Anar al contingut

Orlaya daucoides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Orlaya daucoides (Orlaya daucoides)


Orlaya daucoides és una espècie de planta herbácea pertanyent a la família Apiaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una herba en tallos de 10-45 cm d'altura, estriados, freqüentment pubescentes en la base. Fulls basals 2-3 (-4) pinnatisectas, en lòbuls terminals oblongos i pecíol i nervis híspidos; les caulinares 2 (-3) pinnatisectas. Les inflorescèncias en umbelas en 2-4 ràdios glabros i 2-3 bràctees lanceoladas aproximadament d'1/2 de la llongitut dels radis, en marge escarioso freqüentment ciliat. Umbeles de segon orde en (2-) 3-5 bracteolas oblongas o obovadas, en marge escarioso ample. Dents del cáliz de 0,6-1,2 mm, ben desenrollats. Fruts de 9-18 x 9-14 mm, incloses les espines, de contorn elíptic o ovado. Estils 1-2 mm, erectos. Espines tan llargues o més llargues que l'esgambi del frut, en àpiç curvat, confluentes en la base, purpúreas, rara volta azuladas o groc-pajizas. Té un número de cromosomas de 2n = 16 (Càdis). Florix d'abril a maig.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en herbars i cultius, preferentment en sols bàsics; a una altitut de 0-1400 m. en la regió mediterrànea, Caucas, Azerbaiyan, Nort d'Iran, N d'Iraq. En Espanya principalment en el S i I de la península ibèrica,[] i Balears.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Orlaya daucoides va ser descrita per Werner Rodolfo Greuter i publicat en Boissiera 13: 92(1972)[2]

Citologia

Número de cromosomas de Orlaya daucoides (Fam. Umbelliferae) i táxones infraespecíficos: 2n=20.[3] 2n=16[4]

Sinonímia
  • Orlaya kochii Heyw.
  • Orlaya platycarpos Koch [5]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: abrepuños, cadella, cadell, cadells, cachurros, cadejos, cadillos, caillos.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Orlaya daucoides en Flora Vascular
  2. «Orlaya daucoides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de setembre de 2012.
  3. Cromosomes de plantes de la estepa d'Aragó, III. Lorenzo Andreu, A. (1951) Anals Estac. Exp. Aula Dei 2: 195-203
  4. Contribució a l'estudi cariológico de la família Umbelliferae en la Península Ibèrica. II Selvat, S. (1978) Lagascalia 7(2): 163-172
  5. Orlaya daucoides en PlantList
  6. «Orlaya daucoides». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 28 de juliol de 2013.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons