Pacte en el diable
Un pacte en el diable (també denominat tracte en el diable, pacte fáustico o generalment pacte demoniaco) consistix en un acort entre una persona i un ser demoniaco, especialment el Satanás bíblic. Es tracta d'una creència molt difosa en la civilisació occidental, que ha donat lloc a molts relats folklòrics i recreació lliteràries i artístiques, com la llegenda de Fausto. En el catàlec tipològic de faules i contes de fades d'Aarne-Thompson, pertany a la categoria AT 756B, Contracte en el dimoni.
Descripció
[editar | editar còdic]Segons les creències cristianes distintes sobre la bruixeria, el pacte quedaria establit entre una persona i Satanás o qualsevol atre dimoni (o dimonis): la persona oferiria la seua ànima a canvi de favors diabòlics poderosos. Estos favors varien segons el relat, pero solen incloure l'eterna joventut, el coneiximent, les riquees, l'amor o el poder. Es creu que algunes persones porten a terme este pacte sense demanar res a canvi, com una forma de reconéixer en el diable al seu senyor. Seguint el discurs de les religions monoteistes occidentals, este tracte resultaria molt perillós puix el preu de tals favors és la condenación eterna de l'ànima. Es tractaria, per tant, de contes moralizantes a on el condenat sempre eixiria perdent. Per una atra part, alguns d'estos relats presenten girs còmics a on un llaurador humil termina enganyant al diable, casi sempre en base en la lletra menuda del pacte.
Entre els més crédulos, qualsevol guany aparentment sobrehumano s'atribuïa a un pacte en el dimoni: des dels numerosos Ponts del Diable europeus a la tècnica extraordinària del violiniste Niccolò Paganini.
El pacte en el diable ha segut també un argument recurrent en les persecucions inquisitorials o els libelos de sanc, i provablement afona les seues raïls en la memòria dels Sacrificis humans en l'Europa Antiga.
Orígens
[editar | editar còdic]El paganisme no desapareix en Europa fins a el VIII, i la seua memòria va perdurar baix moltes formes de religiositat popular. És possible establir una analogia clara entre els ritos pagans a deus precristianos que el cristianisme considera maléficos —per a obtindre el seu favor— i el pacte en el diable.[1]
Especialment, l'Apologètica i Demonología cristianes varen fer recalcament i varen exagerar els aspectes més sinistres d'estos ritos, en particular els relatius al sacrifici humà.[2] Per això, perdurava en Europa el meme cultural dels ritos secrets per a obtindre el favor de forces maléficas.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Grand Montange, Francisco, La mort del paganisme, AECI, Madrit, 1977.
- ↑ H. Kramer i J. Sprenger, Malleus Maleficarum (1487). Text inquisitorial catòlic. Círcul Llatí, Barcelona, 2005.
- ↑ C. Pérez González et al, Cristianisme i paganisme: ruptura i continuïtat, Servici de Publicacions de l'Universitat de Burgos, 2003.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pacto con el diablo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.