Anar al contingut

Onopordum nervosum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cicak cvet.jpg
Onopordum nervosum (Onopordum nervosum)
Archiu:O.nervosum-MAD 07.jpg
Detall dels tallos alado-espinosos en la seua ret de nervis reticulados.
Archiu:O.nervosum-MAD 17.jpg
Capítuls apicales aracnoideu-tomentosos en preantesis en un individu jove.
Archiu:Cicak cvet.jpg
Individus inusuals en bràctees inferiors, i part de les miges, paleses.
Archiu:O.nervosum-La Roda 2014 15.jpg
Detall de la base de la corola d'un flósculo en els seus glándulas subsesiles traslucidas - x 80
Capítul post fructificació en cipselas encara in situ incrustades en el receptàcul alveolado.
Cipsela solta
Detall d'un pèl subplumoso/escabrido del vilano d'una cipsela - x350

Onopordum nervosum, la penca jaganta, entre atres noms vernàculs, és una espècie de planta herbàcea del gènero Onopordum de la família Asteraceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una planta herbàcea bienal, en un talle generalment únic, erecto i ramificat de 20 cm fins a 3 m i en indumento més o menys dens i araneoso, ocultant glándulas sésiles. El talle és de secció més o menys poligonal, acostillado i alado longitudinalmente (en 4-6 ales en nervadura reticulada, de 4-25 mm d'esgambi i en espines de 2-15 mm). Du fulls en la seua major part, que medixen fins a 50 per 20 cm i són sésilés, verts, pinnatífidas en segments triangulars espinosos, en el fes casi glabro i el envés araneoso i en una clara ret de nervis; les basals són similars, sésiles, en roseta o no, en llim de 10-90 per 5-25 cm usualment seques en época de la floració. Els capítuls, sésiles o pedunculados, són solitaris o organisats en grups de 2-18 en inflorescèncias complexes glomeruliformes, a voltes racemiformes. Estos capítuls tenen un involucre de 25-65 per 20-90 mm, ovoido/cònic, en bràcteas coriáceas, imbricadas i dispostes en 7-10 séries, majors de l'exterior cap a l'interior, lanceoladas, adpresas, erectas —encara que les externes i miges inferiors poden inusualment ser paleses—, en espina apical d'1,5-4 mm, de marge antrorso-escábrido, verdosas i/o violetas en la part superior. El receptàcul, més o menys pla, és profundament alveolado en alvéolos poligonales de vores irregularment dentados i d'organisació helicoidal senestre. Els flósculos tenen una corola de 2-4 cm, glandulosa en la seua cara externa en tubo d'1,5-2,5 cm, blanc i llim d'1-2c m, rosat o violeta, en lòbuls lineares, desiguals. Els fruts són cipselas de 4-6 per 2-3,5 mm, obovoido-quadrangulars en 4 o 5 marcades costelles angulars llongitudinals i varis nervis discrets en els costats que són, ademés, travesser i irregularment arrugats. Tenen l'àpiç truncat en una placa apical de vora sancera, en un clar nectario persistent central rodejat pel vilano, caedizo en bloc, de pèls barbelados/subplumosos soldats en un anell basal.[1][2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És un endemisme estricte de la península ibèrica, introduït en el sur d'Anglaterra. Creix a la vora de camins i carreteres, guarets i cultius abandonats, etc., habitualment en substrats bàsics més o menys nitrificados i esporàdicament silíceos, en altituts entre el nivell de la mar i 1.500 m.[2][3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Onopordum nervosum va ser descrit per Pierre Edmond Boissier i publicat en Voyage botanique dans li midi de l'Espagne, vol. 2, p. 357 en 1841[1] [2] archivat en Wayback Machine..[4]

Etimologia
  • Onopordum: El nom genèric prové del llatí ǒnǒpordǒn/ǒnǒpradǒn, derivat del Grec όνόπoρδoν, de όνό «ruc» i πορδον «nyofla», o siga lliteralment «nyofla de ruc», aludint a la suposta propietat de la planta de produir ventosidades sorolloses a estos animals quan li la mengen,[5][2][6] referenciado com a tal en Plinio el Vell, Història naturalis (27, 110, LXXXVII: "Onopradon cum ederunt, asini crepitus reddere dicuntur.").[7][8]
  • nervosum: epítet latino (nervōbaix, -a, -um), vigoroso, en molts nervis; pel porte i la talla imponent de l'espècie o per les ales del talle i els fulls densament nervadas.[9]
Citologia
Sinonímia
  • Onopordum arabicum Hook.
  • Onopordum arabicum var. glabrescens Borja , nom. nud.
  • Onopordum arabicum var. villoso-arachnoideo Borja , nom. nud.
  • Onopordum arabicum L., p.p.
  • Onopordum nervosiforme Sennen, nom. nud.
  • Onopordum nervosum f. arachnoideum Sennen, nom. nud.
  • Onopordum nervosum f. virescens Sennen, nom. nud.
  • Onopordum nervosum subsp. castellanum Gonz. Serra & alt.
  • Onopordum nervosum var. lanatum Lázaro Eivissa
  • Onopordum nervosum var. virescens Caball., nom. nud.
  • Onopordum paui Viciós & C Viciós, pro hybrid.[11][2]
Tàxons infraespecíficos

En la península ibèrica cohabitan dos varietats:

  • Onopordum nervosum var. nervosum: individus totalment verts o canescentes i blanquecinos o canescentes i verdosos en la mitat inferior i verts en la superior; involucre de fins a de 6,5 per 9 cm; vilano subplumoso en barbetes de 0,2-0,4 mm.
  • Onopordum nervosum var. glomeratum (= O. glomeratum, O. lagascanum pro hybrid., nom. nud.): habitual en herbars de màrgens de rius i rieres, carreteres i camins, usualment sobre sols margosos; plantes sempre canescentes, blanquecinas o verdosas; involucre de fins a 4,5 per 5 cm (o siga molt més menut que en la varietat anterior); vilano subplumoso en barbetes 0,15-0,25 mm, o siga pràcticament la mitat que la varietat nervosum.[2]
Híbrits
  • O. corymbosum × O. nervosum = O. × erectum Gonz. Serra, Pérez Morales, Penes & Rivas Mart., 1992
  • O. hinojense × O. nervosum = O. × onubense Gonz. Serra, Pérez Morales, Penes & Rivas Mart., 1992
  • O. illyricum × O. nervosum = O. × bolivari Pau & Viciós, 1921
  • O. macracanthum × O. nervosum = O. × macronervosum Gonz. Serra, Pérez Morales, Penes & Rivas Mart., 1992[2]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: cardenca, cardencha (2), cardincha, penca ajagantada, penca blanca portuguesa, penca borriquero (2), penca burrero, penca de ruc, penca jaganta (3), cañatoba, espina blanca portuguesa, toba, toba jaganta. Entre paréntesis, la freqüència d'us del vocablo en Espanya.[12][2]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
  2. Rouy, G., Révision du genre Onopordon, Bul. Soc. Bot. France, t.43, p. 577-599, 1897[3]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons