El Orà espanyol (Plantilla:Langx) fa alusió als dos periodos històrics de presencia espanyola en la ciutat d'Orà, iniciat en 1509 en la conquista de la ciutat i finalisat en 1792 en la victòria algerina del sege liderat per Mohammed el Kebir.

Història

La conquista del regne ziyánida de Tremecén va ser iniciada per l'Imperi espanyol al començament del sigle XVI, en l'objectiu d'instaurar vàries places fortes en nort d'Àfrica. La conquista va estar encapçalada pel Moradura Cisneros i Pedro Navarro i l'expedició va contar en 80 naos i 10 galeras que transportaven entre 8.000 i 12.000 soldats d'infanteria i entre 3.000 i 4.000 de cavalleria.[1]

La presència espanyola en Orà es va prolongar fins al sigle XVIII, quan el bey Mustapha Bin Youssef[2] va aprofitar l'inestabilitat de l'imperi durant la Guerra de Successió Espanyola per a sitiar la ciutat en 1707, que va ser presa per les tropes algerines en 1708.[3][4]

En 1732, les forces espanyoles reconquistaron Orà baix el mando de José Carrillo d'Albornoz i varen mantindre el control durant les següents sis décades.[5]

En 1790, les forces del Deylik d'Argèlia, al mando de Mohammed el-Kebir, varen aprofitar un terremot i varen sitiar la ciutat una volta més. En 1792, les tropes espanyoles es varen retirar definitivament de la ciutat, posant fi al domini espanyol.[6][7]

La ciutat va permanéixer baix control otomà fins a 1831, quan va ser conquistada pel Regne de França.[8] Durant la Segona Guerra Mundial, va haver interés per part de l'Espanya franquista d'apoderar-se novament de la ciutat algerina i de la seua àrea circumdant (Operació Cisneros), intervenció que mai va aplegar a materialisar-se.[9][10]

Referències

  1. ↑ Fernández Dur, Cesáreo (1895). Armada Espanyola, des de l'unió dels regnes de Castella i Aragó, prenc I, Institut d'Història Naval, p. 73.
  2. ↑ «Li sépulcre du Bey Bouchelaghem (16?? - 1734) : Patrimoine en péril» (en fr). Algerie network Blog. Consultat el 14 de juny de 2026.
  3. ↑ Terki Hassaine, Ismet. «Oren au XVIIIe siècle : du désarroi à la clairvoyance politique de l'Espagne» (en fr). doi:10.4000/insaniyat.5625.
  4. ↑ d'Epalza, Miguel i Juan Bautista Vilar (1988). Plans i mapes hispànics d'Argèlia: sigles XVI-XVII (en és), Institut Hispà-Arabe de Cultura. ISBN 978-84-7472-081-5.
  5. ↑ Chitour, Chems-Eddine (1998). Algérie: li passé revisité (en fr), Casbah Editions. ISBN 978-9961-64-100-2.
  6. ↑ «Notice sur li Bey d'Oren, Mohammed el Kebir Revue africaine| Bulletin de la Société historique algérienne» (en fr). Revue Africaine. Consultat el 14 de juny de 2026.
  7. ↑ Terki Hassaine, Ismet«Oren au xviiie siècle : du désarroi à la clairvoyance politique de l'Espagne».Insaniyat / إنسانيات. Revue algérienne d'anthropologie et de sciences socials.(23–24)
    197–222.ISSN 1111-2050.doi:10.4000/insaniyat.5625.
  8. ↑ Brassey, Earl Thomas Brassey (1895). Voyages and Travels of Lord Brassey: ... from 1862 to 1894 (en en), Green Longmans.
  9. ↑ «L'oblidada història de l'emigració espanyola a Argèlia torna a la ciutat d'Orà». Consultat el 29 de juny de 2026.
  10. ↑ Carvajal, Guillermo. «Operació Cisneros: quan Franco va voler recuperar Orà». Consultat el 29 de juny de 2026.

Bibliografia

  • Cano Borrego, Pedro Damián(2022).«Mogataces, Moros de Pau i judeus en l'Orà espanyol (1509-1791)».Albahri entre orient i occident: Revista independent d'estudis històrics.(8)
161-177.ISSN 2444-0515.
  • Khelladi, Zoubida Hamza (2012). Ismet Terki Hassaine et al. (ed.). Orà: Ambient espanyol, apunts d'alguns viagers espanyols (en és), Fatma Benhamamouche, pp. 313-320. ISBN 978-84-15595-94-6.
  • Malki, Sofiane (2011). Miguel Ángel de Bunes Ibarra, Beatriz Alonso Acer (ed.). L'Orà espanyol en l'Orà actual (en és), Història de la talle chica, p. 447. ISBN 978-84-96813-61-8.
  • Ros Agut, Manuel (Styria d'Edicions i Publicacions). La gran tentació: Franco, l'Imperi colonial i els plans d'intervenció en la Segona Guerra Mundial (en és), L'Harmattan. ISBN 9788496626713.
  • Salines, Alfred (2008). Quand Franco réclamait Oren, L'Opération Cisneros (en fr), L'Harmattan. ISBN 2296056865.