Observatori de Ulugh Beg

El observatori de Ulugh Beg és un observatori en Samarcanda, Uzbekistan. Construït en la década de 1420 pel astrònom i noble timúrida Ulugh Beg, és considerat com un dels millors observatoris del món musulmà del seu temps.^[1] Alguns dels famosos astrònoms islàmics que varen treballar en l'observatori varen ser Al-Kashi, Ali Qushji i el propi Ulugh Beg. L'observatori va ser destruït en 1449 i redescubierto en 1908.

Construcció arquitectònica

L'observatori està construït sobre la base d'un goniómetro o círcul vertical.^[2]

Història i equipament astronòmic

En 1420, l'astrònom Ulugh Beg va construir una madrasa en Samarcanda, que és coneguda com Madrasa de Ulugh Beg. Es va convertir en un important centre per a l'estudi de les estreles i va invitar a estudiants personalment triats a formar-se i treballar en ella. Va conseguir un gran prestigi i en el seu màxim apogeu tenia entre xixanta i setanta astrònoms treballant. En 1424, es va escomençar a construir l'observatori, sent completat cinc anys més vesprada. Beg va posar al seu ajudant Ali Qushji a càrrec del nou Observatori de Samarcanda. Ali Qushji es va mantindre en el lloc fins a l'assessinat de Ulugh Beg.^[3] Atres astrònoms notables que varen fer observacions de moviments celestials en l'observatori varen ser Qāḍīzādona al-Rūmī i Jamshid Kashani.

L'observatori va ser destruït per fanàtics religiosos en 1449. Va ser redescubierto en 1908, per l'arqueòlec uzbeko-rus de Samarcanda Vassily Lavrentyevich Vyatkin, gràcies a documents que descrivien l'ubicació exacta de l'observatori.^[4]

Mentres treballava en l'excavació, Vyatkin va trobar un dels instruments astronòmics més importants de l'observatori: un gran arc que s'usava per a determinar el migdia.^[5] Una trinchera d'aproximadament dos metros d'ample va ser cavada en un cerro a lo llarc de la llínea del meridiano a on estava colocat l'arc. Hui, una base circular mostra un esbós de l'estructura original i l'entrada a la secció subterrànea restant del sextant Fakhri, ara cobert. El sextant tenia onze metros de llarc i tres pisos d'altura, encara que es va construir subterràneu per a protegir-ho dels terremots. Calibrat a lo llarc de la seua llongitut, va anar el major quadrant de l'época en un radi de 40.4 metros.^[4] El radi del arc de meridiano era segons un astrònom turc contemporàneu Abd Al-Rahman Al Sufi d'aproximadament 50 metros i tenia la mateixa altura que la cúpula de Santa Sofia en Estambul.^[6] Era utilisat per a l'observació del Sol, la Lluna i atres cossos celests. Junt en atres instruments com una esfera armilar i un astrolabio, els astrònoms que treballen en Samarcanda podien determinar el migdia de cada dia segons l'altura meridional del Sol, la distància al cenit i la declinació.

Cap a 1437, els erudits que utilisaven l'observatori havien actualisat les Taules iljaníes. Estes taules astronòmiques estaven en us des de 1260-1270 basades en les observacions del Observatori de Maraghe. Les observacions en Samarcanda varen donar valioses taules de sens i tangentes i les Taules sultanianas, que llistaven paràmetros planetaris millorats i coordenades d'1.018 posicions d'estreles. Va ser un dels primers treballs que aportaven alguna cosa més que una actualisació dels treballs de Tolomeo o Abd Al-Rahman Al Sufi. De fet, Ulugh Beg i els seus estudiosos varen trobar molts errors en els treballs previs, com varen explicar en el seu prefacio sobre «Determinació dels llocs de les estreles fixes en latitut i llongitut».^[7]

Estos descobriments i l'investigació en l'observatori varen ser molt importants en permetre als astrònoms pronosticar eclipses, calcular el hora de l'amanecer i la màxima altitut d'un cos celestial. Les instalacions varen permetre a Ulugh Beg i el seu equip calcular un any estelar de 365 dies, 6 hores, 10 minuts i 8 segons, solament 1 minut més llarc que els moderns càlculs electrònics moderns. A pesar de que l'observatori va ser destruït en 1449, l'estudi astronòmic va continuar en Samarcanda 75 anys més.^[8]^[9]

Modificacions

L'entrada de l'observatori ha segut modificada vàries voltes en anys recents.

