Odèon de Agripa

Odèon de Agripa

Planta esquemàtica de l'odèon de Agripa en la seua primera fase.

El odèon de Agripa va ser un odèon (sala per a concerts i conferències) situat en el centre del [[àgora d'Atenes]]. Es barallen les següents dates sobre la seua construcció: del 16 al 14 a. C. i del 21 al 12 a. C. L'erecció va ser ordenada per Marco Vipsanio Agripa, general romà, gendre d'Augusto, com a regal a la ciutat d'Atenes. Els atenienses, en agraïment, varen dedicar a Agripa un monument erigit en l'entrada dels Propileus de l'Acrópolis.

Descripció

Capitel corintio pertanyent a l'Odèon.

L'edifici ocupava part de l'antiga plaça de l'Àgora, en el lloc a on entre el VI i el V es trobava la Orchestra, que estava en desús des de la construcció del Teatre de Dionisos. La construcció simultànea del àgora romana havia permés reduir l'amplitut de l'antiga plaça del mercat.

Estàtua de jaganta en l'entrada de l'Odèon.

Tenia planta rectangular (51,40 m x 43.20 m). Es componia d'una gran sala de dos pisos, una cávea en aforament de fins a 1000 espectadors, dividida en dos sectors de forma circular en l'espai rectangular de la sala. Ademés, comprenia un escenari realçat, en una escena decorada en herma de marbre coloreado en caps de marbre blanc.

l'orquesta, és dir, l'espai per al cor, estava pavimentada en marbreés de colors, i l'escenari es va decorar en escultures.

L'allumenament la rebia a través d'una obertura practicada en la part alta de les parets, i d'una doble columnata en sis grans columnes corintias, oberta en la part posterior.

Tenia dos entrades: pel nort s'aplegava directament a l'orquesta —segurament esta era un accés per als actors—, mentres que pel sur, a on el complex arquitectònic estava en estreta relació en el terrat ya existent de l'Estoa central, l'entrada era monumental, en dos files de columnes corintias. Pausanias va vore davant de l'entrada meridional l'estàtua dels reis egipcíacs.

L'exterior estava circundado en tres dels seus costats per un criptopórtico subterràneu, que sustentava stoai (pòrtics) decorades en pilastras corintias. La decoració de la frontera del costat nort es recolzava en pilastres, a les que es varen adossar estàtues de jagantes (és dir, en les extremitats inferiors serpentiformes en lloc de cames) i salamandres (en coes de peix en lloc de cames); i torsos derivats de les escultures dels frontones del Partenón.

Història

Cap a mediats de el Plantilla:DC, es va reduir la cávea a 500 espectadors, a causa de l'afonament del sostre de 25 m, i es va introduir un mur travesser per a sostindre-ho. La frontera septentrional es va transformar en un pòrtic obert i l'edifici es va destinar a sala de conferències.

En el moment de la caiguda del sostre, la funció principal devia ser la de sala de llectura pública, mentres que les representacions musicals es portarien a terme en l'odèon de Herodes Àtic.

El nou edifici va ser destruït durant l'invasió dels hérulos, en l'any Plantilla:DC En l'ubicació de l'odèon es va construir un edifici bizantí en el Plantilla:DC, en habitacions, patis, peristilos i termes, diversament interpretat com gimnasi o com a sèu d'una escola, o be com el palau del governador bizantí. El complex va reutilisar els telamones de l'edifici antic per a monumentalizar l'entrada.

Vore també

• Odèon de Herodes Àtic