Oficina salitrera Pedro de Valdivia

La Oficina salitrera Pedro de Valdivia és un poblat ubicat a 173 quilómetros al norest d'Antofagasta, que data de 1930. Junt a ella es troben les oficines salitreras José Francisco Vergara, Coya Sur i María Elena (antiga Coya Nort).

Oficina salitrera Pedro de Valdivia

En l'any 1911, Guggenheim Brothers va comprar Chuquicamata i va desenrollar eixa jagantesca mina de coure, baix la conducció de l'ingenier Elías Antón Cappelen Smith. Durant més d'una década, Cappelen va estudiar la tecnologia de l'indústria salitrera i va dissenyar un nou método per a extraure i purificar el caliche patentat com a Sistema Guggenheim, aplicat per primera volta en 1926 en l'Oficina Salitrera María Elena.

L'oficina va ser inaugurada en l'any 1931. En 1965, l'empresa va passar a poder de la Soquimich.

Al començament de 1996 esta oficina va ser despoblada per l'alta contaminació emesa per la planta salitrera, encara que la seua maquinària continua funcionant; és aixina com tota les persones del campament varen ser traslladades cap a localitats propenques, principalment, l'Oficina Salitrera María Elena.

Ubicació

Erro al crear miniatura:

Pòrtic de l'oficina salitrera.

L'Oficina salitrera Pedro de Valdivia s'ubica en la zona denominada el cantó del Toque, a 99 quilómetros al surest de la ciutat de Tocopilla, capital de la província del mateix nom, en la regió de Antofagasta. Va ser inaugurada en l'any 1931 i va terminar en 1996.

El cantó del Toque comprén el pla de la Paciència pel sur, la pampa del Miraje al centre i la pampa Negra pel nort, comprenent una extensió total de 100 km.

Les oficines pertanyents al cantó del Toque són: Iberia, Gruta, Prosperitat, Rica Aventura, Bona Esperança, Empresa i Toque, en la Pampa Negra; María Elena (Coya Nort), Coya Sur i Francisco Vergara, en la Pampa del Miraje; i, Pedro de Valdivia, en el denominat pla de la Paciència.

Construcció

La construcció de l'oficina salitrera Pedro de Valdivia, l'última oficina salitrera en alçar-se, s'inicia el 5 de giner de 1930.

La seua primera elaboració de salitre es produïx en 6 de juny de 1931, quedant dit dia (6 de juny) com el 'Dia de Pedro de Valdivia', declarat per resolució comunal, el qual se celebra cada any el dia dumenge més propenc a eixe dia.

En la construcció d'esta magna obra, que va tindre una duració de 16 anys, varen treballar 6.374 obrers i 454 empleats. Per a l'habitació de tota esta població es va habilitar campament provisorio, el qual va ser construït de calaminas i fustes, construcció que va demorar des del 5 de giner a l'1 de juliol de 1930. Este campament estava compost per 8 vivendes colectives, cada una de 20 peces cada una, i per 3 fondes.

Per als empleats hi havia 2 staff de 22 peces cada u i un menjador.

Contava també en una pulpería, oficines administratives, hospital i un chicotet repten de carabineros.

D'eixe campament queden alguns recints que fan recordar l'atre Pedro de Valdivia; aquell Pedro de Valdivia desconegut.

En els seus inicis el campament semejaba una “L”, formada per les avingudes Diego d'Almagro, que baixava des de la porta d'entrada a les faenes fins a l'avinguda Bernardo O´Higgins i esta, en la qual formava un àngul recte que indicava el començ de la mateixa, i que terminava en la que després, en seguir creixent l'oficina, seria l'avinguda Els Dons.

Els Passages Ossa i Puelma, fets de construcció sòlida en 1931, varen ser habitats pels obrers fadrins; a continuació de la Comissaria de Carabineros, s'ubicaven els denominats passages Lautaro, Aconcagua, Caupolicán i Coya.

Els carrers Balmaceda i Pedro Montt varen ser les primeres en ser construïdes, aledaño al denominat el sector dels Ripios des del número 1 al 28. El restant dels carrers en construir varen ser carrer O´Higgins del número 1 al 13, carrer Almagro del número 1 al 16, carrer Washington del número 10 al 22, carrer Sant Martín del número 9 al 21 i els recints Cancha de tenis, Cancha de básquetbol, Cancha de rayuela, Gimnasi, Auditórium i Piscina d'empleats.

Es va seguir en la construcció del carrer Sant Martín del número 49 al 79, els carrers Lord Cochrane, Bolívar i Portals. A continuació el sector comercial i oficines públiques: tendes (denominades concessions), Correus de Chile, Oficina de Registre Civil i Gabinet d'Identificació; darrere de les tendes de concessions, els carrers Les Penques, María Elena i Cecilia; Avinguda Bernardo O´higgins fins a Avinguda Els Dons, Angamos i Independència. Ademés de varen construir els Staff Nºs 4 i 5, que eren habitacions colectives per a empleats fadrins, l'estadi de Fútbol, el Parc Lliberteu, més conegut com "El Tir al Blanco, i, a un costat, la Cancha de Gòlf.

En Pedro de Valdivia varen existir 27 carrers, passages i avingudes que varen dur el nom d'ilustres personages de la vida nacional. No obstant, els noms d'estos carrers tenen com a particularitat que recordaven el nom d'atres oficines salitreras pertanyents a la mateixa companyia ama de l'Oficina Salitrera Pedro de Valdivia.

