Anar al contingut

Sacrificis humans en l'Europa Antiga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els sacrificis humans en l'Europa Antiga eren habituals com en la majoria de les cultures i civilisacions antigues.

Sacrificis grecs

[editar | editar còdic]

En l'Antiga Grècia Artemisa era una deesa considerada estrangera pero helenizada i d'ampli cult.[1] Artemisa era una deesa d'orige escita, a on els sacrificis en el seu cult més arcaic exigia sacrificis humans.[2]

Sacrificis romans

[editar | editar còdic]

l'Antiga Roma va practicar vàries formes de sacrificis humans en els primers sigles[3][4] que després varen subsistir transformades baix la forma de les sanguinoses morts circenses. El gladiador sembla haver segut pres dels etruscs com una forma de mort ritual en combat.

Durant els primers anys de la República romana, les persones que no havien complit les seues promeses o enganyat a uns atres eren oferides als deus.[5] Els romans oferien presoners de guerra i les vérgens als manes, larvaes, lares, penates i genis.[6] Evidentment açò constituïa l'oferiment de sacrificis humans de presoners de guerra i vérgens als seus deus i esperits protectors.

També en l'Imperi romà l'estesa pràctica de matar als fills (filicidio) es relacionava en la pàtria potestas que autorisava als pater famílies a «vendre, matar, oferir als deus, subordinar a qualsevol ocupació i devorar als fills».[7]

Novament cal agregar que és prou especulatiu que l'eixercici de la pàtria potestas constituïa un sacrifici humà ritual, ya que si be intervenia una mort no necessàriament era per mig d'un rito. No obstant, una mort en l'eixercici de la pàtria potestas, encara que no siga ritual, sempre constituïx un sacrifici humà.

Segons Plinio el Vell, els sacrificis humans varen ser abolits per decret senatorial de l'any 97 a. C. i l'Imperi romà va prohibir eixos ritos en tots els llocs considerant-los bàrbars. No obstant, varis investigadors antropològics, sociològics han considerat que les morts circenses adoptades pels romans varen ocupar un lloc social similar als sacrificis humans.[8] La crucifixión de mils d'esclaus en la Via Sacra en ocasió de l'alçament d'Espartaco, també ha segut assimilada als sacrificis humans (en poc fonament),[9] encara que més be formarien part dels castics impostes pel còdic penal de l'Antiga Roma.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Artemisa https://dialnet.unirioja.és/descàrrega/articule/5240969.pdf
  2. Esther Diaz (2000), Buenos Aires: una mirada filosòfica, Editorial Biblos, ISBN 9789507862922 p. 150.
  3. Plinio Història Natural llibre xxx. 3
  4. Sacrificis humans - Contexts http://www.artehistoria.com/v2/contextos/8749.htm
  5. Dònes i hòmens com a víctimes de sacrificis http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/6862/mujeres_y_hombres_como_victimas_de_sacrificio.pdf?sequence=2
  6. Dòna i religió: Vestales i Acllacuna https://revistes.ucm.és/index.php/REAA/article/viewFile/REAA8787110155A/24825
  7. Rascovsky, Arnaldo (1992), El filicidio, Buenos Aires: BEAS. 99680-7-2, pag. 174
  8. El problema de l'esclavitut durant l'apogeu de Roma http://www.atdermae.com/pdfs/atd_31_03_10.pdf
  9. Reis i generals esclaus http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/10907/reyes_y_generales_esclavos.pdf?sequence=2