Oficial de Sistemes de Combat
Un Oficial de Sistemes de Combat (WSO per les seues sigles en anglés) o navegant aéreu militar és una professió de l'aviació militar que consistix en el control i mando dels sistemes de navegació, detecció d'amenaces, armes i alguns atres, depenent del tipo d'aeronau i el seu propòsit (guerra electrònica, fotografia, etc.).[1] L'oficial al càrrec forma part de la tripulació i té el seu lloc de mando per darrere del pilot o dels pilots (en alguns casos a la seua dreta), podent ser el cas d'un bombarder pesat, un avió de reconeiximent, un avió d'atac a terra, un caça o un helicòpter d'atac. Ya que els seus comesos poden variar substancialment entre un tipo d'aeronau i un atre, l'oficial de sistemes s'especialisa en un aparat concret com és el cas dels pilots, ajustant-se el seu entrenament a dit model i els sistemes que integra.[1]
La professió de navegant existix també en l'aviació civil, pero cobra un significat distint a la professió moderna d'oficial de sistemes en les forces armades.

Nom i designació
La professió de l'oficial de sistemes rep diferents noms, amprats a discreció de les diferents forces armades (en alguns països, distintes branques de les forces armades ampren distints noms, com és el cas d'Estats Units[2]). Els més habituals són Oficial de Sistemes de Combat, Oficial de Sistemes d'Armes, Oficial de Sistemes Defensius i de Radar, Oficial d'Intercepción, Cap de Sistemes de Combat (en bombarders), comandant de vol i inclús copilot (els últims dos en caces biplaza). En alguns països, dita professió, sobretot tractant-se d'avions de combat, es denomina navegant de combat,[3] navegant aéreu militar o navegant tàctic. En atres països a on històricament la professió rebia la designació de navegant, esta va canviar de nom en desenrollar-se en un càrrec més complex i en més responsabilitats que la mera navegació aérea.
En els bombarders pesats, estos càrrecs es dividixen entre dos o tres tripulants, podent haver, a modo d'eixemple, un copilot, un oficial d'armes i un oficial de comunicacions.
Descripció
En avions de combat
En el cas dels avions i helicòpters de combat, l'oficial de sistemes ocupa l'assent atrasser en una configuració tàndem, i és conegut en la gerga militar d'alguns països com a navegant de combat o navegant a seques. En estos casos sol compartir la seua formació inicial i part de l'alvançada en els pilots (com el vol a nivells alts de força g), i és considerat aviador militar, un de dos que compartixen la cabina de vol, junt al pilot. Este tipo de configuracions existix en tots els tipos d'avions de combat, inclosos els cazabombarderos, caces de superioritat aérea i caces polivalents.
La necessitat de contar en un oficial de sistemes en els avions de combat existix des de l'incorporació dels mijos tecnològics als caces moderns. En els primers anys de l'aviació militar, les aeronaus biplaza contaven en un pilot i un disparador (el qual moltes voltes ocupava l'assent davanter per a major cobertura del espai aéreu i un millor apunt).[4] Més tart, el pilot ya podia encarregar-se de la tasca del dispar (alineat en el moviment de l'aparat), i més alvance del llançament de bombes, per lo que es varen fer més comunes els caces monoplaza. No obstant, en l'incorporació dels mijos tecnològics i armes més alvançades, la càrrega de treball del pilot (abans dels soports alvançats com la computació integrada i la realitat aumentada) va fer necessari el respal d'un oficial de vol al càrrec d'estos sistemes. Per la necessitat de contar en un marcat perfil aerodinàmic, lo que requeria d'un fuselage més estret, es va colocar a l'oficial de sistemes darrere del pilot (configuració tàndem).
En la segona década del xx es varen fer comunes els caces biplaza d'esta configuració, sent el cas d'alguns dels models més emblemàtics de l'época, com els F-4 Phantom II, Panavia Tornat o La seua-30MK. Alguns tenien (i seguixen tenint en l'actualitat) dos configuracions possibles, monoplaza i biplaza, segons l'objectiu que se'ls donava a l'hora de la seua fabricació. Un dels primers models en usar abdós configuracions va ser el Mirage III. Els navegants d'eixos anys eren moltes voltes aviadors en habilitats de pilotage, més ocupats en les tasques de navegació aérea que una atra cosa (d'ahí el seu nom).
A partir de la década de 1970, i més marcadament en el xxi, els caces biplaza moderns, la majoria de quarta generació, com els F-15I Strike Eagle, F/A-18F Super Hornet o La seua-34, i uns atres de quinta generació, com el F-22 Raptor, conten en un ordenador a bordo que controla tecnologies cada volta més alvançades, i pantalles multifunción programables. Estos alvanços permeten al navegant molta més flexibilitat i poder tindre accés a una cantitat d'informació molt major que anteriorment. Encara que dites característiques són accessibles també al pilot d'un caça monoplaza, les aeronaus biplaza servixen per a missions complexes que combinen múltiples accions al mateix temps, a on un únic tripulant no és suficient.
En este tipo de missions, l'oficial de sistemes pot ser responsable de la detecció i intercepción d'objectius aéreus o terrestres, les comunicacions (per radi i satèlit), els enllaces de senyes i els sistemes de defensa.[3] El seu rol és flexible i pot ser adaptable segons experiència, perícia, càrrega del treball, tàctica i el tipo d'armes integrades en l'aeronau.[1] Tant pilote com a navegant, junt als sistemes de l'avió, treballen com una unitat cohesiva per a conseguir l'objectiu marcat.[1]
La Força Aérea d'Estats Units definix al Weapon Systems Officer (Wizzo en gerga militar) com a navegant aéreu en una formació extensiva en armes i tàctiques de combat, que s'encarrega en caces com el F-15I de l'adquisició d'objectius i el dispar de les armes, llevat en escenaris de Dogfights.[5]
En avions d'atac a terra
A diferència dels caces, en els avions d'atac a terra, també biplaza, la configuració dels assents és yuxtaposta. Encara que compartixen la forma aerodinàmica dels caces, les seues dimensions relativament grans fan possible mantindre esta característica en un cockpit més ample, tenint la ventaja d'una comunicació horisontal i contacte visual entre el pilot i l'oficial de sistemes. Est és el cas d'avions com l'A-6 Intruder, el F-111 o l'El seu-24.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 McShea, Robert I. (2010). Test and evaluation of aircraft avionics and weapon systems, SciTech Pub.. OCLC 747018224. ISBN 978-1-61344-153-4. Consultat el 2022-07-21.
- ↑ «Military Career Guide».O. S. Department of Defense.
- ↑ 3,0 3,1 «The Israeli Air Force : The Role of Navigators in the Era of GPS». www. iaf. org. il. Consultat el 2021-04-16.
- ↑ (1970).«The Navigator».Department of the Air Force, Air Training Command.
- ↑ The Air Force Law Review (en en), Air Force Judge Advocate General's School. Consultat el 2022-07-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oficial de Sistemas de Combate» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.