Odalisca
Una odalisca (en turc: odalık) era una esclava del serrallo en l'Imperi otomà. Era una aprenenta o assistent de les concubinas i esposes del sultà, podent més tarde aplegar a obtindre eixe estat, és dir, ser concubina o, en molta sòrt, esposa.[1] La majoria de les odaliscas eren part del harem imperial, açò és, de la casa del sultà.
En l'us occidental del terme, va aplegar a significar puix concubina de l'harem, i generalment es referix al gènero artístic erotizado en el qual una dòna és mostrada casi nueta o completament despulla en una posició reclinada, a sovint en un harem.
Etimologia
La paraula espanyola «odalisca» deriva de la francesa odalisque, que a la seua volta prové de la veu turca odalık; la paraula turca està composta per oda ('cambra', 'peça', 'dormitori') i lık ('donzella' o 'senyoreta'), i lliteralment significa «cambrera», encara que ha pres el significat concret de «concubina».
Situació
Una odalisca no era una concubina del harem, pero podia aplegar a ser-ho. Les odaliscas varen ser classificades en la part inferior de l'estratificació social d'un harem, és dir, no servien a l'home de la casa, sino més be a les seues concubinas i esposes com sirvientas personals. Les odaliscas solien ser regals al sultà o a un home ric. Per lo general, una odalisca mai era supervisada pel sultà, sino que es mantenia baix la supervisió directa de la seua mare, la Sultà Valide (en turc otomà: والده سلطان, lliteralment "Mare Sultà"). Si una odalisca posseïa una bellea extraordinària o tenia talents excepcionals en el ball o la vora, tindria l'oportunitat de ser una concubina. Si era seleccionada, una odalisca entrenada com concubina del sultà, serviria sexualment, i només despuix del contacte sexual, canviaria el seu estat convertint-se a partir de llavors en una concubina. En l'Imperi Otomà, les concubinas es trobaven en el sultà una sola volta, a menos que foren especialment hàbils en la dansa, la vora o les arts sexuals, guanyant aixina l'atenció del sultà. Si una concubina, per mig de relacions sexuals en el sultà, donava a llum un fill varó, i el fill era reconegut oficialment com del sultà, es convertia automàticament en una de les seues esposes (recordar que llegalment el sultà podia tindre fins a quatre esposes).
En l'Occident del XIX, les odaliscas varen ser tema freqüent en pintures i escultures del moviment artístic cridat "Orientalisme", i li les troba en un gran número de pintures eròtiques a partir d'eixa época; com a eixemples es poden citar La gran odalisca o El bany turc d'Ingres o el seu influix en la Olympia de Manet. Entre uns atres, Matisse ha representat odaliscas en les seues obres.
Notes i referències
- ↑ Açò, encara que pot semblar confús, s'explica si s'entén que l'Islam admet fins a quatre esposes i un número indeterminat de concubinas; la odalisca pròpiament dita no era ni tan sols una concubina oficial, sino una dòna, casi sempre molt jove, que entre atres funcions tenia la de servir a les esposes i concubinas oficials.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Odalisca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.