Orfeo descuartizado per les Ménades
___protected_title_0___ [1] (en l'original en francés, ___protected_title_1___ o, més breument, ___protected_title_2___) és una pintura creada pel pintor franc-suís Félix Vallotton en 1914. Este oli sobre llenç representa a Orfeo sent dilacerat viu per les Ménades. L'obra es conserva en el Museu d'Art i Història de Ginebra, Suïssa.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]La pintura representa la sanguinosa mort de Orfeo, músic i poeta de la mitologia grega. Despuix de perdre a la seua esposa Eurídice, el poeta tracio es va desesperar i va prometre que mai amaria a cap atra dòna. Segons Virgilio (Geórgicas, llibre IV), les Ménades, seguidores del deu Dioniso, estaven furioses en ell perque algunes aspiraven a unir-se a ell, sense que este perguera la seua llealtat cap a Eurídice, mentres que segons Ovidio (Metamorfosis, llibre XI) la causa hauria segut l'amor homoerótico de Orfeo, que hauria atret als seus marits. En abdós versions, les bacantes decidixen matar al músic i cantor per mig del esparagmo, és dir, el desmembramiento d'un ser viu en les mans nuetes típic dels ritos dionisíacos.
En un pla tan propenc que algunes de les nuetes figures s'ixen en part de l'enquadrament, l'obra representa eixe moment: Orfeo es troba tendit en el sol girat d'esquenes, llapidat, mentres dos bacantes acachades li claven les ungles en l'esquena profundament, arrancant la carn.[3] Atres dònes entorn a ell ho ferixen en branques espinoses o es disponen a tirar-li més pedres, algunes de les quals estan escampades pel sol junt a ell. Al fondo hi ha un paisage campestre, montanyós. En el mateix museu ginebrino es conserva un estudi a llapis de l'escena en la que apareix també la lira del poeta, absent en la composició final.[4]
Es considera que l'obra ilustra el sentiment de Vallotton i atres contemporàneus davant l'emancipació femenina que s'afirmava en eixos anys.[5][6] Pertany a un conjunt de quadros antifeministas realisats pel pintor en els primers anys de el XX, com L'odi de 1908:[5] si en eixe les dos figures igualment nuetes representaven el choc implacable entre els dos sexes, el descuartizamiento de Orfeo per part de les salvages seguidores de Dioniso, cegades per la fúria del rito báquico, pren un caire molt més violent.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pavese, Cessara (2021-02-25). Dialoghi en Leucò (en it), Adelphi. ISBN 978-88-459-8356-6.
- ↑ «Orphée dépecé parell els Ménades | Musées d'art et de histoire de Genève» (en fr).
- ↑ Fortin, Jutta (2017-02-14). Camille Laurens, li kaléidoscope d'unix écriture hantée (en fr), Presses Univ. Septentrion. ISBN 978-2-7574-1650-1.
- ↑ «Etude de composition pour "Orphée dépecé parell els Ménades" | Musées d'art et de histoire de Genève» (en fr).
- ↑ 5,0 5,1 Ducrey (1989). Félix Vallotton: His Life, His Technique, His Paintings (en en), Edita, p. 37. ISBN 978-2-88001-248-9.
- ↑ Rose, David Charres (2016-01-14). Oscar Wilde's Elegant Republic: Transformation, Dislocation and Fantasy in fi-de-siècle Paris (en en), Cambridge Scholars Publishing. ISBN 978-1-4438-8763-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orfeo descuartizado por las Ménades» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.