Oenothera rosea
Oenothera rosea és una espècie de planta herbàcea bienal, pertanyent a la família Onagraceae. Es distribuïx en Estats Units, Espanya,Mèxic, Costa Rica, Guatemala, Bolívia, Equador, Perú, Argentina i Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]És una hierbe perenne, en tallos erectos o procumbentes, que alcança els 50 cm d'altura, i coberts per una pilosidad ajustada al talle.[1][2]
Fulls
[editar | editar còdic]Els fulls són de oblanceoladas a estretament ovadas, de 2 a 5 cm de llarc, estretint-se en la base en un pecíol d'1 a 2 cm de llarc.[2] Són de color vert obscur en el fes, una miqueta més clar en el envés.[3] Els fulls del talle són de forma oblongo-ovadas, d'1.5 a 3 cm de llarc per 0.6 a 2.5 cm d'ample, té l'àpiç agut o obtús, sinuado-denticuladas o pinnatífidas sobretot en la base, els fulls superiors es van reduint gradualment cap a l'àpiç del talle fins a assumir la forma de bràctees linear-lanceoladas.[4]
Flores
[editar | editar còdic]Les #inflorescència són aixelles distales, agrupades en espècies d'arracades; el hipanto (porció a on s'unixen sépals, pétals i estams) de 4 a 8 mm de llarc, prim, en pèls rectes de base redonejada que apleguen a ser blancs o blanc-grisáceo en el temps.[5] Les flors conten en sépals de 5 a 8 mm de llarc, en les puntes alguna cosa bifurcadas en el botó, per lo general pròxims entre sí pero sense fusionar-se en la floració; pétals obovados, de 5 a 10 mm de llarc, rosats o morats en la antesis (canviant a roig, guinda o morat en secar-se); lòbuls de l'estigma lineares, de 2 mm de llarc.[4]
Fruts
[editar | editar còdic]El frut és una càpsula obovoide, de 8 a 10 mm de llarc per 3 a 4 mm de gros, en pèls rectes de base redonejada, en 4 ànguls llaugerament alados, estretint-se abruptament en la base en un pedicel de 5 a 20 mm de llarc; llavors oblongo-obovoides, color café, de 0.6 a 0.8 mm de llarc, superfície punticulada.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és el sur de Califòrnia fins al sur de Texas i l'oest i sur de Sudamérica, Cuba i Jamaica.[6]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Està present en climes càlit, semicálido, semiseco i templat, entre els 200 i els 1100 m s. n. m. i els 1865 i fins als 3900 m s. n. m. Creix a vora de camins, en ocasions cultivada en horts familiars, s'establix en boscs tropicals caducifolios, subcaducifolio i perennifolios, xara xerófilo, espinós i en major freqüència en bosc mesófilo de montanya, boscs d'encino, de pi, mixt de encino-pi i de junípero.
En Perú creix en forma selvada en les vores de les séquies i en contorns de terrenys cultivats en nivells baixos i mijos de climes templats o subtropicales, es troba en les zones alt andinas a altituts entre 1500 m s. n. m. a 4000 m s. n. m., pero en major freqüència en valls intermiges a un i un atre costat de la cordillera.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Oenothera rosea va ser descrita per Charles Louis L'Héritier de Brutelle ex Aiton i publicat en Hortus Kewensis; or, a catalogue . . . 2: 3 en 1789.[7]
L'epítet rosea devé del llatí roseus, -a, -um, que es pot traduir com "róseo", "rosat", "color de rosa", "guarnit de roses".[2]
- Hartmannia affinis Spach
- Hartmannia gauroides Spach
- Hartamnnia rosea L'Hér. ex Aiton G.Dò
- Hartmannia virgata (Ruiz & Pav.) Spach
- Oenothera psychrophila
- Oenothera purpurea Lam.
- Oenothera rubra Cav.
- Oenothera virgata Ruiz & Pav.
- Xylopleurum roseum (L'Hér. ex Aiton) Raim.[8]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Usos en la medicina tradicional
[editar | editar còdic]En Perú o us medicinal i remonta a temps anteriors a l'arribada dels europeus, sent utilisada com infusió i cataplasma per a tractar ferides i colps;[9] també s'utilisava en forma d'infusió per a problemes respiratoris, reumatisme, ciática i malestar general; hui en dia, flors, fulls i raïls s'apliquen en casos de contusions, tractament de fractures, afeccions respiratòries i per al conte de ferides. Les flors i fulls s'utilisen per a aliviar el dolor renal i com vermífugo. Els fulls es preparen en infusió per les seues propietats depurativas, sudoríficas i per a aliviar maldecaps.[3]
Estudis farmacològics
[editar | editar còdic]Els estudis han efectes antiinflamatorios, cicatrizantes, neuroprotectores, antioxidants, analgésicos (antinociceptivos), antiagregantes plaquetarios i la seua acció anticoagulant.[10][11][12][13][14]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- En Mèxic: Yerba del colp, aigua de azahar[4]
- En Chile: Enotera rosada[15]
- En Perú: Chupasangre, sanguinària, herba del colp, yawar socco,[16] Sant Joan, yahuar chunga, yahuar chonca, gahuar chunka, yawar soqo, yaguar sua, antañahui[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «PlantNET - FloraOnline». plantnet.rbgsyd.nsw.gov.au. Consultat el 2025-12-02.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Oenothera rosea LHér. ex Aiton» (en és). Naturalea i turisme. Consultat el 2025-12-02.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Activitat antimicrobiana de l'extracte hidroalcohólico dels fulls de Oenothera rosea "yawar soqo", Ayacucho 2009.».Consultat el 2025-12-02.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Oenothera rosea - ficha informativa». www.conabio.gob.mx. Archivat des d'el original, el 2024-07-22. Consultat el 2025-12-02.
- ↑ «Oenothera rosea». ucjeps.berkeley.edu. Consultat el 2025-12-02.
- ↑ «Oenothera rosea L'Hér. ex Aiton | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-02.
- ↑ «Oenothera rosea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de novembre de 2012.
- ↑ Oenothera rosea en PlantList
- ↑ «The trade of wild medicinal plants in the andean district of Lircay, Huancavelica, Perú: A comparative study - El comerç de plantes medicinals selvades en el districte andino de Lircay, Huancavelica, Perú: Un estudi comparatiu».Ethnobotany Research and Applications.21doi:10.32859/era.21.22.1-32.Consultat el 2026-01-19.
- ↑ «Neuroprotective activity of methanolic extract of leaves from Oenothera rosea in pc-12 cell line».Journal of Pharmacognosy and Phytochemistry.13(5)
- 196–200.doi:10.22271/phyto.2024.v13.i5c.15070.Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «An Organic Fraction of Oenothera rosea L’Her Ex. Aiton Prevents Neuroinflammation in a Rat Ischemic Model».Pharmaceuticals.17(9)
- 1184.ISSN 1424-8247.doi:10.3390/ph17091184.Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «LC-MS metabolomic evidence metabolites from Oenothera rosea L´ Hér. ex Ait with antiproliferative properties on DU145 human prostate cancer cell line».Biomedicine & Pharmacotherapy.165
- 115193.doi:10.1016/j.biopha.2023.115193.Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «Antinociceptive and anti-inflammatory effect of a standardized fraction of Oenothera rosea L'Hér. ex Aiton and its possible mechanism of action in mice».Avicenna Journal of Phytomedicine.12(4)
- 401–413.ISSN 2228-7930.doi:10.22038/AJP.2022.19616.Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «Anàlisis bioquímic de dos fraccions en acció anticoagulant dels fulls de Oenothera rosea “Chupasangre”».Revista de la Societat Química del Perú.86(3)
- 219–230.ISSN 2309-8740.Consultat el 2026-01-18.
- ↑ «Descripció i imàgens de Oenothera rosea (Enotera rosada), una planta chilena nativa, suministrat pel proveïdor de les llavors chilenes natives, Chileflora.com». www.chileflora.com. Consultat el 2025-12-02.
- ↑ «ANÀLISIS BIOQUÍMIC DE DOS FRACCIONS EN ACCIÓ ANTICOAGULANT DELS FULLS DE Oenothera rosea “CHUPASANGRE”».Revista de la Societat Química del Perú.86(3)
- 219–230.ISSN 2309-8740.doi:10.37761/rsqp.v86i3.296.Consultat el 2025-12-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oenothera rosea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.