Entre les construccions més importants podem mencionar:

1. Els passages.

2. El campament “A”. Denominat campament americà, el qual era habilitat pels supervisors (empleats superiors o plana major, com es dia en aquella época).

Este sector estava compost per tres tipos d'habitacions:

A. Els chalets tipo A, B i C, construcció sòlida, d'originals llínees arquitectòniques d'idèntiques formes, diferien en el tamany i que els chalets tipo a tenien un dormitori més i fumeral en el living.

Hospital

Contigu a l'iglésia va ser construït en decembre de 1931, de construcció sòlida, té un original estil arquitectònic. En els seus inicis contava en 2 sales per a malalts (dames i varons), un policlínico, sala per a dentista, un pabelló per a operacions, formació i maternitat. Després Va ser creixent, segons va ser aumentant la població.

L'iglésia

Ubicada en un chicotet tossal, de construcció sòlida, belles llínees arquitectòniques i bells finestrals. El seu interior sobri pero elegant especialment per l'utilisació de gran cantitat de fusta pi Oregó en distints sectors, lo que dona un toc especial al recint. Va ser construïda en l'any 1931. Anteriorment els oficis religiosos es realisaven en una casa habitació ubicada en l'avinguda Bernardo O'higgins.

Hui en dia el manteniment i conte de l'iglésia està a càrrec i al recapte de la Societat Religiosa Gosada del Carmen fundada en Pedro de Valdivia en l'any 1969, sent partícip en dit recint cada agost, més en que se celebra la Tirana Chica en María Elena, acodint a visitar les terres pampinas dedicant les seues danses sagrades.

Teatre de Pedro de Valdivia

El primer Teatre de l'Oficina va ser inaugurat l'1 de decembre de 1934 en l'intersecció de les avingudes Diego d'Almagro i Bernardo O'Higgins. Li cridaven “teatre de llanda” per les seues construcció de calaminas i fustes. Va desaparéixer a raïl d'un incendi en 1936. Per esta raó es va construir a un costat de la plaça un impressionant edifici, un nou teatre en capacitat per a 800 persones assentades. El seu interior presenta un excelent disseny i elegants cortinajes i en la part alta del seu frontis, en enormes lletres de concret es llig: Teatre Pedro de Valdivia.

L'Escola

De sòlida construcció, va ser inaugurada el 18 de setembre de 1932. Està ubicada front a la plaça del poble. L'escola primària està ubicada en el centre de l'oficina, front a la plaça, en el sector central. Construcció sòlida de concret i originals llínees arquitectòniques, naixcuda oficialment en l'ex oficina Curicó. En paralisar este centre salitrero va ser traslladada en els seus aspectes llegals a Pedro de Valdivia. En el pati interior la campana que anuncia l'entrada a classes i recreos, com una inscripció que diu: “oficina Aconcagua”, ya que esta va ser duta d'eixa oficina quan esta va paralisar sus labores. L'escola va iniciar la seua llabor en el començ de Pedro de Valdivia. Com esta oficina va estar paralisada dos anys, va reobrir les seues portes l'1 d'octubre de 1934 en una matrícula total de 491 alumnes: 243 dònes i 248 hòmens. En l'any 1986 pas a mans de la municipalitat de María Elena.

La Social

L'associació social i deportiva està ubicada en el centre de l'oficina, front a la plaça (centre cívic), de sòlida construcció i originals llínees arquitectòniques concentrava en el seu interior un saló de ball i piscina per a obrers. En la seua part posterior “la casa de neteja”, per a on devia passar obligatòriament tot nouvingut a l'oficina per raons higièniques i sanitàries. En el frontis, dos peluqueries i els banys públics; a l'esquerra secció dames i a la dreta per a varons, en duches i cups per a banys en aigua calenta o freda, segons l'estació de l'any. Este edifici va ser construït entre l'1 de juny de 1930 i el 21 de novembre de 1930.

La Pulpería

La pulpería va ser el centre comercial característic de les salitreras, ya que en totes va haver una. Pulpería prové de polp: núcleu central en vàries ramificacions, en el cas de Pedro de Valdivia s'ubica en el centre front a la plaça d'armes colindar en l'escola en el centre cívic. Construcció d'idèntiques característiques a l'escola, contava en diverses seccions com: Abarrotes, recova, tenda, sabateria, rotisería, carniceria, confitería, perfumeria, paqueteria i cantina.

La Plaça

El centre de l'oficina la conforma la plaça en diversos edificis al seu entorn. De planta rectangular, consta d'un quiosc central i en els seus inicis de 4 glorietes o chicotets kioscos octogonales en els seus cantons (en l'actualitat queda un, que va ser transformat per a la venda de diaris i revistes). La plaça està rodejada per l'escola bàsica, l'edifici de l'ex pulpería, el teatre i el liceu industrial. El quisco central, de característiques arquitectòniques similars als demés oficines (tipo de construcció que es va donar solament en les salitreras, per lo tant molt original), entre atres coses, s'utilisava per a les retretas que donava una banda de músics (coneguda a voltes en Chile com a orfeó) , organisada en octubre de 1934 i compost per un director i 11 músics.