Operació Pantomima

La Operació Pantomima és un documental cubà que aborda una suposta operació secreta de l'Agència Central d'Inteligència (CIA), presuntament eixecutada en Colòmbia en 1948 en l'objectiu d'assessinar a Jorge Eliécer Gaitán, líder del Partit Lliberal i figura política d'orientació socialdemócrata que es perfilava com a favorit per a guanyar les eleccions presidencials. El documental emmarca esta operació dins del context de la Doctrina Truman, l'estratègia nortamericana destinada a contindre l'expansió del comunisme en el món durant els primers anys de la Guerra Freda.

L'operació

El documental, que diu basar-se en el testimoni de John Mepples Spirito, ex agent de la CIA capturat en Cuba en 1960, afirma que en 1948, durant la realisació en Bogotà, Colòmbia, de l'IX Conferència Panamericana, estava Mepples assignat al país com a agent encobert fent-se passar com a estudiant de parla italiana cridat George Ricco, l'objectiu del qual era reunir-se en experts colombians i agents de la CIA que ya estaven en Colòmbia.

La missió de Mepples era assistir a les reunions estudiantils en les universitats per a estudiar les tendències estudiantils que causaven molt rebombori llavors. Durant la seua missió va conseguir descobrir que els estudiants recolzaven a un polític cridat Jorge Eliécer Gaitán, candidat a la presidència de Colòmbia d'idees socialistes. Gaitán era el candidat més popular en aquella época i, si guanyava, segurament el país s'haguera convertit en una nació socialiste, lo que perjudicaria els interessos econòmics i polítics d'Estats Units en este país.

La CIA, després de rebre els informes de missió de Mepples, va intentar sobornar a Gaitán per a que deixara la política a canvi de la càtedra de dret penal en l'Universitat Sorbona de París o en l'Universitat de Roma. Li varen oferir un apartament luxós en la ciutat que elegira (París o Roma), dos finques: Una en la Sabana de Bogotà i una atra en els Plans Orientals, ademés de la finançació necessària per a que els seus fills pogueren estudiar el restant de les seues vides en qualsevol universitat o colege d'Europa. Gaitán no va acceptar pese a que la seua família li va insistir que ho fera, en especial la seua filla Gloria.

Davant la negativa de Gaitán de cedir davant el soborn, la CIA va prendre la decisió d'assessinar-ho. Per a açò varen contractar a un colombià que ya li havia ajudat a l'Embaixada Nortamericana en Bogotà en algunes missions, el seu nom era Juan Rosegue Serra. La CIA li va prometre a Rosegue Serra que ho defendrien en cas que les autoritats colombianes ho detingueren pel fet, li pagarien una suma de diners i ho traurien lo més pronte possible del país, pero els nortamericans no pensaven fer tot açò; pel contrari, en acabant de que Rosegue Serra assessinara a Gaitán ho assessinarien a ell, ya que era un testic presencial del fet i podria delatar-els en qualsevol moment, ademés que la seua mort serviria de chivo expiatorio. Rosegue Serra va portar a terme l'assessinat el 9 d'abril de 1948 en el centre de Bogotà. Mentres intentava fugir, les persones del sector varen assessinar a Rosegue Serra, per lo que la CIA no va tindre necessitat de matar-ho directament.

Conseqüències

Segons el documental, la Operació Pantomima va dur com a conseqüència el Bogotazo, una manifestació popular violenta ocorreguda en la capital del país (Colòmbia) immediatament despuix de la mort de Gaitán. El Bogotazo es va estendre dies despuix a nivell nacional, iniciant una de les etapes més sanguinàries en l'història de Colòmbia, que la majoria dels historiadors situen entre 1948 i 1958, coneguda com La Violència.

En 1988 l'investigador i escritor colombià, Arturo Alape, va visitar a John Mepples Spirito en el seu apartament en un edifici d'El Vedado, propenc al Hotel Nacional en La Habana, en autorisació i baix supervisió del Ministeri de l'Interior de Cuba. Esta volta, Mepples es va llimitar a indicar que l'informació entregada en eixe llavors havia segut “floreada”, és dir, arreglada per a ser creible en l'objecte de sobreviure.

A inicis de 1998, el reconegut advocat Eduardo Umaña Mendoza va assumir l'investigació del cas Gaitán a petició de la filla del caudillo Gloria Gaitán. La llabor d'investigació jurídica del cas per part del reconegut juriste va tindre com a base, no solament les declaracions inicials de Mepples, sino diversos estudis documentals dels archius policials i judicials del cas fets pel mateix Umaña Mendoza en la colaboració d'alguns estudiants universitaris baix la seua tutela, en la qual va expondre la tesis de que la mort de Gaitán havia segut producte d'un complot orquestat per la mateixa CIA en colaboració de poderoses famílies de les castes Lliberal i conservadora.

Poques semanes despuix de revelar els alvanços del cas en menció, Umaña Mendoza va ser assessinat per un comando paramilitar en el seu apartament en Bogotà. Despuix de l'assessinat de l'advocat, el seu pare, el també reconegut pedagogo Eduardo Umaña Lluna va afirmar en entrevistes reiterades voltes que el seu fill li havia contat que ya sabia els qui havien ordenat la mort de Gaitán, toda vez que havia conseguit comprovar la participació de la CIA en este cas. De la mateixa manera, Umaña Lluna va asseverar que hores despuix de l'assessinat del seu fill, persones que s'havien identificat com a agents del CTI s'havien dut exclusivament els archius del treball del seu fill del cas Gaitán, lo que li hauria semblat estrany sent que en el mateix lloc hi havia informació d'atres casos igualment delicats en les que el seu fill estava treballant, casos judicials en violacions dels DD. HH. per part de membres de les forces armades i conformació d'esquadrons paramilitars. Esta afirmació ha segut corroborada tant per la mateixa Gloria Gaitán com pels investigadors i advocats que varen prendre el cas de l'assessinat d'Eduardo Umaña Mendoza.

Vore també

• Jorge Eliécer Gaitán
• Bogotazo
• Época de la violència en Colòmbia