Anar al contingut

Observador aéreu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El observador aéreu és un oficial que sorgix al mateix temps que ho fa l'aviació militar i ya durant la Primera Guerra Mundial, el seu treball va consistir en l'observació des de l'aire per a corregir el tir de l'artilleria, alçar gràfics del sistema de trincheres enemic, prendre notes de les concentracions de tropes enemigues, obtindre fotografies dels moviments d'estes i, en ocasions, deixar caure bombes o disparar sobre posicions enemigues.

Observador i pilot en un Sopwith 1½ Strutter del US Air Force (USAF) durant la 1ª Guerra Mundial
Observador/Navegant d'un Avro Lancaster B Mark III de la Royal Air Force (RAF) durant la 2ª Guerra Mundial
Navegant i pilot de la RAF, 1939-1940

Aeronàutica Militar en Espanya

La Aeronàutica Militar va ser el arma aérea del Eixèrcit de Terra des de 1913 fins al començ de la Guerra Civil Espanyola, en que la seua estructura es fracturava, els seus mijos i tripulacions es repartien entre els dos bandos enfrontats i terminava desapareixent, fins que en 1939 resorgia com el nou Eixèrcit de l'Aire.

La Real Orde Circular de 16 d'abril de 1913, que aprovava el Reglament per al Servici de l'Aeronàutica Militar Espanyola, establia que els observadors anaren oficials i que no tots ells anaren pilots. Ademés, per Real Orde de 17 de setembre de 1920 es modificava el Reglament d'Aeronàutica Militar Espanyola de 1913, es creava un distintiu per a estos i es concretava l'instrucció dels observadors.

Des de 1913 fins a 1936, l'Aeronàutica Militar Espanyola va canviar la seua organisació vàries voltes i el seu cap va tindre diverses denominacions i distintes ocupacions fins al començ de la Guerra Civil. Mentrestant els cursos d'Observador d'aeroplano es varen realisar primer en Guadalajara, i des de 1921 en l'Escola d'Observadors de Quatre Vents (Madrit), en periodos de pràctiques en Els Alcassers (Múrcia) a partir de 1922.[1] Despuix de la Guerra Civil, l'Escola es va traslladar a la Base Aérea de Màlaga, a on es varen realisar també un atre tipo de cursos. Els últims cursos d'Observador es varen realisar en l'Acadèmia General de l'Aire en Sant Javier (Múrcia).

L'Escola d'Observadors[2] es va ubicar en la Base Aérea de Màlaga inaugurant-se el 9 de febrer de 1938. En principi es nomena Cap de les Escoles d'Observadors i Especialistes al Comandant Francisco Iglésies Brage, ingenier, pilot i observador en gran experiència. Procedent de l'Acadèmia Militar d'Ingeniers de Guadalajara, es va fer observador en 1925 i pilot en 1926. Junt en el capità Jiménez va participar en varis vols de llarga duració sent el més important el de Sevilla a Baïa (Brasil) en el "Jesús del Gran Poder" en 1929.

L'observador aéreu va tindre una participació molt activa en les Guerres de Marroc i, durant la Guerra Civil Espanyola, en els dos bandos. No obstant, en el pas del temps, mentres en les principals Forces Aérees i pels alvanços tecnològics, l'observador aéreu li cedia el pas al navegant aéreu, l'Eixèrcit de l'Aire d'Espanya s'estancava en el seu curs obsolet d'observador d'aeroplano, fins a mediats dels noranta, en que dit curs i titulació desapareixien. Tan sol una escassa vintena d'oficials, es varen formar expressament com a navegants aéreus, en l'Escola Superior de Vol (Matacán) o en els EE. UU.

Eixèrcit de l'Aire

Abans de la Guerra Civil Espanyola, tant l'Aviació Militar i com l'Aeronàutica Naval constituïen servicis autònoms dependents de l'Eixèrcit de Terra i la Marina. Una volta terminada la guerra, en 1939 es crea l'Eixèrcit de l'Aire d'Espanya.

El 28 de giner de 1946 es va establir en Matacán (Salamanca) l'Escola Superior de Vol (creada el 26 de març de 1940) que va assumir les funcions de l'Escola de Vol sense Visibilitat, i que englobava a l'Escola de Navegació i a l'Escola de Ràdio. Estes tres escoles tenien la missió proporcionar les tècniques i procediments del vol en general, i capacitar al personal civil de les llínees aérees i als oficials de l'Eixèrcit de l'Aire per al vol instrumental i l'utilisació dels sistemes d'ajudes a la navegació. Realisaven també les pràctiques de vol necessàries per a perfeccionar i completar els seus estudis teòrics per a l'obtenció dels títuls civils de: "Pilot de Transport Públic", "Navegant Aéreu Civil", i "Cap i Oficial de Tràfic d'Aeroport i Radi Aéreu Civil", aixina com els títuls militars de: "Pilot de Vol Sense Visibilitat", "Pilot Superior Militar", "Navegant Superior Aéreu" i "Radiogoniometrista Aéreu".

Durant cinquanta anys, els països més desenrollats varen ser creant les seues distintes Forces Aérees independents dels seus eixèrcits de Terra, i generant anualment promocions d'oficials navegants. No obstant, en Espanya, les plantilles de navegants dels distints avions, es varen cobrir en oficials de molt variada procedència, segons el curs d'observador d'aeroplano que tots els oficials devien fer durant la seua estància en l'Acadèmia General de l'Aire.

Vore també

Referències

  1. ↑ Aeroplano. Revista d'Història Aeronàutica nº 28. Observadors des de l'aire [1]
  2. ↑ Escola d'Observadors [2]