Oscilació cuasi bienal

La oscilació cuasi bienal (acrònim en anglés QBO) és una oscilaciócuasiperiódica de vents ecuatoriales zonals, en l'estratósfera tropical, en un periodo mig entre 28 a 29 mesos. Els règims de vents alterns es desenrollen en la part superior de l'estratosfera inferior i es propaguen cap a avall, prop d'1 km per més fins que es dissipen en la tropopausa tropical.

El moviment cap a avall dels vents de l'est és generalment més irregular que el dels vents de l'oest. l'amplitut de la fase este és prop del doble i més fort que la de la fase oest. En la part superior del domini de la QBO vertical, predominen els vents de l'est, mentres que en la part inferior, és més provable que es troben vents de l'oest. En el nivell de 30 hPa, sobre els vents mijos mensuals, el més fort registrat en l'est va ser de 29,55 m/s en novembre de 2005, mentres que el més fort registrat en l'oest va ser de 15,62 m/s en juny de 1995.

Teoria

En 1883, l'erupció de Krakatoa va conduir al seguiment visual posterior, de cendres volcàniques, en l'estratosfera, des de 25 a 30 km sobre la superfície. Els vents llavors varen ser cridats els "Estes de Krakatoa". En 1908, els globos de senyes llançades sobre el llac Victoria, en Àfrica, varen registrar vents de l'oest en els nivells estratosféricos de l'atmòsfera. Es pensava que eixes troballes, en eixe moment, contradien les troballes de 1883. No obstant, els vents que es coneixerien com el QBO, que es varen descobrir oscilant entre l'oest i l'est, en la década de 1950, per investigadors de la Meteorological Office del RU. La causa d'estos vents QBO es va mantindre poc clara durant algun temps. Els sondejos de radiosonda varen mostrar que la seua fase no estava relacionada en el cicle anual, com és el cas de molts atres patrons de circulació estratosférica. En la década de 1970, Richard Lindzen i James Holton varen reconéixer que l'inversió periòdica del vent va ser impulsada per l'ona atmosfèrica que emana de la tropósfera tropical que viaja cap a dalt i es dissipa en l'estratosfera per refredat radiativo. La naturalea precisa de les ones responsables d'este efecte varen ser fortament debatudes; en els últims anys, no obstant, les ones de gravetat han segut considerades com un contribuent important; i ara, el QBO se simula en un número creixent de models climàtics.

Efectes

Els efectes de la QBO inclouen la mescla d'ozon estratosférico per la circulació secundària, causada per la QBO, la modificació de la precipitació monzonica i una influència sobre la circulació estratosférica en l'hivern del hemisferi nort (mediada en part per un canvi en la freqüència de calfaments estratosféricos repentins). Les fases cap a l'est de la QBO, a sovint, coincidixen en calfaments estratosféricos més repentins, una corrent de chorrada de l'Atlàntic més dèbil i hiverns frets en el nort d'Europa i l'est dels EE. UU. Mentres que les fases cap a l'oest de la QBO a sovint coincidixen en hiverns suaus en l'est de EE. UU. i una corrent de chorrada de l'Atlàntic fort, en lleus hiverns humits i tormentosos en el nort d'Europa. Ademés, s'ha demostrat que la QBO afecta a la freqüència dels huracans durant les estacions dels huracanaes en l'Atlàntic. També s'està investigant una possible relació entre el ENOS (El Chiquet-Oscilació del Sur) i el QBO.