L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Onopordum nervosum

Onopordum nervosum, la penca jaganta, entre atres noms vernàculs, és una espècie de planta herbàcea del gènero Onopordum de la família Asteraceae.

Erro al crear miniatura:
Onopordum nervosum (Onopordum nervosum)
Detall dels brots alado-espinosos en la seua ret de nervis reticulats.
Erro al crear miniatura:
Capítuls apicales aracnoideu-tomentosos en preantesis en un individu jove.
Erro al crear miniatura:
Individus inusuals en bràctees inferiors, i part de les miges, paleses.
Erro al crear miniatura:
Detall de la base de la corola d'un flósculo en els seus glàndules subsesiles traslucidas - x 80
Erro al crear miniatura:
Capítul post fructificació en cipselas encara in situ incrustades en el receptàcul alveolado.
Erro al crear miniatura:
Cipsela solta
Erro al crear miniatura:
Detall d'un pèl subplumoso/escabrido del vilano d'una cipsela - x350

Descripció

Es tracta d'una planta herbàcea bienal, en un brot generalment únic, erecto i ramificat de 20 cm fins a 3 m i en indumento més o menys dens i araneoso, ocultant glàndules sésiles. El brot és de secció més o menys poligonal, acostillado i alado llongitudinalmente (en 4-6 ales en nervadura reticulada, de 4-25 mm d'esgambi i en espines de 2-15 mm). Du fulles en la seua major part, que medixen fins a 50 per 20 cm i són sésils, verts, pinnatífidas en segments triangulars espinosos, en el fes casi glabro i l'envés araneoso i en una clara ret de nervis; les basals són similars, sésiles, en roseta o no, en llim de 10-90 per 5-25 cm usualment seques en época de la floració. Els capítuls, sésiles o pedunculats, són solitaris o organisats en grups de 2-18 en inflorescèncias complexes glomeruliformes, a voltes racemiformes. Estos capítuls tenen un involucre de 25-65 per 20-90 mm, ovoido/cònic, en bràcteas coriàcees, imbricadas i dispostes en 7-10 séries, majors de l'exterior cap a l'interior, lanceoladas, adpresas, erectes —encara que les externes i miges inferiors poden inusualment ser paleses—, en espina apical d'1,5-4 mm, de marge antrorso-escábrido, verdosas i/o violetas en la part superior. El receptàcul, més o menys pla, és profundament alveolado en alvéolos poligonales de vores irregularment dentats i d'organisació helicoidal senestre. Els flósculos tenen una corola de 2-4 cm, glandulosa en la seua cara externa en tubo d'1,5-2,5 cm, blanc i llim d'1-2c m, rosat o violeta, en lòbuls lineares, desiguals. Els fruts són cipselas de 4-6 per 2-3,5 mm, obovoido-quadrangulars en 4 o 5 marcades costelles angulars llongitudinals i varis nervis discrets en els costats que són, ademés, travesser i irregularment arrugats. Tenen l'àpiç truncat en una placa apical de vora sancera, en un clar nectario persistent central rodejat pel vilano, caedizo en bloc, de pèls barbelados/subplumosos soldats en un anell basal.[1][2]

Distribució i hàbitat

És un endemisme estricte de la península ibèrica, introduït en el sur d'Anglaterra. Creix a la vora de camins i carreteres, guarets i cultius abandonats, etc., habitualment en substrats bàsics més o menys nitrificados i esporàdicament silíceos, en altituts entre el nivell de la mar i 1.500 m.[2][3]

Taxonomia

Onopordum nervosum va ser descrit per Pierre Edmond Boissier i publicat en Voyage botanique dans li midi de l'Espagne, vol. 2, p. 357 en 1841[1] [2] archivat en Wayback Machine..[4]

