Pèptid opioide

Els pèptids opioides: endorfinas, encefalinas i dinorfinas són neurotransmissors produïts en el sistema nerviós central com a moduladors del dolor, la temperatura corporal, la fam i les funcions reproductives.

El seu nom deriva del fet de que produïxen els mateixos efectes que els analgésicos opiáceos derivats del opi.

A mitan de la década de 1970, es va demostrar la presència de receptors opiáceos en l'intestí del cobayo i en els òrguens reproductors de la rata.

Posteriorment es va trobar que estimulant estos receptors distribuïts també en la mèdula espinal produïen analgèsia, lo que va dur a supondre l'existència en el cervell d'una substància endógena «similar a la morfina».

En experiments en cervells de porcs, varen trobar una substància que també estimulava l'intestí del cobayo i produïa efectes similars als de la morfina; es tractava d'oligopèptids que diferien només en l'aminoàcit C-terminal que, per trobar-se en el cervell, varen ser denominats encefalinas: metionina-encefalina i leucina-encefalina.

Erro al crear miniatura:

Correlació estructural entre la Met-encefalina i la morfina

Endorfinas

Les endorfinas són polipèptits llarcs que activen núcleus neuronals en el cervell (hipotàlem, amígdala, tàlem i locus coeruleus). Es secretan d'un únic precursor que és la pro-opiomelanocortina (POMC); este passa per varis corts peptídicos per a formar finalment les α, β, i γ-endorfinas són els activadores de les neurones

Encefalinas

Artícul principal → Encefalina.

Són chicotets polipèptits l'acció dels quals és principalment en el globus pallidus, tàlem, núcleu caudado, substància grisa periacueductal i substància grisa.

El seu precursor, la proencefalina, és formada en el cos de la neurona. Per a obtindre la seua forma activa es talla per enzima específiques a Met-encefalina i Leu-encefalina.

També podem ubicar-les en la mèdula espinal com moduladoras del dolor. Inhibixen les accions dels neurotransmisores del dolor a nivell medular (Glutamato i substància P), ademés d'aumentar el llindar de descàrrega de les neurones que transporten l'estímul dolorós, reduint aixina les descàrregues d'impulsos dolorosos i la percepció del dolor a nivell de la circumvolució poscentral. Les encefalinas, després de ser secretadas, es degraden ràpidament en pèptids inactius i aminoàcits.

Bibliografia

• The Merck Manuals On line medical library. Robert S. Porter, MD, Editor-in-chief, Justin L. Kaplan, MD, Senior Assistant Editor . Section 16, Chapter 207.

• Universitat Nacional del Nordest, República Argentina / Càtedra Bioquímica / Receptors

• Segregation of Acute Leptin and Insulin Effects in Distinct Populations of Arcuate Proopiomelanocortin Neurons. Kevin W. Williams, Lisandra O. Margatho, Charlotte E. Llig, Michelle Choi, Syann Lee, Michael M. Scott, Carol F. Elias, * and Joel K. Elmquist. [Abstract] The Journal of Neuroscience organization.

• Bioquímica. Text en aplicacions clíniques. Thomas M. Devlin. CUARTA EDICIÓN.. REVERTÉ