Observatori Espacial Infrarrojo

Archiu:Iso lsw flight spare.jpg

Observatori Espacial Infrarrojo

L'Observatori Espacial Infrarrojo (en anglés: Infrared Spastura Observatory, ISO) va ser un telescopi espacial dissenyat per a observar en l'infrarrojo i operat per l'Agència Espacial Europea (EIXA) en colaboració en les agències espacials ISAS (integrada actualment en la JAXA de Japó) i la nortamericana NASA. La seua construcció va ser inicialment proposta en 1979 i va ser posat en òrbita el 17 de novembre de 1995 per un Ariane 44P des de Kourou, funcionant fins al 16 de maig de 1998, quan va ser incinerat en l'atmòsfera. En el seu temps va ser el satèlit d'estudis en infrarrojo més sensible llançat mai.

El telescopi contava en un espill principal de 0.6 m i refrigeració per mig d'heli líquit. L'espill principal era capaç d'enviar la llum a quatre instruments diferents a través d'un espill piramidal. Els quatre instruments eren:

• ISOCAM, una cambra en infrarrojo operativa de 2.5 a 18 micras.
• ISOPHOT un fotopolarímetro operatiu entre 2.5 i 240 micras capaç d'observar objectes a molt pocs graus per damunt del zero absolut.
• SWS (Short-Wave Spectrometer) capaç d'observar de 2.4 a 45 micras, capaç d'analisar la composició química d'objectes molt frets.
• LWS (Long-Wave Spectrometer) operatiu entre les 45 i 197 micras enfocat a l'estudi espectroscópico d'objectes molt frets com a núvols de pols en l'espai interestelar.

La vida efectiva del satèlit ISO estava llimitada pel seu depòsit d'heli líquit com refrigerante. Inicialment contava en un depòsit de 2286 litros d'heli líquit que va ser agotant-se conforme proseguia la missió. Inicialment se li prevea una duració de 18 mesos, durant finalment 28.

Molts de les senyes obtingudes per ISO continuen sent analisats per una varietat d'equips internacionals.