Anar al contingut

Orfeo (música)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Frederic Leighton-Orfeo ed Euridice-1864.jpg
Orfeo i Eurídice, Frederic Leighton - 1864

El mit de Orfeo està lligat des del principi a l'element musical. En época moderna el història del músic solitari, capaç de comunicar a través del sò del seu lira en els animals de la terra i les criatures d'ultratumba, ha segut objecte d'innumerables versions musicals.

Sobre el història de l'amor en la nimfa Eurídice es basa el llibret de la primera òpera: Eurídice d'Ottavio Rinuccini (1600); pero el tema va tindre gran fortuna durant tota la fase inicial de l'història de l'òpera, siga pel ligamen entre el nou gènero teatral i el drama pastoral, siga perque la presència d'un músic com a protagoniste podia satisfer el principi de verosimilitus.

El tema es va posar de moda en el teatre musical de el XVIII, gràcies al Orfeo ed Euridice de Gluck, primera de les òperes de la reforma gluckiana. En l'intent de tornar el melodrama als seus orígens ideals, recuperant una relació equilibrada entre la música i el drama, Gluck i el libretista Calzabigi varen recórrer no per casualitat al mit de Orfeo.

Igualment és significatiu que recorreguera a este tema Ígor Stravinski, per a un dels treballs més importants del seu periodo neoclàssic.

La fortuna musical de la faula de Orfeo va tindre la seua fase d'eclipse en el XIX, revisada solament en el teatre per Jacques Offenbach, en clau de paròdia.

Eurídice (Rinuccini - 1600)

[editar | editar còdic]

Eurídice - Faula dramàtica d'Ottavio Rinuccini, musicada en primera lloc per Jacopo Peri (Palau Pitti, Florencia, 6 d'octubre de 1600) i després per Giulio Caccini (Palau Pitti, Florencia, 5 de decembre de 1602).

Està considerada la primera òpera lírica en sentit estricte, el llibret del qual ha segut musicat íntegrament.

L'Orfeo (Monteverdi - 1607)

[editar | editar còdic]

L'Orfeo - Faula en música de Claudio Monteverdi sobre llibret d'Alessandro Striggio.

L'òpera és presa de la Faula de Orfeo de Poliziano. Es compon d'un pròlec ("Prosopoea della musica") i cinc actes. Va ser representada per primera volta el 24 de febrer de l'any 1607 en el palau ducal de Mantua.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]