Ohmímetro
Un ohmímetro[1] o óhmetro és un instrument per a medir la resistència elèctrica.
El seu disseny es compon d'una chicoteta bateria per a aplicar un voltage a la resistència de baixa mida, per a després, per mig d'un galvanómetro, medir la corrent que circula a través de la resistència.
L'escala del galvanómetro que està calibrada directament en ohms, ya que en aplicació de la llei de Ohm, en ser fix el voltage de la bateria, l'intensitat circulant a través del galvanómetro només va a dependre del valor de la resistència baixe mida, açò és, a menor resistència major intensitat de corrent i viceversa.
Existixen també atres tipos de óhmetros més exactes i sofisticats, en els que la bateria ha segut substituïda per un circuit que genera una corrent d'intensitat constant I, la qual es fa circular a través de la resistència R baixe prova. Després, per mig d'un atre circuit es medix el voltage V en els extrems de la resistència. D'acort en la llei de Ohm el valor de R vindrà dau per:
Per a mides de alta precisió la disposició indicada anteriorment no és apropiada, por cuanto que la llectura del medidor és la suma de la resistència dels cables de mida i la de la resistència baixe prova.
Per a evitar este inconvenient, un óhmetro de precisió té quatre terminals, denominats contactes Kelvin. Dos terminals duen la corrent constant des del medidor a la resistència, mentres que els atres dos permeten la mida del voltage directament entre terminals de la mateixa, en lo que la caiguda de tensió en els conductors que apliquen dita corrent constant a la resistència baixe prova no afecta a l'exactitut de la mida.
El Ohmímetro va ser inventat pel físic alemà Georg Simon Ohm.
Tipos de Óhmetros
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ohmímetro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.