Anar al contingut

Oleaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Oleaceae

Les oleàcees, són una família de plantes pertanyent al orde Lamiales. Comprén 24 gèneros de plantes leñosas, inclosos arbusts, arbres i vinyaés. Es caracterisa per fulles opostes que poden ser simples o pinnadament compostes. Les seues flors posseïxen càliç i corola en quatre lòbuls.

Orige del nom

[editar | editar còdic]

El nom de la família deriva del seu gènero tipo Olea L., 1753, que inicialment es remonta al grec "élaia" i posteriorment al nom llatí de l'olivera, conegut des de l'antiguetat com a símbol de pau i bona voluntat.[1][2][3] El nom científic de la família va ser definit pel botànic, entomólogo i ornitólogo alemà Johann Centurius Hoffmannsegg (1766–1849) i pel biòlec, botànic i naturaliste alemà Johann Heinrich Friedrich Link (1767–1851) en la publicació "Flore Portugaise ou description de toutes els plantes qui croissent Naturellement en Portugal. Berlin - Fl. Portug. [Hoffmannsegg] 1: 62. 1809" de 1809.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

Són arbres, arbusts o trepadoras leñosas; plantes hermafroditas, andromonoiques o dioiques. Fulls oposts o a voltes alternes, trifoliadas o imparipinnadas, sense estípulas. Inflorescèncias terminals o axilars, cimosas, paniculadas, dicasiales, subumbeliformes, fasciculadas o flors solitàries, flors actinomorfas; sépals 4 (–numerosos), lliures o sinsépalos, valvados, a voltes absents; corola generalment simpétala, 4 (–numerosos) lòbuls, a voltes els pétals lliures o absents; estams 2 (4), adnados al tubo de la corola en les flors simpétalas, anteres en dehiscencia llongitudinal; ovari súpero, bilocular, estil terminal en estigma bilobado o subcapitado, o estigma sésil. Frut una drupa, baya, càpsula o sàmara, a sovint en 1 llavor.[5]

La característica més distintiva de la família, i la que la diferència d'atres (exceptuant potser les Carlemanniaceae), és la presència de flors actinomorfas i un número d'estams reduït a 2 (4).

Els principals centres de diversitat de Oleaceae es troben en el surest asiàtic i Austràlia.[6] També hi ha un número important d'espècies en Àfrica, China,[7] i Amèrica del Nort. En els tròpics, la família està representada en una varietat de hàbitats, des de boscs secs baixos fins a boscs núvols montanos. En Oleaceae, la dispersió de llavors es realisa casi exclusivament pel vent o els animals. En el cas de que el frut siga una baya, l'espècie és dispersada majoritàriament per aus. Els fruts escampats pel vent són sàmares.

Alguns dels treballs més antics han reconegut fins a 29 gèneros en Oleaceae.[8] Hui en dia, la majoria dels autors reconeixen a lo manco 25, pero este número canviarà perque recentment s'ha demostrat que alguns d'estos gèneros són polifiléticos.


Les estimacions del número d'espècies en Oleaceae han oscilat entre 600 i 900. La major part de la discrepància en el número d'espècies es deu al gènero Jasminum en el que s'han acceptat des de tan sol 200[9] fins a 450[10] espècies.

A pesar de l'escassea del registre fòssil i l'inexactitud de la datació per rellonge molecular, està clar que les Oleaceae són una família antiga que es va distribuir àmpliament en les primeres etapes de la seua història. Es creu que alguns dels gèneros són poblacions relictas que varen permanéixer sense canvis durant llarcs periodos per l'aïllament impost per barreres geogràfiques com les àrees de baixa elevació que separen els picos de les montanyes.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. David Gledhill, 2008, pag. 279.
  2. «Botanical names». Consultat el 20 agost 2016.
  3. Motta, 1960,Vol. 3, pag. 126
  4. «The International Plant Names Index». Consultat el 26 agost 2016.
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Trop
  6. Armen L. Takhtajan (Takhtadzhian). Flowering Plants second edition (2009). Springer Science+Business Mija. ISBN 978-1-4020-9608-2 (print) ISBN 978-1-4020-9609-9 (eBook). doi:10.1007/978-1-4020-9609-9
  7. Mei-chen Chang, Lien-ching Chiu, Zhi Wei, and Peter S. Green. 1996. "Oleaceae" pages 272-319. In: Wu Zhengyi, Peter H. Raven, and Hong Deyuan (editors). 1994 onward. Flora of Chinenca vol. 15: Myrsinaceae — Loganiaceae. Science Press: Beijing, China; and Missouri Botanical Garden Press: St. Louis, MO, USA. ISBN 978-0-915279-37-1(vol. 15) ISBN 978-0-915279-34-0 (set).
  8. Flora ornamental espanyola, VI (Araliaceae – Boraginaceae) [1] archivat en Wayback Machine., 2010.
  9. Peter S. Green and Diana Miller. 2009. The Genus Jasminum in Cultivation. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 978-1-84246-011-5.
  10. David J. Mabberley. 2008. Mabberley's Plant-Book third edition (2008). Cambridge University Press: UK. ISBN 978-0-521-82071-4.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (eds.) 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1–855.
  • Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catàlec de les Plantes Vasculars, vol. 2. Llistat de les Plantes Vasculars del Departament de Antioquia. Pp. 1-939.
  • Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  • Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquin. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
  • Sandro Pignatti, Flora d'Itàlia. Volume 2, Bologna, Edagricole, 1982, p. 325, ISBN 88-506-2449-2.(italià)
  • Judd S.W. et al, Botanica Sistematica - Un approccio filogenetico, Padova, Piccin Nuova Libraria, 2007, ISBN 978-88-299-1824-9. (italià)
  • David Gledhill, The name of plants (PDF), https://web.archive.org/web/20160304044523/http://www.planta.cn/forum/files_planta/the_names_of_plants_114.pdf Cambridge, Cambridge University Press, 2008. URL consultat el 30 d'agost 2016 (archivat del url original el 4 març 2016).(anglés)
  • Giacomo Nicolini, Enciclopèdia Botanica Motta., Milano, Federico Motta Editore. Volume 3, 1960, p. 126. (italià)
  • Kadereit J.W, The Families and Genera of Vascular Plants, Volume VII. Lamiales., Berlin, Heidelberg, 2004, p. 302. (anglés)