2001
2006
2008
2012
2012

Zij-i Sultani

Artícul principal → Taules sultanianas.

El Zīj-i Sultānī (en persa: زیجِ سلطانی‎) és un zij o taula astronòmica que va ser publicada per Ulugh Beg en 1437. Va ser el producte del treball d'un grup d'astrònoms musulmans que treballen baix la seua direcció en l'observatori de Samarcanda. L'equip incloïa entre uns atres a Jamshīd al-Kāshī i Ali Qushji.

Beg va determinar la llongitut del any tropical en 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 15 segons, lo que té un error de +25 segons, fent-ho més precís que Nicolás Copérnico, que va tindre un error de +30 segons. Beg també va determinar la oblicuidad de l'eclíptica de la Terra en 23.52 graus, lo que seguix sent la mida més precisa fins a la data. Va superar aixina la precisió d'astrònoms posteriors com Copérnico i Tycho Brahe i va conseguir valors d'utilitat inclús hui en dia.^[10]

Museu

El Museu de l'Observatori de Ulugh Beg va ser construït en 1970 per a commemorar el treball de Ulug Begh.^[4] Conté taules estelars de Ulug Beg i còpies de les Taules sultanianas. Les obres originals estan en Oxford, Regne Unit.^[4]

Referències

↑ Science in Islamic civilisation: proceedings of the international symposia: "Science institutions in Islamic civilisation", & "Science and technology in the Turkish and Islamic world"[1]
↑ Viewpoint.BSHS - The British Society for the History of Science.(85)Consultat el 07-12-2025.
↑ Osmanlı imparatorluğunun doruğo 16. yüzyıl teknolojisi, Editor Prof. Kâzim Çeçen
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^{[enllaç trencat]}
↑ «Observatories in Islamic History». Islamonline.net. Archivat des d'el original, el 17 de març de 2007. Consultat el 1 de novembre de 2009.
↑ Sayili, A. (1960). The Observatory in Islam, Ankara: Turkish Historical Society, p. 271.
↑ North, J. (1994). The Fontana History of Astronomy and Cosmology, Londres: Fontana Press, p. 200.
↑ Djebbar, A. (2001). Unix Histoire de la Science Arabe (en francés), Pariu: Li Seuil, pp. 187–8.
↑ Sédillot, L. (1853). General Survey of Arabic Astronomy, encyclopaedia, Regis Morelon, p. 14.
↑ Hugh Thurston, Early Astronomy, (New York: Springer-Verlag), p. 194, ISBN 0-387-94107-X.

Enllaços externs

Ulughbek and his Observatory in Samarkand
Fazlıoğlu I. (2008). "The Samarqand Mathematical-Astronomical School: A Basis for Ottoman Philosophy and Science" (PDF). Journal for the History of Arabic Science 14: 3–68.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Observatorio de Ulugh Beg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Science in Islamic civilisation: proceedings of the international symposia: "Science institutions in Islamic civilisation", & "Science and technology in the Turkish and Islamic world"[1]

[2] Viewpoint.BSHS - The British Society for the History of Science.(85)Consultat el 07-12-2025.

[3] Osmanlı imparatorluğunun doruğo 16. yüzyıl teknolojisi, Editor Prof. Kâzim Çeçen

[RW-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^{[enllaç trencat]}

[5] «Observatories in Islamic History». Islamonline.net. Archivat des d'el original, el 17 de març de 2007. Consultat el 1 de novembre de 2009.

[6] Sayili, A. (1960). The Observatory in Islam, Ankara: Turkish Historical Society, p. 271.

[7] North, J. (1994). The Fontana History of Astronomy and Cosmology, Londres: Fontana Press, p. 200.

[8] Djebbar, A. (2001). Unix Histoire de la Science Arabe (en francés), Pariu: Li Seuil, pp. 187–8.

[9] Sédillot, L. (1853). General Survey of Arabic Astronomy, encyclopaedia, Regis Morelon, p. 14.

[10] Hugh Thurston, Early Astronomy, (New York: Springer-Verlag), p. 194, ISBN 0-387-94107-X.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]