Oppidum de Ensérune
.jpg)
El oppidum de Ensérune (en francés: Oppidum d'Ensérune) és un jaciment arqueològic que comprén els vestigis d'una població antiga, ubicat sobre un cerro del municipi de Nissan-lez-Enserune, en el departament d'Erau (França). Este poblat va estar habitat entre el VI (Edat del Ferro), i el I El seu emplaçament en el cim d'un cerro permet calificar-ho de oppidum.
El jaciment va ser objecte en 1935 d'una classificació al títul de monument històric de França, ampliada en 1936.
Emplaçament i entorn
[editar | editar còdic]L'altiplà sobre la que es va construir el oppidum s'eleva poc més de 100 m sobre la planura que hi ha als seus peus i per lo tant oferix una excelent vista panoràmica d'una part de regions de Béziers i Narbonne fins als Pirineus. La seua posició li possibilitava el control sobre el territori circumdant.[1]
Ensérune permet conéixer a simple vista l'estany de Montady, situat al nort, al peu de Ensérune. Des de finals de el XVII, el canal del Migdia pansa al sur del tossal des del túnel de Malpas al surest.[2]
El lloc està situat a uns huit quilómetros cap a l'oest del centre històric de Béziers. El jaciment arqueològic està situat prop de dos quilómetros i mig al nort de l'antic llogaret de Nissan-lez-Ensérune, en el llímit en els territoris de Colombiers, Montady i Poilhes que posseïxen part de les ales. Vist des de l'aire, l'emplaçament de Ensérune es presenta com un full de gavinet, que s'estén en sentit este-oest a lo llarc de 750 m i alcança un esgambi màxim de 250 m.[1]
Geologia
[editar | editar còdic]El tossal de Ensérune consistix en una roca molt blana, lo que va permetre excavar els sijas. Esta roca està formada per sediment del Mioceno, composts d'arenes marines llitorals.
Història
[editar | editar còdic]Ensérune és un centre que ilustra molt ben la realitat dels oppida (centres fortificados) de la Galia prerromana. Este i atres centres, situats a mig camí entre el Ródano, a l'est, i els Pirineus, a l'oest, constituïen els poblats indígenes de la regió, els quals, molt abans de la conquista romana de la Galia, havien alcançat un notable grau de desenroll, obrint-se molt pronte als contactes en la costa freqüentada pels antics grecs.[1]
Es va convertir, per la seua posició geogràfica en la confluència de les grans rutes terrestres i marítimes en un centre de trobades i intercanvis. Una d'eixes rutes va permetre a principis de l'Edat del Ferro els contactes i intercanvis culturals ent l'Europa Central, Itàlia i les regions d'Iberia i Aquitània.[1]
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- VV.AA. (1987). «Ensérune: Un gran ___protected_title_5___ de la Galia», Arqueologia de les ciutats perdudes, Pamplona: Salvat. ISBN 84-7137-900-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oppidum de Ensérune» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.