Anar al contingut

Pachycymbiola brasiliana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Adelomelon brasiliana edited image, Naturalis.jpg
Pachycymbiola brasiliana (Pachycymbiola brasiliana)


Pachycymbiola brasiliana o també coneguda com Voluta negra o Voluta brasiliana és una espècie de molusc gastrópodo de la família Volutidae.[1] Va ser descripta per primera volta per Lamarck en 1811 el qual la denomine Voluta Brasiliana.[2] Per molt temps el seu nom va ser Adelomelon brasilianum, encara que actualment és Pachycymbiola brasiliana.[3]


Descripció

[editar | editar còdic]

La seua conchilla té una forma globosa, medix al voltant de 160 x 100 mm, i té una espira baixa. El seu últim regrés és quatre voltes més gran que la seua espira, ademés en ella s'observen estrías de creiximent i tubèrculs. Presenta una obertura gran, 2 o 3 plecs oblicuos, el seu columela és cóncava, en el seu interior és de color anaranjado en una lluentor perlado i per fòra és de color blanc en tonalitats crema.[4]

La femella d'esta espècie posa una càpsula ovígera d'entre 4 i 8 centímetros de diàmetro, traslúcida i de color groc, a on es desenrollen de 9 a 33 embrions. Dits embrions s'alimenten del líquit en el que suren i després naixen menuts gastrópodos d'aproximadament un centímetro. Estes càpsules no estan pegades en el substrat, poden ser transportades per les corrents d'aigua, i per este motiu és comú trobar-los en plages d'arena.[4]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Estos organismes viuen actualment en ambients costers arenencs per baix de les llínees de marees a una profunditat aproximada de fins a 20 metros, es poden trobar en les costes de Brasil, Uruguay i Argentina.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Camacho (2007). «Gastropoda», Camacho, H. H. i Longobucco M. I. (ed.). [1], Buenos Aires: Fundació d'Història Natural Félix de Azara, pp. 323-376. ISBN 978-987-22121-7-9.
  2. Lamarck, J.B.P.A.M.C. 1811. Sur la Détermination dones espèces parmi els Animaux sans vertebres, et particulierement parmi els Mollusques Testacés. Annales du Muséum national d’Histoire naturelle 17: 54-80.
  3. «World Register of Marien Species».
  4. 4,0 4,1 4,2 Talles, C. N.; Narosky, {{{nom2}}} (1997). , Buenos Aires: Albatros.