada per a l'expansió del tercer pis que va parar a ocupar tota l'extensió de l'edifici. El pati cèntric va ser ocupat i la frontera alterada en l'introducció de frontones en estil neocolonial. En 1938 es va registrar l'edifici com a patrimoni arquitectònic pero recent en 1882 l'Institut del Patrimoni Històric i Artístic Nacional va restaurar el palau a la forma que tenia en 1818.[1][2]
Centre Cultural
Actualment el Palau Imperial és un Centre Cultural a on ocorren mostres dels més variats tipos (pintura, fotografia, escultura, cine, música, etc). El Palau dispon d'una biblioteca d'art i arquitectura (Biblioteca Paulo Sants) i vàries tendes (llibreria, discotienda, restaurant) .[2]
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio Imperial (Río de Janeiro)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.