Oficina salitrera Victoria
Victoria va ser una oficina salitrera ubicada a 115 km al surest de la ciutat d'Iquique en el nort de Chile. Va ser construïda entre els anys 1941 i 1944 en l'emplaçament ocupat anteriorment per les oficines Brac i Franka.
Començant a funcionar en 1945, l'oficina va utilisar el sistema productiu Krystal, similar, pero no igual al sistema Guggenheim d'oficines Pedro de Valdivia i María Elena. Va ser construïda per la Companyia Salitrera de Tarapacá i Antofagasta (Cosatán), alcançant el seu màxim rendiment productiu entre 1954 i 1955, després de la qual cosa va començar a decaure.[1]
En el seu periodo d'apogeu, l'oficina Victoria produïa 150 mil tonellades mètriques de nitrat, ademés de contar en més de 2000 treballadors. Junt a les seues famílies i atres habitants, funcionaris públics, professionals i comerciants, conformaven una chicoteta ciutat de 9000 habitants que contava en diversos servicis per a la seua població, tals com: un hospital, un mercat, una piscina pública, un Teatre, instalacions deportives (un estadi), escoles, un retén de Carabineros, una oficina de Corregau-vos, una estació de ràdio; aixina com, organisacions socials, clubs deportius, conjunts musicals, una brigada de Bombers, entre atres coses.[1]
A raïl dels seus problemes financers, en 1960, la CORFO va intervindre l'administració de l'oficina, en l'objectiu de mantindre-la funcionant, per ad açò es crea l'empresa ESAVI com a filial. En 1968 l'empresa es fusiona en l'Empresa Salitrera Anglo Lautaro (que controlava María Elena i Pedro de Valdivia), donant lloc a Soquimich.
L'aument progressiu dels costs d'operació va obligar a Soquimich el tancament de l'activitat minera en Victòria en 1979, detenint-se les seues activitats el dia 31 d'octubre. Sent l'última oficina salitrera de la Regió de Tarapacá en cessar les seues funcions. Actualment, tant l'oficina salitrera es troben abandonada i el poble que va sorgir entorn a ella va reduir la seua població dràsticament, la qual sobreviu gràcies al servici de posades, comerç i restaurant que oferix als camioners que transiten la ruta Panamericana Nort. Esta reconversió que va impedir el total despoblació s'explica per l'ubicació geogràfica de Victòria a mig camí entre Pou Almonte i Quillagua en mig d'una ruta desértica a on anara d'estos dos punts separats per més de 200Km no existix un atre lloc en la carretera per a cobrir fins alimenticis i de descans.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Oficina salitrera Victoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.