Anar al contingut

Pachnolita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pachnolita

La pachnolita és un mineral de la classe dels minerals halurs. Va ser descoberta en 1863 en Ivittuut en la província de Kitaa de Groenlàndia (Dinamarca), sent nomenada aixina del grec πάχνη -congelat- i λίθος -pedra-, per la seua apariència.[1] Un sinònim poc usat és el de piroconita.

Característiques químiques

És un fluorur de sodi, calcio i alumini, hidratado. Per a alguns autors és un neso-aluminofluoruro de sodi i calcio. És un dimorfo de la thomsenolita, d'igual fòrmula química, en la que presenta intercreiximent de cristals d'abdós minerals.[2]

Formació i jaciments

Es forma com a producte de l'alteració de la criolita i atres aluminofluoruros alcalinos, més comunament en roques pegmatitas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: thomsenolita, criolita, quiolita, elpasolita, ralstonita, sellaíta o fluorita.


Referències

  1. ↑ Knop, 1863. Annalen der Physik, Trobe, Leipzig: 127: 61.
  2. ↑ Hawthorne, F.C. i R.B. Ferguson. 1983. "The crystal structure of pachnolite". Ca. Mineral., 21, 561–566.