Anar al contingut

PT-109

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
PT-109

La PT-109 va ser una llancha torpedera (Patrol Torpedo boat) de l'Armada dels Estats Units. El seu últim comandant va ser el tinent John F. Kennedy (qui després seria President dels Estats Units) en l'Oceà Pacífic durant la Segona Guerra Mundial.

Historial

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Tinent John F. Kennedy a bordo de la PT-109 (1943)

A la PT-109, junt en catorze llanches torpederas més, se'ls va ordenar patrullar la zona de les Illes Salomón per a atacar al comboi cridat Tòquio Express; al voltant de les 2:00 AM del 2 d'agost de 1943 la PT-109 va ser lliteralment enrollada pel destructor japonés Amagiri que retornava de Rabaul a tota màquina a uns 23 kt (43 km/h), l'impacte els va prendre per sorpresa en una nit sense lluna, sense la menor oportunitat de llevar-se del camí del buc que els superava en pes i en tamany.

Despuix de la brutal colisió la PT-109 va quedar partida a la mitat, dos marins varen morir en l'acte i dos més varen resultar greument lesionats. La PT-162 i la PT-169 varen llançar les seues torpedos a el navío nipó sense èxit i varen retornar a la seua base.

Els restants onze nàufrecs varen conseguir aplegar a l'illa Budín de prunes (Plum Pudding, en anglés; ara coneguda com Illa Kennedy). La maltrecha tripulació va tindre que nadar per quatre hores per a recórrer les 3,5 milles (5,6 km), en l'esperança de no trobar-se en taburons. Kennedy va poder haver aplegat sense dificultat ya que va ser membre de l'equip de natació de l'Universitat d'Harvard, pero es va mantindre en el grup ajudant als ferits. L'illa tenia un diàmetro d'a penes uns 90 m (100 yardes), sense aigua ni menjar.

La tripulació va tindre que amagar-se del tràfic de barcos japonesos. Kennedy va nadar prop de quatre quilómetros més a les illes de Naru i Olasana en busca d'ajuda i menjar. Posteriorment, va conduir als seus hòmens a Olasana a on hi havia cocoteros i aigua.

Per a fortuna de la tripulació de la PT-109, l'explosió del choc de naus va ser vist pel observador australià, subteniente Arthur Reginald Evans des del volcà Mont Veve en l'illa Kolombangara, a on tenia un lloc secret d'observació. Al sendemà Evans va manar als natius de les Illes Salomón Biuku Gasa i Eroni Kumana a investigar l'assunt, ya que va ser notificat en clau del destí de la PT-109 i s'esperava que hi haguera supervivents.

Els tripulants varen sobreviure sis dies a pur de cocos fins que varen ser trobats pels isleños, pero no cabien en el cayuco i no s'entenien entre ells per parlar idiomes diferents. Gasa va sugerir a Kennedy que escriguera un mensage en un coco que va ser dut en molt risc pels natius melanesios, que varen tindre que remar en els seus cayuco unes 35 milles nàutiques (56 quilómetros), fins a la base de Rendova per a posteriorment ser rescatats per la PT-157.

Kennedy va ser condecorat en la Medalla de l'Armada i del Cos de Marines per contribuir a salvar a la seua tripulació despuix de l'afonament de la PT-109. Se li va donar estatus de "héroe de guerra", lo que va facilitar la seua carrera política. Este incident també va poder contribuir als seus problemes d'esquena que ho varen afligir el restant de la seua vida.

Encara que en térmens militars l'acció va ser insignificant en danys a l'enemic, la llancha torpedera i el seu accident varen ser extremadament ben documentats i publicitados. Es va convertir en un fenomen cultural que va inspirar molts llibres, películes, objectes coleccionables i joguets més allà del seu significancia històrica. L'interés es va incrementar durant l'elecció presidencial de JFK i ha continuat en el XXI en el descobriment pel Dr. Robert Ballard, en maig de 2002, de l'afonada PT-109.

La USS PT-109 embarcada sobre un buc Liberty rumbo al front. 20-08-1942

La tripulació de la PT-109 en la seua última missió

[editar | editar còdic]
El tinent Kennedy rebent la Medalla naval del Cos de Marina (12-06-1944)
El coco-mensage de Kennedy.
  • Tinent John Fitzgerald Kennedy, comandant
  • Alferes Leonard J. Thom, oficial.
  • Alferes George H. R. Ross, observador
  • Marí 2a. classe Raymond Albert
  • Artillero 3a. classe Charles A. Harris
  • Maquinista 2a. classe William Johnston
  • Torpedero 2a. classe Andrew Jackson Kirksey (fallit durant la colisió)
  • Ràdio operador 2a. classe John E. Maguire
  • Maquinista 2a. classe Harold William Marney (fallit durant la colisió)
  • Contramaestre Edman Edgar Mauer
  • Maquinista 1a. classe Patrick H. McMahon (únic home en el quarto de màquines durant el choc, va sofrir greus cremades pero es va recuperar)
  • Torpedero 2a. classe Ray L. Starkey
  • Maquinista 1a. classe Gerard E. Zinser

El coco original ho conservava Kennedy en el seu escritori de la Casa Blanca. Actualment s'exhibix en una urna de cristal de la Biblioteca John F. Kennedy