Etimologia
  • Onopordum: El nom genèric prové del llatí ǒnǒpordǒn/ǒnǒpradǒn, derivat del Grec όνόπoρδoν, de όνό «ruc» i πορδον «nyofla», o siga lliteralment «nyofla de ruc», aludint a la suposta propietat de la planta de produir ventosidades sorolloses a estos animals quan li la mengen,[5][2][6] referenciado com a tal en Plinio el Vell, Història naturalis (27, 110, LXXXVII: "Onopradon cum ederunt, asini crepitus reddere dicuntur.").[7][8]
  • nervosum: epítet latino (nervōbaix, -a, -um), vigoroso, en molts nervis; pel porte i la talla imponent de l'espècie o per les ales del brot i els fulls densament nervadas.[9]
Citologia
Sinonímia
  • Onopordum arabicum Hook.
  • Onopordum arabicum var. glabrescens Borja , nom. nud.
  • Onopordum arabicum var. villoso-arachnoideo Borja , nom. nud.
  • Onopordum arabicum L., p.p.
  • Onopordum nervosiforme Sennen, nom. nud.
  • Onopordum nervosum f. arachnoideum Sennen, nom. nud.
  • Onopordum nervosum f. virescens Sennen, nom. nud.
  • Onopordum nervosum subsp. castellanum Gonz. Serra & alt.
  • Onopordum nervosum var. lanatum Lázaro Eivissa
  • Onopordum nervosum var. virescens Caball., nom. nud.
  • Onopordum paui Viciós & C Viciós, pro hybrid.[11][2]
Tàxons infraespecíficos

En la península ibèrica cohabitan dos varietats:

  • Onopordum nervosum var. nervosum: individus totalment verts o canescentes i blanquecinos o canescentes i verdosos en la mitat inferior i verts en la superior; involucre de fins a de 6,5 per 9 cm; vilano subplumoso en barbetes de 0,2-0,4 mm.
  • Onopordum nervosum var. glomeratum (= O. glomeratum, O. lagascanum pro hybrid., nom. nud.): habitual en herbars de màrgens de rius i rieres, carreteres i camins, usualment sobre sols margosos; plantes sempre canescentes, blanquecinas o verdosas; involucre de fins a 4,5 per 5 cm (o siga molt més chicotet que en la varietat anterior); vilano subplumoso en barbetes 0,15-0,25 mm, o siga pràcticament la mitat que la varietat nervosum.[2]
Híbrits
  • O. corymbosum × O. nervosum = O. × erectum Gonz. Serra, Pérez Morales, Penes & Rivas Mart., 1992
  • O. hinojense × O. nervosum = O. × onubense Gonz. Serra, Pérez Morales, Penes & Rivas Mart., 1992
  • O. illyricum × O. nervosum = O. × bolivari Pau & Viciós, 1921
  • O. macracanthum × O. nervosum = O. × macronervosum Gonz. Serra, Pérez Morales, Penes & Rivas Mart., 1992[2]

Noms comuns

  • Castellà: cardenca, cardencha (2), cardincha, penca ajagantada, penca blanca portuguesa, penca borriquero (2), penca burrero, penca de ruc, penca jaganta (3), cañatoba, espina blanca portuguesa, toba, toba jaganta. Entre paréntesis, la freqüència d'us del vocable en Espanya.[12][2]

Referències

  1. ↑ Bayer, Ehrentraud (1989). , Barcelona:Blume. ISBN ISBN 84-7031-629-X.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Onopordum nervosum en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit, 2015
  3. ↑ Onopordum nervosum en The Euro+Medit PlantBase, Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem, 2006
  4. ↑ «Onopordum nervosum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 de juliol de 2012.
  5. ↑ Onopordum en Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology, Compiled by Michael L. Charters
  6. ↑ Onopodon en Gaffiot, F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p.1080
  7. ↑ Bill Thayer, Pliny the Elder: the Natural History, Liber XXVII
  8. ↑ Pline l'Ancien, Histoire Naturelle, Prenga second, Livre XXVII, Traduction française: É. Littré
  9. ↑ Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p. 1026
  10. ↑ Horjales, M., Contribució a l'estudi citotaxonòmic de la flora espanyola, Trab. Dept. Bot. Fisiol. Veg. Madrit, vol. 9, p. 13-18, 1976
  11. ↑ Onopordum nervosum en The Plant List, vers. 1.1, 2013
  12. ↑ Onopordum nervosum en Anthos-Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya, CSIC/RJB, Madrit, 2012 (Requerix busca interna)

Bibliografia

  1. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
  2. Rouy, G., Révision du genre Onopordon, Bul. Soc. Bot. France, t.43, p. 577-599, 1897[3]

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Onopordum_nervosum&oldid=1237925»