Okumi

Okumi (; Plantilla:Lang-xmf) o Uakum () és un poble que pertany a la parcialment reconeguda República d'Abjasia, dins del districte de Tkvarcheli, encara que d'iure és part del municipi de Gali de la República Autònoma d'Abjasia de Geòrgia.

Geografia

El poble es troba en el marge dret del riu Okumi, a 25 km de Gali.

Fins a 1994 va formar part del districte de Gali, fins que es va crear el districte de Tkvarcheli per les autoritats abjasias. Llimita en els pobles de Chjortoli en el nort, Tsarche en l'oest; Pirveli Gali, Mujuri i Gumurishi en el sur. Els llogarets d'Agvavera i Sabuliskerio estan baix l'administració del poble.

Història

En el XIX, despuix de l'adheriment de Mingrelia i el restant de Geòrgia al Imperi rus en 1810, Okumi va ser el centre administratiu del Samurzakán rus, cridant-se temporalment districte d'Okumi de 1866 a 1868. En el poble d'Okumi es va obrir la primera escola de tota Abjasia en 1851, a on anaven a estudiar chiquets de tot Samurzakán i les regions adjacents d'Abjasia. El poble va ser visitat a finals del XIX per l'escritora i viagera belga Carla Serena, qui ho va descriure aixina:

“És un plaure vore el poble d'Okum sobre el riu, que té el mateix nom i és el centre administratiu centre de tota la regió. En maig de 1876 hi havia tres mil ànimes vivents, la majoria de les quals pertanyien a príncips o nobles, i posseïen excelents terres, pero en el seu propi perjuí no sabien cóm usar-les adequadament. La dacsa i una miqueta de blat en alguna part, repetixc, estos són els únics productes d'este sol ben humit que, en el conte adequat, poden proporcionar una gran cantitat de riquea. La propietat dels llauradors locals és el ganado. Mirant les seues raberes de pastoreig, recort a pastors bíblics dels que no es diferencien molt. Les cabres i les ovelles estan constantment vigilades, mentres que els cavalls, les vaques i els búfalos deambulen lliurement, per lo que es convertixen en víctimes freqüents de robos... També hi ha una bella iglésia en Okumi, que atén a dos clercs, un de rus i un atre georgià. Este últim dirigix totes les iglésies de Samurzakan, els fundadors de les quals, aixina com totes les escoles, són una comunitat en sèu en Tbilisi. També hi ha un mercat en el poble, a on la majoria dels venedors són megrelianos. Samurzakanci no es dedica en absolut a l'artesania ací. El panader i el cerrajero locals són grecs. Okum és una obra d'art en Rússia. Els príncips locals de la família Servashidze tenen la seua sèu en Nabakeva, a la vora del riu Ingur, entre Ocarce i la desembocadura del riu".

A fins del XIX, Samurzakán es va dividir en dos zones llingüístiques: l'abjasio va permanéixer en les zones montanyoses mentres i el mingreliano va permanéixer en les terres baixes. Okumi pertanyia a una zona estreta a on es mesclaven les dos llengües. Efem Eshba, un bolchevique abjasio, va mencionar a Okumi en la década de 1930, recomanant que Okumi fora transferit el districte d'Ochamchira (en major població abjasia), pero finalment va permanéixer en el districte de Gali (a diferència dels seus veïns del nort Bedia, Reka, Chjortoli). La població abjasia local es va convertir ràpidament en georgiana i, poc despuix, solament la generació més antiga de persones usava el abjasio. A principis del XX es va transferir el centre administratiu a Gali ya que, a diferència d'Okumi, estava travessada per una carretera principal.

Durant la guerra d'Abjasia (1992-1993), el poble va estar controlat per unitats del govern de Geòrgia fins al final de la guerra. La gran majoria de la seua gent havia fugit d'Abjasia, i a pesar de que un número significatiu de refugiats ya havia retornat en 1994, la població va disminuir considerablement en comparació a la situació anterior a la guerra.

Despuix de la guerra, Okumi (rebatejat com Uakum) va ser transferit al districte de Tkvarcheli recent format despuix d'una reforma administrativa. Segons els acorts de Moscou de 1994, Uakum es va integrar en la zona de seguritat de les Nacions Unides a on la seguritat de les forces de pau de la CEI s'ocupava de la seguritat dins de la Missió UNOMIG. Les forces de pau d'Abjasia varen abandonar Abjasia en acabant de que Rússia va reconéixer l'independència d'Abjasia en 2008.