Oronsay
Oronsay (en gaèlic escocés, Orasaigh), Hébridas interiors, a voltes escrit i pronunciat Oransay per la comunitat local, és una chicoteta illa de marea al sur de Colonsay, en les Hébridas interiors escoceses, i ocupa una superfície de 5,43 quilómetros quadrats.[1]
L'illa s'eleva a una altitut de 93 metros en el mont de Beinn Orasaigh i està vinculada a Colonsay per un camí de marea (cridat Traigh ("la plaja")) que consta de bancs d'arena i fanc. En el cens de 2001 es va registrar que Oronsay tenia una població de cinc persones, que vivien en la finca adjacent al Priorat de Oronsay. En 2011 la població havia aumentat a huit.[2] L'illa no té estages per a visitants, i el seu accés depén del camí de marea des de Colonsay. Al sur del priorat, existix un chicotet aeròdrom que "lluita una batalla perduda contra els conills".[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]Hi ha dos teories sobre l'orige del nom, en nòrdic antic. S'entén que prové del nom "Örfirisey",[3] que significa "illa de la mareja refluix", encara que una atra teoria esgrimix que en realitat el nom significa "Illa d'Oren" (en original gaèlic, "Eilean Orain"[4]), ya que Sant Orà va ser el fundador del monasteri original de l'illa en 563.[5] Hi ha poques raons per a creure en esta última teoria. Cap document antic conté el nom Eilean Orain, mentres que la confirmació papal de les tinences d'Iona en 1203 (Archiu Segreto Vaticà, Reg. Vat. 5f 113v) demostra que l'abad i la comunitat de Iona posseïen l'iglésia de Colonsay i les illes de Oronsay i Colonsay (Coluansei i Oruansei) .Si hi haguera hagut una iglésia en Oronsay en 1203, el document segurament hauria confirmat la propietat de Iona. La forma Oruansei també confirma la provabilitat de que el nom es referixca a una illa de marea, característica pròpia de Oronsay.
Prehistòria
[editar | editar còdic]Tant Oronsay com la veïna Colonsay han proporcionat als arqueòlecs informació inevaluable sobre el periodo mesolítico de la prehistòria, en concret sobre la dieta alimentícia dels sers humans. En la década de 1880, es varen descobrir tres pozas en Oronsay a on es varen trobar un péntol d'os que s'estima de l'any 4600 Abans de Crist i un clafoll d'ostra, que s'estima de l'any 3065 Abans de Crist.[6] L'evidència proporcionada pels ossos de carbonero trobats en les pozas sugerix que la població local vivia allí durant tot l'any i era fortament depenent de la proteïna marina. Les dates dels assentaments humans en Colonsay i Islay sugerixen una absència de la vivenda humana en l'àrea durant els anys 5250 a 4750 AC per raons desconegudes.[7]
Hi ha relativament poques proves de vida durant el Neolític i l'Edat de Bronze, encara que pot parlar-se de "menudes comunitats agrícoles i canvis en la tecnologia que ocorren llentament durant un llarc periodo de temps" en Colonsay i afores. Al final de l'Edat de Ferro (al voltant de 500 Despuix de Crist) Colonsay i Oronsay eren part del regne de llengua gaèlica Dál Riata encara que es desconeix quin de les principals famílies de Dalriadan els controlava. La fundació del fort de Dùn Eibhinn en Colonsay, que domina Oronsay, data d'este periodo.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Oronsay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.